dimecres, 22 de desembre de 2010

"Guapa no, pero limpia si!"

La cantant canària Rosana va acabar ahir la seva gira de gairebé un any i vuit mesos i uns 200 concerts. Una gira que l'ha dut per arreu de la península i part de l'estranger, sense oblidar-se de nosaltres.

Dilluns va tornar a venir a Barcelona, en un espai on encara no hi havia tocat mai, al Liceu, dins del marc del Festival Mil·lenni. En el mateix any repetint dos cops a Barcelona i de Festival.

Però abans de la seva gran actuació, la Lídia Pujol va ser l'encarregada de telonejar-la. Un concert d'una mitja hora on la seva veu dolça va vibrar per tots els cinc pisos del teatre, captivant a la tota la gent. Va presentar-nos cançons del seu darrer treball 'Els Amants de Lilith' (2007), així cançons del nou projecte que té entre mans, 'La cerimònia de la llum'.

Va aprofitar l'ocasió per a versionar una cançó d'en Lluís Llach, tot dedicant-li a la Rosana, ja que com va dir la Lídia : "ella també ve d'un país petit".

Un concert curt però que va encisat a tots. Tanques els ulls, i la seva veu, les seves paraules, la seva música, t'acaricien les oïdes, aconseguint una sensació molt especial, de relax. Una gran cantant per a donar pas a una altra gran cantant!

La Rosana va pujar a l'escenari amb ganes de passar-s'ho bé i de fer-ho passar bé al públic. En tot moment va interactuar amb el públic, ja que és una part molt important del concert. Va demostrar que estava contenta d'estar a Barcelona, ja que sempre hi té una gran rebuda, a part de felicitar-nos per tenir un espai com el Liceu, que segons va dir ella, guanya molt més amb nosaltres asseguts.

"Guapa no, pero limpia si!" és tal i com es presentava, responent als crits del públic, un públic ansiós per escoltar les cançons més conegudes de la cantant canària. I demostrat està quan amb cançons com "Si tu no estás" o "Hoy" la gent va esclatar d'eufòria, tot i tenir una arrancada un pèl tímida, on va fer conya dient que no semblava que estigués a Barcelona.

Com sempre, va aprofitar per parlar, i és que li agrada molt això de conversar amb el públic i explicar coses. Va explicar un acudit, el que li va passar a Sud Amèrica per culpa les diferències dialectals i diverses anècdotes.

"Cuento un chiste, canto y sigo cantando hasta mañana por la noche" va dir bromejant amb la gran acollida del públic i les seves ganes de voler-ne més. Ens va explicar la mecànica del concert i dels bisos, on no vam haver d'esperar vint minuts com ella en un concert, van ser ràpids en tornar a sortir. I com va dir: "si se chilla ...otra!, otra! ... después de esperar veinte minutos, es para decir que salga otra a cantar!".

Va fer un parell de bisos, on va començar cantant les peticions que van sortir del públic, així com el popurri de cançons on normalment recorre tot el teatre de dalt a baix, passant pis per pis per estar amb el públic. En aquesta ocasió no va ser possible per les normes del Liceu i per seguretat, però va afirmar que com hi tornarà, el pròxim cop ho aconseguirà fer.

Pròxims al dia de Nadal, va aprofitar per a cantar "Es Navidad" , on va confessar que és una cançó que canta un o dos cops a l'any i que per això necessitava llegir la lletra.

Tots els dies son especials per ella, perquè veu la part especial, i dilluns ho va ser per tots, un gran regal per aquestes dates! Cal felicitar de nou a la Rosana per la seva gran personalitat i humanitat que desprèn amb gestos com els que sempre té, i al Festival Mil·lenni per apostar per ella un any més.

dilluns, 20 de desembre de 2010

Bressola de Nadal

Dimecres passat va tenir lloc al Palau de la Música un concert molt nadalenc, Bressola de Nadal, inclòs dins del festival Bandautors. I és que quan s'acosten les dates de Nadal, comencen a sonar nadales i cançons populars.

