Uns indis i uns cowboys

La tendresa i la senzillesa de les cançons dels Senyors Tranquil va arrelar-se a la Luz de Gas en el marc del festival BarnaSants.

Dues veus acompanyades de dues guitarres molt ben harmonitzades, juntament amb en Dani Campos al piano, van presentar-nos el seu disc 'Tenir-ho tot' (Música Global, 2010). El grup que ha estat comparat amb els Kings of Convenience van defensar el seu estil davant d'un públic amb molt bon gust musical.

Un concert que encara va ser més especial amb els convidats que no havien tingut temps d'arribar. Tot i això per l'escenari van passar-hi els Manel, l'Albert Pla, el Lluís Gavaldà, en Quimi Portet, en Gerard Quintana, els Mishima, Love of lesbian, Lluís Llach, el Petit de Cal Eril, Roger Mas i Delafé y las flores azules. Tota una desfilada de grans artistes que van ser-hi presents tot i no estar a la sala per a interpretar "Indis i cowboys". Una sorpresa molt original i divertida.

Tranquilitat i serenor amb una bona dosis d'elegància vesteixen les cançons del duet format per David Amills i Gad Sans.

Pepet i Marieta a la Luz de Gas

En Josep Bordas, qui s'amaga darrera de la proposta de Pepet i Marieta, va presentar el seu darrer treball discogràfic 'Qui no plora no mama'  (La Produktiva Records, 2010) a la Luz de Gas dins del festival BarnaSants.

Un concert que va aconseguir omplir la sala i on tots els assistents van gaudir en tot moment de les seves cançons i del seu caràcter desvergonyit. Va repassar les cançons d'aquest nou disc així com les que han marcat la seva carrera. Una carrera musical influenciada per les músiques tradicionals, i més en concret per la jota tortosina.

El cantant de les terres de l'Ebre va aprofitar l'ocasió per a convidar a amics com a la Carol Duran de La Carrau o a l'Arecio Smith dels Asstrio.

La gent completament entregada va acabar de peu a ritme de cançó popular. Gràcia i 'salero' és el que demostra dalt de l'escenari, aconseguint fer oblidar de les cabòries a la gent.

Pau Vallvé a la Luz de Gas

Dijous passat, la Luz de Gas va acollir dos concerts completament diferents. A la sala B, en Pau Vallvé ens presentava el seu '2010' (Amniòtic records, 2010) en un concert ofert per als socis del TR3SC.

Amb la sala completament a vessar de gent, va anar explicant-nos com va ser el seu 2010 amb les seves cançons. Unes cançons fetes amb molt de gust i tocades amb molta delicadesa. Acompanyat de la Maria Coma i el Jordi Casadesús, va oferir un concert espectacular, segurament per a sibarites de la música.

Un talent increïble combinat amb unes bones lletres i melodies van convertir la nit en màgica.

Raydibaum a la Luz de Gas

Dijous passat el club de cultura TR3S C va tornar a oferir un concert gratuït per als seus socis. Aquest cop va ser el torn dels Raydibaum que ens van presentar el seu nou treball 'Per fi potser demà' (RGB Suports, 2011).

Un disc on ens demostren qui són, amb onze grans cançons que tenen una gran presència i elegància. Cançons que el públic va saber captar en la seva totalitat, i fent que es convertís en una nit espectacular.

També van repassar cançons del seu 'Manual de gènere catastròfic' (RGB Suports, 2008) com "Aurora" o "Maleeixo el temps".

Concerts que serveixen com a carta de presentació del grup i del seu treball, però en aquest cas no calia cap mena de presentació, omplir la sala no els hi va ser una feina molt difícil, i saber-los atrapar pel seu gran mestratge musical, tampoc.

Un molt bon treball és el que han fet amb 'Per fi potser demà', un disc que apunta a ser un dels millors d'aquest any.

