Final de mes intens

El final del mes de maig va venir marcat per una sèrie de concerts molt interessants.

El dijous 28 de maig el bar Macondo va oferir un concert que va omplir el local de gom a gom. En Cesk Freixas va venir a presentar el seu darrer treball discogràfic, “La mà dels qui t’esperen” (Temps Record, 2009). Prèviament, va pujar a l’escenari el cantautor Un al Pere, el qual ens va oferir un tast del que ell fa, i del que és el seu primer treball “Dies de sol” (Temps Reocrd, 2010). Un bar que ofereix molt bona música, sobretot del moviment creixent de cantautors que ha sorgit en els darrers temps. Així mateix, el dimarts 1 de juny, va passar per l’escenari el barceloní Jordi Montañez presentant-nos les cançons que ell mateix ha composat així com alguna versió.

El 28 de maig va tocar la festa major de Cassà de la Selva amb els Gossos, que enguany han encetat la gira de presentació del seu “Dia 1”, i seguidament un repertori de música per ballar amb en Carles Belda i el Conjunt Badabadoc.

Brams, un cop més!

El grup berguedà va aprofitar el concert de Mataró del passat 22 de maig amb la Gossa Sorda, dins dels actes del referèndum, per anunciar el seu retorn l’any que ve amb una nova gira i nou disc.

Després de la gran acceptació que ha tingut aquesta gira de celebració del seu 20è aniversari, van decidir en una tercera assemblea, tal i com va anunciar el mateix Titot, tornar als escenaris. Encara tenen moltes coses per a dir i reivindicar, l’esperit de rebel•lia encara segueix encès i el públic continua entregant-se com sempre.

Una gira que havia de ser nostàlgica, de record, ha passat a ser una gira on l’energia i la força, tant del grup com del públic, continuaven ,més vius que mai.

Tot i ser una noticia ja anunciada veient l’evolució de la gira, la gent va quedar sorpresa però amb una eufòria col•lectiva important.

Les pedres d'en Cris Juanico

El passat 21 de maig, en Cris Juanico va presentar el seu darrer treball discogràfic, “Pedres que ratllen” (RGB Suports, 2010), a la Sala Bikini de Barcelona.

Un concert on ens va oferir un gran tast d’aquest nou disc així com dels altres seus anteriors treballs. Tot i això, va aprofitar per a recordar els temes més coneguts de Ja T’Ho Diré.

Un concert que va fer vibrar la gent, tant amb les noves cançons com amb les velles, i sempre acompanyat dalt de l’escenari amb Els Mags de Binigall.

La presentació d’aquestes “pedres que ratllen” són un seguit de vivències reals, no directes, que es transmeten pels carrers de Ciutadella. Històries que resten amagades en les pedres i que finalment s’han disposat a parlar. Una sèrie de cançons amb sons molt mediterranis i d’estils diferents, que cadascuna d’elles explica històries distants entre si, però molt unides.

Amb aquest disc en Cris Juanico es reafirma com a cantant en solitari, defenent els estils de música que li han influenciat en tot moment, i sobretot fent un pas endavant qualitativament parlant.

Ens torbem davant d’un disc essencial per a qualsevol moment, un disc fresc que deixa molt bon regust a l’escoltar-lo.