Un any més, l'escola de la Bressola de la Catalunya Nord, juntament amb l'Enderrock, han editat un disc amb cançons populars, 'Cançonetes per La Bressola'. El concert va servir per a presentar aquest disc on hi han col·laborat gent com la Lídia Pujol,  en Gerard Quintana, en Jaume Pla de Mazoni, en Raül Fernandez de Refree, l'Anna Roig i en Lluís Gavaldà. Tot el projecte ha estat dirigit per en Xavi Lloses i l'Escolania de la Quadratura del Cercle, amb músics com l'Àngela Llinares, Marc Clos, Adrià Baussó, Rosa Pou i Joan Motera. 

El concert va comptar amb la presència de tots ells, i d'una representació de nens i nenes de la Bressola.
Van anar cantant cada una de les cançons que hi ha en el disc fins que al final, van cantar conjuntament "El noi de la mare" i "El ball de Sant Ferriol". 

Un concert que va omplir la sala amb gent de totes les edats, pensat per a nens, però que al cap i a la fi, els més grans també es van convertir en nens.


Amb una escenografia molt acurada, dintre de les limitacions de l'escenari, van ambientar el concert en un teatre del segle XIX. I tal i com va dir en Lluís Gavaldà, certament tots els nens semblaven trets de la pel·lícula d'Oliver Twist.

D'aquest projecte també se n'ha fet un documental que es passarà el dia de Nadal per Tv3. Un documental que ha estat ideat i dirigit per en Lluís Danés, qui va fer l'espectacle Llits i el documental de'n Lluís Llach.

Una tarda de dimecres diferent, on vam poder reviure de nou la nostra infantesa, tot cantant aquelles cançons populars que se'ns han anat transmetent de generació en generació.



Repertori:
- El Ball de Sant Ferriol (Gerard Quintana)
- La Filadora (Anna Roig)
- La Dama d'Aragó (Refree)
- El Mariner (Lídia Pujol)
- Margarideta (Mazoni)
- La presó de Nàpols (Gerard Quintana)
- Aquelles Muntanyes (Lídia Pujol)
- Dalt del cotxe (Rosa Pou)
- Rossinyol (Refree)
- Joan del Riu (Lluís Gavaldà)
- La clavellinera (Anna Roig)
- El petit vailet (Mazoni)
- El noi de la mare (Tots)
- El Ball de Sant Ferriol (Bis) (Tots)

divendres, 17 de desembre de 2010

Nit de bona música

Divendres passat es va repetir un triple concert aquest cop va ser la sala Clap de Mataró qui va veure desfilar per l'escenari a Miquel Abras, els Filippo Landini i els ix!

La nit va començar amb en Miquel Abras que va despullar les cançons del seu darrer treball amb la seva guitarra. Es va voler acompanyar cap al final de l'actuació de'n Carlus Ramió, el baixista que l'acompanya sempre. Energia en estat pur amb només una guitarra i la seva veu.

Seguidament van pujar els nois de Canet de Mar a revolucionar la sala, presentant-nos les cançons d'aquest darrer treball.

I finalment, el ix! que van demostrar-nos que no són gens ingenus. Una molt bona dosi de bon pop, un pop molt ben treballat i contundent. Van menjar-se l'escenari i van saber portar-se el públic a la butxaca. 

Malauradament la sala ja s'havia buidat bastant, però la gent que hi va quedar va fer una molt bona elecció.
Un concert que va reafirmar que l'estat del pop actualment es troba en molt bon estat!

dijous, 16 de desembre de 2010

Nuar en acústic

El passat divendres 3 de desembre, el grup Nuar va oferir un altre concert en acústic al Harlem Jazz Club a Barcelona. 

Un concert on va repassar els temes del seu treball discogràfic 'Respirar' (Gorvijac, 2010) i van fer alguna versió, una en anglès i una altra en català. La sorpresa és descobrir quina és....

Un concert on la gent es va quedar captivada per la veu de l'Albert Carbonell. A part, va ser un concert de sobre-esforç, ja que l'Àlex Carballo va patir un petit accident domèstic i va tocar amb la mà embenada. Tot i això, el concert va sortir rodó.