Diumenge de BarnaSants

El darrer 30 de gener vam poder gaudir de dos concerts magnífics dins de la programació del BarnaSants, La Beth a l'Auditori Can Barradas de L'Hospitalet del Llobregat, i l'Eduard Canímas a la Luz de Gas, a Barcelona. Una decisió bastant difícil de prendre, ja que estem parlant de dos grans concerts.

La Beth va començar el seu concert amb les caçons del seu darrer disc, tot mostrant-nos les costures i la seva forma de cosir les cançons. Una veu dolça que va encisar a tot el públic, un públic molt crític ja que la major part de la sala eren persones grans.

Mentres la cantant de Súria repassava les seves cançons, a Barcelona, l'Eduard Canímas ens cantava cançons plenes d'amor, d'un amor sagrat, per tal de purificar-nos i deixar fluir la seva música per tots els sentits. Un regal per a les oïdes i les nostres ànimes.

Concert terapèutic és com podríem classificar l'actuació d'en Canímas, on el públic és la base principal, ja que la interactuació és la font de la qual beuen les seves cançons. Com a resposta ens va regalar un seguit d'oracions xamàniques com "uage curu tangra" per a demanar coses bones a la vida.

Tan de bo tots els diumenge fòssin així, fan que es comenci la setmana amb uns altres ulls.

De concerts com aquests, el BarnaSants n'està ple, només cal mirar la seva programació i començar a triar i remena

Tocant fusta a la Luz de Gas

Dilluns vam poder gaudir d'un gran concert a la Luz de Gas, a Barcelona. L'actriu i cantant Elena Gadel ens va presentar el seu primer treball discogràfic en català, 'Tocant fusta' (Nómada 57, 2010).

Amb la sala plena de gom a gom, l'Elena va sortir a l'escenari per a ensenyar-nos aquestes creacions que ha fet juntament amb en Toni Pagès, unes cançons que estan acaball del pop i el flamenc, amb un toc mediterrani molt fresc. Unes cançons que van anar fluint entre la gent com una autentica brisa marina que és agradable i no molesta gens ni mica.

La pell de gallina és el que va aconseguir posar a la gent amb la seva increïble veu, una veu que es filtrava ràpidament per entre el públic acariciant-nos a tots i deixant-nos realment sorpresos. Sorpresos també per la potència que va arribar a agafar el seu concert i la preciositat de les lletres.

Però el mèrit també cal repartir-lo entre la resta de músics que van fer un paper espectacular. Va comptar amb dos bateries que et deixen sense paraules, que viuen cada nota que fan i sempre amb un somriure, en Dídac Fernandez i en Toni Pagès.

Va comptar també amb la col·laboració especial de Manu Guix al piano en una cançó, i de la Clara Peya a la melòdica.

Un concert especial, entre amics, coneguts i familiars, ja que entre el públic vam poder veure moltes cares conegudes com la Beth i la Gisela, companyes de fatigues; l'Àngel Llàcer, l'Enric Rodríguez, el Niño de la Hipoteca, el Santi Serratosa, l'Elisenda Roca, la Coco Comín, en Josep Lluís Bozzo i molta gent de musicals, sobretot de Grease.

Una presentació del disc que es va convertir en una gran festa pels sentits i amb molt bona companyia.

5 caves per a 5 projectes solidaris

Dilluns va tocar anar a la Luz de Gas, on es va celebrar un acte solidari sota el nom de 5 caves per a 5 projectes solidaris.

La nit va començar amb una explicació de que és el projecte en si i un sorteig de diversos productes.

Seguidament van començar els concerts de la mà dels Splash, una banda que vaig descobrir i que realment estan molt bé, amb un directe potent.

Els Lax'n'Busto van ser els encarregats de tancar la nit, amb un concert d'una hora on van repasar les cançons més importants del seu repertori. 

Un concert diferent per ser dilluns.