Avui hi ha una altra oportunitat per a poder-los veure en directe a Barcelona, a l'Elèctric Bar de Gràcia.

divendres, 3 de desembre de 2010

Amaral presenta Alondra Bentley

Ahir es va donar tret de sortida al Circuit de concerts 'Girando Por Salas' impulsat per l'"Instituto de Artes Escenicas y de la Música"(INAEM). Un total de 50 artistes formaran part d'aquesta primera edició, els quals ja tenen un disc al mercat i un futur prometedor per davant. Entre aquests artistes hi podem trobar La Troba Kung-Fú i El Niño de la Hipoteca. El circuit és d'àmbit espanyol, i recorre unes 150 sales de tota la península i illes, acollint fins a 200 concerts.

Alondra Bentley va ser l'encarregada de començar aquest cicle de concerts ahir a la nit a l'Apolo de Barcelona. Aquesta cantant murciana d'origen anglès, va encisar-nos amb la seva veu tan tendre i dolça tot presentant-nos el seu disc de debut, 'Ashfield Avenue'. Durant poc més d'una horeta va estar acompanyada d'un piano, d'un contrabaix, d'un banjo i d'una guitarra. Va deixar un molt bon regust de boca aquesta jove promesa, que tot i cantar en anglès, era com si entenguéssim cada una de les paraules que deia.

El concert va ser molt especial, ja que ella, que era l'artista que formava part del circuit, va ser apadrinada pel duet de Saragossa, Amaral. La gran part els assistents van desplaçar-se, des de diversos llocs, cap a la sala barcelonina, per a veure un acústic molt acurat d'aquest duet. Un grup que ha obtingut molts premis i guardons durant aquest any.

Eva Amaral, amb una jaqueta molt brillant, i Juan Aguirre van pujar a l'escenari per a despullar cada una de les seves cançons, deixant-les en la seva essència per a regalar-nos-les a tots. Mà a mà amb el públic, van repassar els seus grans èxits com "El universo sobre mí", "Moriría por vos" i "Días de verano". També van aprofitar l'ocasió per a presentar-nos alguna de les noves cançons que han anat tocant ja en algun dels darrers concerts que han anat fent. Cançons que es veuran encabides en un futur nou disc. Així mateix, van aprofitar l'avinentesa per a  estrenar una nova cançó, "Esperando un resplandor".

Un concert on el públic va ser-ne partícip en tot moment, un públic que va omplir la sala i va fer penjar a l'entrada el cartell de 'tot venut'. I és que Amaral era un molt bon reclam per a omplir la sala! 

Dos dels moments claus del concert van ser quan van cantar "Camins" dels Sopa de Cabra, ja que ells van fer-ne una versió per al disc del Tribut, una proposta de Pep Blay, assistent també al concert; i l'altre, quan en Juan Aguirre va demanar que els polítics deseixissin en pau la cançó "Revolución", ja que no forma part d'aquest sistema polític que s'està creant.

"Porque no importa el porvenir, creímos en el Rock & Roll, por eso estamos aquí equivocados o no", això és el que diuen a la cançó "Kamikaze", que és la que va posar punt i final a la nit. Malgrat tot, ells d'equivocats no estan gens, saben el que volen, saben com transmetre-ho, i ho tenen ja tot guanyat. Uns directes impecables, unes guitarres estel·lars i una veu espectacular, nosaltres tampoc podem demanar-ne més!

Set-list d'Amaral:

Concorde
Un día más
No se que hacer con mi vida
El universo sobre mí
El blues de la generación perdida
Esta madrugada
Cuando suba la marea
Atrás
Moriría por vos
Siento que te extraño
Esperando un resplandor
Camins
Hacia lo salvaje
En solo un segundo
El mundo al revés
Días de verano
Como un martillo en la pared
Revolución
Es solo una canción
Kamikaze

divendres, 26 de novembre de 2010

Josep Thió al Dau

Diumenge passat, vam poder gaudir d'un concert exquisit. En Josep Thió va visitar El Dau de Mataró, per a oferir-nos un concert en acústic tot repassant les cançons dels seus treballs.

Després de molt de temps sense tocar i sabent poques coses d'ell, ha tornat a pujar en un escenari. Va aprofitar l'ocasió per a cantar nadales que ell mateix ha fet, en concret tres, amb l'excusa de la proximitat del Nadal.

Un concert dinàmic i divertit, amb la col·laboració del públic en algun dels buits de lletres que va fer en Josep. A més, va tenir temps per a poder parlar de la situació actual de la política, així com de les eleccions, confessant que encara no sap a qui votar. A més va fer una comparativa dels polítics catalans com si fossin figures del pessebre, dient que per exemple, el Montilla seria l'àngel que anuncia l'arribada del nou president. També es va enrecordar dels músics que l'han inspirat dedicant-los-hi la cançó "Dies freds, demàs calents".

Finalment ens va oferir uns bisos amb 4 cançons entre les quals hi va tocar la nadala més coneguda que ha fet, "Quan somrius". Durant el concert també va recuperar algun dels temes de Sopa de Cabra, els quals, juntament amb aquesta darrera cançó, van ser els més cantats.

Un concert molt pròxim, en clau molt íntima, ple de calor i llum, que en una nit freda és d'agrair. Un concert tan detallista, tan senzill però a la vegada tan gran, que sempre ve de gust escoltar. Una setmana que va acabar rodona, de la mà de'n Josep Thió.

De festa a la Sala DF

Divendres passat, la sala DF de Conrellà del Llobregat es va omplir de bona música. Tres concerts en una mateixa nit que van fer passar una molt bona nit de divendres.

Per a començar la nit, a l'escenari va pujar en Miquel Abras per a presentar-nos el seu darrer treball, 'Temps de zel' (Musica Global, 2010), en format acústic. Però tot i ser en acústic, no vol dir que sigui un concert relaxat, al contrari, va ser un concert amb molta energia, la gent es va quedar sorpresa de la força que té en Miquel. I és que la seva veu va omplir la sala sencera, no li calia micro per a que la gent respongués!

Seguidament, van pujar a l'escenari els nois e Canet, els Filippo Landini que ens van revolucionar a tots amb les seves noves cançons. Un concert que van aprofitar per a repassar els temes dels seus dos treballs discogràfics, així com presentar, tal i com va dir en Carles Pujol, la veu del grup, una nova cançó inèdita, el "Viu-la". Una broma que ajuda a presentar una de les cançons més conegudes de la banda.

I finalment, la nit la van tancar els ix!, amb el seu "L'ingenu és lliure" (Gat Records, 2010). Malauradament, la sala ja s'havia buidat una mica, i tota aquesta gent és va perdre un gran concert, un concert de gran qualitat. I és que el pop-indie que ens porten els de Cadaqués, és realment molt elegant. Una gran proposta per a tancar la nit!

Els mateixos concerts els podrem veure a la sala Clap de Mataró el proper 10 de desembre.

dijous, 18 de novembre de 2010

Vol directe al Palau

Ahir a la nit el Palau de la música va emprendre un vol molt especial! Un vol pilotat pels Pets i amb una tripulació excelent.

Un cop ja estàvem tots acomodats i embadalits pel concert que acabava d'oferir la Ivette Nadal, va aparèixer enmig de la foscor el Lluís Gavaldà amb la seva maleta per a marxar de viatge. "La vida és bonica" és la cançó que dóna començament als concerts d'aquesta gira on fan més teatre.

El Palau va vibrar i es va emocionar amb cada una de les cançons, a través d'aquest viatge lent, però enriquidor, on no es pot perdre cap detall. Un repàs dels seus darrers treballs discogràfics en clau més acústica i intima. 

La gran proximitat del públic va fer que es convertís en un concert íntim, tot i estar a besar de gent. Un d'aquests gestos de proximitat va ser amb la cançó "Draps de cuina" on es posa a endreçar la casa ja que la tenen feta un nyap, tot per culpa de les presses i els nervis. Just en aquest moment va baixar de l'escenari i va començar a caminar per platea veient les cares de felicitat i d'emoció de la gent.

El moment més delicat del viatge sempre és l'aterratge, en aquest cas va ser apoteòsic, amb molta elegància i qualitat. I és que acompanyar-se d'un bon equip d'hostesses sempre va bé, i així de la mà del capità Gavaldà van explicar-nos que és "El que val la pena de veritat".