Filippo Landini (x 2)

Dimarts 18 de maig, els Filippo Landini van oferir un petit concert a la Sala B de la Luz de Gas per tal de presentar-nos el seu darrer treball 'Farem revolucions' (Gorvijac, 2010). Un concert organitzat pel club de cultura TR3SC, que va aconseguir que la sala estiguès més o menys plena.

Un concert molt proper amb el públic, on la interacció amb ells va ser constant durant tot el concert.

La mateixa setmana, el dijous 20, van actuar a la sala Vart a Barcelona. Ens van oferir un petit concert acústic molt intim, envoltat de bons amics i coneguts.

Les pròximes cites que tenen són de cara al setembre ja, falta veure si surt alguna cosa durant l'estiu.

La Porta dels Somnis i Filippo Landini

La Porta dels Somnis continua celebrant el seu cinquè aniversari i van fer parada a la sala Luz de Gas de Barcelona el passat 14 de maig. Un concert en acústic inclòs dins del Festival de Guitarra, on van transmetre la seva serenor i la seva frescor al públic assistent. Un públic que va interactuar en tot moment amb el grup, creant un clima idoni per a afirmar que va ser un concert molt especial, un concert pròxim i familiar.

I per a rematar la nit, un concert especial dels Filippo Landini, la presentació del seu darrer treball, ‘Farem revolucions’ (Gorvijac, 2010), envoltats d’amics i familiars. Tot un concert per recordar i que de segur que ells no l’oblidaran pas.

Tots amb Haití

Diumenge passat la sala Luz de Gas es va vestir de solidaritat amb el projecte Batecs d'esperança. Un projecte solidari amb la Fundació 'Nusetros Pequeños Hermanos' que recapta fons per a ajudar als damnificats pel terratremol d'Haití.

El preu de l'entrada era voluntari, un donatiu que anava directe per a la fundació, i totes les participacions i actuacions van ser de forma altruista. Per l'escenari van desfilar l'Esbart Sant Cugat, els Lax'n'Busto, la Porta dels Somnis amb la col·laboració de l'actriu Marta Solaz (Ventdelplà), la Monica Green i en Manu Guix, en Jofre Bardagí, els Filippo Landini i la Berta (Berlín). L'acte va ser presentat per l'actor Joan Pera i la Susanna Bergés. Hi van faltar la Georgina Latre i en Dani Flaco.

Un acte una mica caòtic ja que va anar tot bastant descontrolat. Els horaris van anar descontrolats i no es va respectar gaire el timing. L'acte havia d'acabar entrant a la matinada, però va acabar molt abans, ja que després a la sala hi tocava la Virginia Band, una part dels organitzadirs de l'acte solidari. Malgrat tot, el que importa és la intenció.

Dimarts vinent, la sala es tornarà a vestir de solidaritat i aquest cop amenitzada amb les actuacions de La Porta dels Somnis, Lexu's, Bizarre i presentat per en Pep Plaza.

Jofre Bardagí en blanc i negre

Dijous passat en Jofre Bardagí va oferir un concert molt pròxim i íntim a la Luz de Gas. Aquest concert on presentava el seu nou treball discogràfic, 'Música en blanc i negre' (Musica Global, 2010), estava enmarcat dins del festival BarnaSants.

Un concert on va presentar cançons d'aquest nou treball així com un repàs de temes de l'anterior treball, 'Jo faig cançons' (Musica Global, 2006). Una nova gira que compta amb una banda nova i que encara necessita rodatge, tot i que va ser un concert impecable. L'únic problema el so, que costava bastant entendre el que deia en Jofre. Un concert amb una aportació electrònica mà a mà amb l'Alexandre Rexach.

Com sempre, va tenir moments per a recordar grans èxits de Glaucs com "Ho tornaria a fer", "A un pas de ser feliç" o "Creus". Cançons que van fer vibrar tota la sala.

L'Alexanre ens va presentar un dels temes que inclou el seu nou treball discogràfic, 'Era tan joven cuándo nací' (Mass Records, 2009). Va interpretar la cançó "Que guapa es (Silencio)".