Abans de que s'obrissin les portes per a poder desembarcar, van aprofitar per a fer-nos algunes cançons més per acabar tancant el concert amb el "Bona nit", moment de comiat on va fer pujar a algunes persones del públic.

Un concert extraordinari, que va deixar a la gent sense paraules. La pròxima cita és a Manresa, ja que aquest divendres estaran a Castelló de la Plana però hi faran rock.

Entre el públic moltes cares conegudes, els pares d'en Lluís, els del Gnaposs, l'Annabel Gavaldà, la Marta Puig (Lyona), en Xavier Graset, i molta gent més que segurament no vem veure.

Ahir va ser una ocasió especial per a veure Els Pets, en una de les seves millors gires i en un lloc especial que en 25 anys de carrera no havien trepitjat mai.

Sempre és agradable volar amb Els Pets, t'assegures una nit màgica!

dimecres, 17 de novembre de 2010

Ivette Nadal al Palau

Ahir a la nit, el Palau es va omplir de gent per a veure Els Pets, dins del cicle de Bandautors, que venen amb el seu nou espectacle on encara fan més teatre. Però tot i això, abans, per l'escenari va passar una gran artista, una gran cantant, i sobretot una gran persona.

Una gran persona que ho demostra en cada una de les seves lletres, dels seus poemes. La Ivette Nadal, va ser la telonera del grup de Constantí, que durant una mitja hora va repasar algun dels temes del seu darrer treball, "A l'esquena d'un elefant" (2010). 

La seva veu tan tendra va encisar a tot el Palau, igual que ho van fer els seus poemes recitats. Va sortir davant d'un públic que no és el seu, però que va saber guanyar-se ràpidament.

Si és cert que mitja hora és molt poc, però això va fer que la gent despertés una certa curiositat per a aquesta cantant, aquesta artista, una persona que sap molt bé el que vol i el que té, la Ivette Nadal.

5 caves per a 5 projectes solidaris

Dilluns va tocar anar a la Luz de Gas, on es va celebrar un acte solidari sota el nom de 5 caves per a 5 projectes solidaris.

La nit va començar amb una explicació de que és el projecte en si i un sorteig de diversos productes.

Seguidament van començar els concerts de la mà dels Splash, una banda que vaig descobrir i que realment estan molt bé, amb un directe potent.

Els Lax'n'Busto van ser els encarregats de tancar la nit, amb un concert d'una hora on van repasar les cançons més importants del seu repertori. 

Un concert diferent per ser dilluns.

dimarts, 16 de novembre de 2010

Mai deixarem de somiar!


Divendres passat varem poder reviure un gran concert, els Fes-te fotre van tornar a pujar a l'escenari de nou! Un concert que va deixar a la gent sense paraules.

Després de 4 anys de parada, van decidir fer un altre concert per al seus seguidors. L'envelat de Calonge ple de gent coneguda, de gent feliç, de nervis i de bones vibracions. Una nit que s'obria per davant, curta però molt intensa.

La gent recordant aquella època de la seva vida, de quin va ser el primer i el darrer concert que van veure. Un nit nostàlgica, de fer memòria, de recuperar aquelles cançons que estaven guardades en un lloc especial dins nostre.

Tal i com va dir l'Albert Fort, és el primer concert que fan vestits normal, després de molt de temps. Emoció tant a dalt com a baix de l'escenari en escoltar cada un dels acords. I és que, tal i com ja hem dit, va ser un concert especial, que va comptar amb la presència d'en Narcís Palahí, que va venir expressament de Madrid per a poder tocar.

Amb les primeres notes del concert, la gent ja va saber que començaven amb "Com ho tens?", tal i com si fos una pregunta que buscava una resposta assegurada, i és que aquella nit ho teniem perfecte per a gaudir de nou! 

Agraïments repartits pel públic, per la seva perseverança durant anys, agraïments a la gent que va venir des de lluny per veure'ls, fins i tot des d'Anglaterra!  Una gran nit assegurada on les llàgrimes i els ulls plorosos no hi van faltar!

Amb un gran èxit de públic i un concert rodó, tots ens emportem un record molt gratificant de la nit! Tot i això cal agrair als Cargol Treu Farra per a organitzar aquesta 3a Festa de la Barretina i comptar amb els Fes-te Fotre, sense ells no hagués estat possible!

Un gran concert on van repassar les cançons més sonades, les més conegudes, així com alguna de fa molt de temps. Van aprofitar per a fer alguna versió, i finalment van tancar el concert tal i com l'havien començar, amb "Com ho tens?". (Al final hi ha el setlist del concert)

Esperem que la nit de divendres la puguem reviure ben aviat! 

*Setlist:

1. Com ho tens?
2. Sra. Pressa
3. No tinc solució
4. Maleta de pedres
5. Ja no juguen els nens
6. No se el teu nom
7. Despullats
8. Mals de cap
9. L'home qualsevol
10. Novembres, abrils i dimarts
11. La meva gent
12. T'estimo
13. Quan el cel es faci clar
14. T'enyoro
15. U16 girls Travis
16. Orgasmes i alcohol
17. Ridicul
18. Com ho tens?

dilluns, 15 de novembre de 2010

Nuar al Voilà!

Dijous a la nit varem poder gaudir d'un concert en format acústic molt especial. Manresa sempre enamora, i podríem dir que és la capital dels bons concerts i de les bones sales. Ahir al Voilà! van actuar el grup de Barcelona Nuar.

Un concert, tal i com hem dit en format acústic, on van repassar les cançons del seu primer treball discogràfic, 'Respirar' (Gorvijac, 2010), tot començant amb el single, "Cec sense tu", que va desencadenar en un gran concert.

Un concert íntim, on la interacció amb el públic van transmetre molta proximitat i calor, que era d'agrair en una nit freda de novembre. La cançó que va fer cantar tota la sala va ser "L'últim vol", una de les millors cançons que es poden trobar en aquest disc.


A part van aprofitar per a fer alguna que altra versió, i aprofitant que eren a Manresa, van versionar el "Corren" dels Gossos, que es va convertir en un dels moments àlgids de la nit.

Un cop acabat el concert, la gent encara animada, va continuar demanant més cançons i va ser llavors quan es van canviar les tornes, i l'Àlex Carballo va agafar les regnes del micròfon i la guitarra per a cantar-nos "Ayo Technology" de Milow.

Sempre ve de gust anar a locals petits a escoltar bona música, i ahir va ser una bona ocasió per a fer-ho!

La iaia, guanyadors del Sona 9

Dimarts passat, la Bikini es va vestir de festa amb la gran final del Sona 9. Una final multitudinària, amb la sala plena de gom a gom, amb totes les invitacions exhaurides, i un final de festa especial.

Els tres finalistes van defensar les seves cançons de la millor manera possible, per ordre d'actuació, els que van trencar el gel, treient-se els nervis i rebent de cop les ganes de festa de la gent, els Pupopop van fer un repertori de les cançons més destacades, entre les que cal destacar "Vull voler volar". Com tots els grups, unes 4 cançons i uns vint minutets d'actuació, amb els quals van tenir temps de bromejar, la qual cosa denotava que estaven segurs dalt de l'escenari, tot i que els nervis anessin per dins.

Els següents en defensar la seva posició van ser els vigatans La iaia, que van dur tota una claca de gent vestida de iaies, i és que la iaia sempre és i serà molt estimada. Ens van encisar amb el seu pop-folk tranquil·lament sense denotar cap nota de nerviosisme. I és que era una nit molt important per a tots!

I finalment els Bläue, van trencar l'escenari, van endur-se a tota la gent a la butxaca. O t'agraden o no t'agraden, però ningú pot negar que va ser molt impactant la posada en escena. Una dosi d'adrenalina que va fer que la gent s'animés i es confirmés que començava a ser una nit molt especial.

Mentre el jurat es va tancar a deliberar, els nervis corrien per dins dels camerinos tal i com si fossin nens petits a la nit de reis esperant els regals. També varem poder veure en Joan Dausà i els seus tipus d'interès que estava molt tranquil ja que sabia que ell ja tenia un dels premis sota el braç.