El concert va acabar amb la cançó que dóna nom a l'anterior treball discogràfic, "Jo faig cançons". Una cançó d'uns 7 minuts de durada que fa possar la pell de gallina.

Una molt bona presentació del nou disc que al llarg d'aquest mes sortirà a la venda.

El repertori del concert:
1.- Ball de bastons
2.- Hi ha algú al pis de dalt
3.- Ho he escrit per tu
4.- Maleït Houdini
5.- Felicitat
6.- La sort del meu costat
7.- Hi ha coses que no oblides mai
8.- Ho tornaria a fer
9.- Sense dignitat
10.- Que guapa es (Silencio)
11.- Junts
12.- Fas tan mala cara
13.- Direm que som molt especials
14.- La paraula amor
15.- U més u és més que dos
16.- Planet Telex
17.- A un pas de ser feliç
18.- Creus
19.- Jo faig cançons

"Del que us expliqui, creieu-vos-en la meitat!"

Divendres passat la sala Luz de Gas de Barcelona es va omplir de bona música, un concert dins del marc del festival BanaSants. Anna Roig i l'ombre de ton chien va oferir un concert molt sutil i amb una delicadessa extrema.

De l'any 2009 quan van començar a veure els seus primers fruits fins ara, han anat consolidant-se mica en mica, fet que els ha dut a guanyar una sèrie de premis. Però tal i com va confessar la mateixa Anna Roig, el seu somni era fer un Luz de Gas i encara més dins del festival BarnaSants, segurament, un dels millors premis que han tingut.

Una hora i mitja aproximadament de pop fresc i alegre combinat amb la tendressa i profunditat de la cançó francesa. Una mescla de català i francès van fer que el públic sortis contentíssim del concert, d'aquesta nova proposta original i a la vegada arriscada, però ja ho diuen ells: "ens agrada cantar en francès perquè així no ho enteneu tot". Tal i com va explicar a El Periòdico, abans de cada cançó expliquen una mica de que tracta per a que la gent segueixi el fil, ja que al estar interpretades en francès pot resultar complicat.

Un combinació perfecte de les cançons del seu disc juntament amb versions de grans mestres de la música francesa en forma de petits regals. "La chanson des vieux amants" de Jacques Brel, "Poupée de cire, poupée de son" de France Gall i "Comment te dire adieu" de François Hardy i "Une petite fille" de Claude Nogaro. Està clar quines són les seves influències i encara més quan ells maeixos les defensen amb un gest tant senzill com agafar una de les darreres frases de la cançó "Ne me quitte pas" de Jacques Brel com a nom del grup, "laisse-moi devenir .... l'ombre de ton chien" (deixa'm ser .... l'ombra del teu gos).

La teatralitat s'apodera de l'escenari en tot moment, passant de la senzillesa de la persona a la part més diabolica. Una interpretació completa de les cançons, cançons que ens expliquen moltes històries, històries d'amor, històries tendres i sobretot divertides. El toc surrealista apareix en aluna cançó.

Roberto Vecchioni al BarnaSants

Dijous passat el festival BarnaSants va oferir el seu plat fort, una de les actuacions més esperades de tot el festival, l'actuació de Roberto Vecchioni va omplir la sala Luz de Gas.

Un festival que aposta per la bona música, tant feta a casa com fora, i aquest cop ha mirat cap a Itàlia. Un gran artista, un gran cantautor i lletrista que va oferir un repàs a tot el que ha fet al llarg de la seva extensa carrera amb un final incòmode. Un concert dificultós i complicat però on la seva veu profunda va eriçar la pell d'alguns.

En Belda solidari

Aquesta nit passada en Belda i el Conjunt Badabadoc ha ofert un concert a la sala Luz de Gas, la sala eterna, on tot tipus de música i gent d'estils diferents hi té cabuda amb només unes hores de diferència!