Per fer més lleugera l'espera, els Mine!, els guanyadors de l'any passat, van sortir a l'escenari a brindar per al nen androide. Ens van presentar durant mitja horeta el seu primer treball discogràfic. Un concert molt potent i que va deixar clar qui són i el motiu pel qual van guanyar el Sona9. I és que és un dels grups del moment que fan molt bona musica i de qualitat.

El repartiment de premis va ser un moment de nervis i il·lusió, ja que entre el públic hi havia amics i familiars de tots els grups. Així van començar amb el premi de votació popular per a en Joan Dausà i els Tipus d'Interès, que amb un  gran rècord de vots van quedar quarts. Amb una gran campanya de votació van aconseguir en part el seu somni, ara només els hi falta grabar un disc, que esperem tenir-lo a les mans ben aviat.

El tercer premi, el premi Èxit, per als Bläue, el segon, el premi Joventut, per als Pulpopo. I els grans guanyadors va ser La iaia, que entre crits d'eufòria i alegria de la gent que a la vegada s'abraonava cap als grans guanyadors, van sortir a l'escenari emocionats. I és que han estat unes votacions molt renyides.
Ara toca esperar a veure'ls tots amb els seus projectes que ara comencen, els discs que comencen a preparar els tres finalistes d'ara endavant, i des d'aquí els esperem amb moltes ganes!

Però la nit no va acabar aquí! Els The Gurixut's van ser el fil conductor de tot el final de festa, ja que es van convertir en la banda dels 10 anys del Sona9. Una data tan assenyalada no es podia passar per alt, i s'havia de celebrar com cal. Per això van anar passant per l'escenari grups que han estat finalistes en alguna de les deu edicions anteriors.

Així varem poder gaudir d'una cançó de cada un dels convidats: Miquel Abras, ix!, Relk, Els Amics de les Arts, Quim Vila, Rosa Luxemburg, Sanpedro, Bikimel, Rauxa i Manel.


Una nit molt especial plena d'alegria i felicitat, des d'aquí desitgem molta sort a tots els grups que han participat enguany al Sona9, així com als guanyadors.

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Els Pets 'airlines' us dóna la benvinguda!


Aquest dijous passat, Els Pets van inaugurar una nova gira a l'Auditori de Girona, dins del festival del Temporada Alta i dins del marc de les Festes de Sant Narcís. Aquest cop, 'Els Pets fan més teatre', de nou tornen a pujar en un escenari davant d'un pati de butaques per a revisar les seves cançons més intimistes.

Una gira que es basa bàsicament en els darrers discs de la banda, però centrant-se en el seu darrer treball, 'Fràgil' (Discmedi, 2010). Un espectacle molt especial que coincideix amb el seu 25è aniversari.

Un viatge especial a través de les cançons de la banda de Constantí, unes cançons que han marcat més d'una generació. Cal agafar la maleta (sense límit de pes ni quantitat), acomodar-se bé en els seus seients, i deixar-se endur, volar vent amunt, tot deixant-se fluir pels acords de cada una de les cançons.

Cançons recuperades amb una cara nova, d'altres que se li ha hagut de treure una mica la pols, i d'altres versionades a ritmes molt ballables. 

Gairebé dues hores de concert que ens condueix per un viatge molt complert, on cal cordar-se bé el cinturó, deixar-se dur pel del seient del costat, perdre's per carreteres secundàries fins arribar a un poble amb un barret de fum, i aterra de la millor manera possible. Sempre amb un somriure d'orella  a orella. I és que això és el que va tenir tot el públic assistent durant tot el concert el dijous passat.

Realment, un concert per seure, escoltar, i encisar-se de la màgia del moment. Els seguidors més fidels a la banda, segurament trobaran que el repertori s'adequa molt als seus gustos.

Gent de totes les edats pot gaudir d'aquest espectacle, que m'atreviria a dir que és dels millors que han fet mai! Una escenografia espectacular, senzilla però elegant. Una selecció exquisida de cançons, i un vestuari molt modern i a la vegada nostàlgic.

Hi ha poques oportunitats de veure concerts com aquests, a part ens trobem davant d'una gira curta, així que cal aprofitar al màxim tots els moments.

Un cop més, Els Pets s'han superat, i crec que es mereixen el més fort dels aplaudiments! Un deu rodó per ells!