Dins del festival del BarnaSants, en Belda ha ofert un concert ple de versions de grans temes de la música feta a casa, de cançons conegudes i d'altres molt més profundes i desconegudes. Un concert que ha estat com a mena d'homenatge a l'Ovidi Montllor i en solidaritat amb els nens amb càncer i familiars. Els diners recaudats aniran a parar a l'AFANOC, una ssociació que lluita dia rere dia per a millorar la qualitat de vida dels nens amb càncer i les seves famílies.

Les persones que hi han assistit han ogut endur-se a casa, a part d'un molt bon gust de boca de les versions que fan de les cançons i del concert en general, un disc Tribut a l'Ovidi Montllor produit per l'ACIC l'any 2006, editat especialment per a l'associació AFANOC. Aixó ha significat que es pugui tirar endevant el projecte "La Casa dels Xukils".

Un concert solidari però que de ben segur ha estat un regal per a tots! Cançons oblidades que s'han pogut recordar, cançons desconegudes que s'han conegut i cançons conegudes que s'han pogut cantar. En Belda ja ho té, intentar treure la pols dels calaixos i fer veure la llum a peces que diuen molt de per si, però que amb el seu acordió diatònic, juntament amb la resta dels Badabadocs, aconsegueixen un aire màgic, un aire especial.

Fins i tot aconsegueix que tota la sala acabi ballant el "Paquito el chocolatero" tots agafats a la vegada!

Pròximament podrem gaudir d'un concert d'ells a Occitània, dins de la mini gira que fan pel sud de França!

Les estrelles del Gato Perez

Ahir a la nit la sala Luz de Gas es va vestir de rumba, de rumba catalana. Tal i com va dir el Carles Flavià, mestre de cerimonies, "Aquí a Catalunya la nostra musica no és la sardana, això és una tonteria, el que ens identifica és la rumba catalana, la música feta en el barri de Gràcia!"

Així vem poder gaudir de la música autèntica catalana, la música que després d'uns quants anys va tornar a reviure ahir a la nit, la música del Gato Pérez. Amb part de la banda que duia, vem poder reviure les seves cançons en una sala plena de gent disposada a ballar, cantar i a passar-s'ho bé.

Un concert molt especial per a rememorar aquest personatge tan estimat per molts.

Si algu vol obtenir el disc de la banda, la discogràfica Picap (l'organitzadora del concert) va editar l'únic LP editat en format CD i en digital per l'Spotify. El disc es pot adquirir a la pàgina web de la discogràfica (http://www.picap.cat/).

Els Amics de tots

Dilluns a la Luz de Gas els Amics de les Arts van oferir un concert gratuït i amb un èxit absolut. No pel fet de ser gratuït el concert ni molt menys! Sinó per ser ells mateixos, tant naturals com sempre, amb la seva ironia marca de la casa.

Un concert animat on la gent s'hi va entregar al màxim possible. Un concert prop de "casa" de pis que, segons han explicat tenen al carrer Muntaner 260. Un pis compartit d'on sorgeixen les històries de totes les cançons, cançons crítiques amb la societat i amb la realitat que ens envolta, però tractades amb una ironia sobèrbia i divertida.

Ens trobem davant d'un grup que no només fa música i canta, sinó que teatralitza i explica molt, amb introduccions gens feixuges per lo llargues que arriben a ser. Fent riure a la gent amb les seves històries per "Masaxuxes", amb la bola "de merda" que tenien pel pis que era com una més de la família o amb el color de les rajoles vermelles o bordeus.

Moments d'interacció amb el públic amb la cançó "El Codi DaVinci", aparicions estelars a l'escenari quan no tocaven, i quan toquen arriba tard. És que ja se sap, l'home que treballa fent de gos prefereix no moure's del sofà i quan ho fa, la caga.

Per acabar han explicat com funcionen els bisos d'un concert, ja que ironitzant han explicat una anècdota que en tornar a l'escenari només hi quedava la senyora que estava recollint i netejant. Així doncs han advertit que no marxaven, se n'anaven al cantó i al gent havia de cridar euforicament per a que tornessin a sortir, moment on aprofiten per fer les millors cançons del concert tal i com van dir. Tot acabant amb el mític "A vegades"

Un concert divertit, original, amb tan sol 4 persones en semfilera defensant un estil pròpi! Le comparacions son odioses, cert, però en aquest cas, no se per on poden sortir les semblances amb el Manel, no tenen ni punt de comparació! El grup porta una feina dura feta i s'ho mereixen més que mai aquest èxit! Així fins a la propera!

Divendres toquen a la sala Clap de Mataró, però amb entrades exhaurides ja.

El Circ Global ha començat

Avui a la Luz de Gas tindrà lloc la presentació oficial del nou disc de Pep Sala, "Anatomia de la relativitat" (L'indi music, 2009). Un concert inclòs dins la gira Circ Global que va donar tret de sortida divendres 4 a Mataró, a la sala Privat.

Així mateix, el divendres 4, va oferir una roda de premsa a la seu de la Sgae de Barcelona. Durant la roda de premsa va parlar tant del disc com de la gira, i va tenir temps de parlar sobre l'estat actual de la música.

Anatomia de la relativitat

Un disc comprés per onze temes dels quals, la cançó "L'últim que es perd" n'és el single. Tal com va explicar és un disc influi per música dels anys 70, i que sorprén molt a la gent. Tal i comv a confessar, "és un disc molt eclèctic ja que té un regust soul". De la gran varietat de música que li agrada a Pep Sala no hi podia faltar la música negra, present en el disc.

Parlant de les cançons va explicar el perquè de les cançons que hi apareixen i el seu estil amb un gran joc de paraules: "Tu fas cançons i són elles soles on volen ser".

Com sempre, s'ha acompanyat de la banda habitual però hi ha inclòs algunes novetats com una secció de vents, així com la recuperació de veus femenines.

"Un escriu sobre la vida, sobre el que li afecta, però vivim en un moment social peculiar. A l'hora d'escriure cançons pots mirar per la finestra i veure el que t'envolta, i si mires al mirall et mires i comences a parlar sobre tu" va explicar sobre la temàtica de les lletres, i en concret de la cançó "Finestres i miralls". "Un no és impermeable i li afecta tot" va confessar Pep explicant el pequè del nom de la gira i de la cançó que hi dona nom, "Circ Global", on parla del circ, d'aquest món surrealista, de les realitats que ens envolten, dels problemes del cor, de la crisi financera, etc...

Ens trobem d'un disc més continuista de l'estil anterior que no pas un canvi radical, tal i com va confessar Pep, ell va treballant sempre amb les cançons i són les mateixes però amb uns arrangaments diferents, però no defuig mai de la tendència, és sempre millorar.


La Gira

Presenta una gira ambientada com un circ i completament elèctrica. Una gira que el durà per tot el principat, esant així demà a El Catllar. Una gira que s'allargarà fins a la primavera.

El repertori estarà compossat per cançons del nou disc i recuperarà alguna de vella.

Una gira promocionada per Mango i Caves Llopart.

La situació actual

Durant la roda de premsa va tenir temps de parlar de la situació actual de la música i del cinema, arran de la protesta que va tenir lloc a Madrid fa uns dies.

Va dir que la música en català sempre ha estat en crisi, i fer coses en català no és mai "cool", per això tendim sempre a buscar coses a l'estranger. Parlant sobre la venta de discs va dir que "el top manta fins i tot està en crisi ja que per internet es pot descarregar tot".

En el disc dóna un crit d'esperança per a aquesta situació tan problemàtica en que ens trobem. "Costa veure l'esperança, però els artistes intenten fer-ho" va explicar Pep.

El futur de la música, va confessar, no està en la venda des discs sinó en la defensa dels drets de les cançons.