divendres, 26 de novembre de 2010

Josep Thió al Dau

Diumenge passat, vam poder gaudir d'un concert exquisit. En Josep Thió va visitar El Dau de Mataró, per a oferir-nos un concert en acústic tot repassant les cançons dels seus treballs.

Després de molt de temps sense tocar i sabent poques coses d'ell, ha tornat a pujar en un escenari. Va aprofitar l'ocasió per a cantar nadales que ell mateix ha fet, en concret tres, amb l'excusa de la proximitat del Nadal.

Un concert dinàmic i divertit, amb la col·laboració del públic en algun dels buits de lletres que va fer en Josep. A més, va tenir temps per a poder parlar de la situació actual de la política, així com de les eleccions, confessant que encara no sap a qui votar. A més va fer una comparativa dels polítics catalans com si fossin figures del pessebre, dient que per exemple, el Montilla seria l'àngel que anuncia l'arribada del nou president. També es va enrecordar dels músics que l'han inspirat dedicant-los-hi la cançó "Dies freds, demàs calents".

Finalment ens va oferir uns bisos amb 4 cançons entre les quals hi va tocar la nadala més coneguda que ha fet, "Quan somrius". Durant el concert també va recuperar algun dels temes de Sopa de Cabra, els quals, juntament amb aquesta darrera cançó, van ser els més cantats.

Un concert molt pròxim, en clau molt íntima, ple de calor i llum, que en una nit freda és d'agrair. Un concert tan detallista, tan senzill però a la vegada tan gran, que sempre ve de gust escoltar. Una setmana que va acabar rodona, de la mà de'n Josep Thió.

De festa a la Sala DF

Divendres passat, la sala DF de Conrellà del Llobregat es va omplir de bona música. Tres concerts en una mateixa nit que van fer passar una molt bona nit de divendres.

Per a començar la nit, a l'escenari va pujar en Miquel Abras per a presentar-nos el seu darrer treball, 'Temps de zel' (Musica Global, 2010), en format acústic. Però tot i ser en acústic, no vol dir que sigui un concert relaxat, al contrari, va ser un concert amb molta energia, la gent es va quedar sorpresa de la força que té en Miquel. I és que la seva veu va omplir la sala sencera, no li calia micro per a que la gent respongués!

Seguidament, van pujar a l'escenari els nois e Canet, els Filippo Landini que ens van revolucionar a tots amb les seves noves cançons. Un concert que van aprofitar per a repassar els temes dels seus dos treballs discogràfics, així com presentar, tal i com va dir en Carles Pujol, la veu del grup, una nova cançó inèdita, el "Viu-la". Una broma que ajuda a presentar una de les cançons més conegudes de la banda.

I finalment, la nit la van tancar els ix!, amb el seu "L'ingenu és lliure" (Gat Records, 2010). Malauradament, la sala ja s'havia buidat una mica, i tota aquesta gent és va perdre un gran concert, un concert de gran qualitat. I és que el pop-indie que ens porten els de Cadaqués, és realment molt elegant. Una gran proposta per a tancar la nit!

Els mateixos concerts els podrem veure a la sala Clap de Mataró el proper 10 de desembre.

dijous, 18 de novembre de 2010

Vol directe al Palau

Ahir a la nit el Palau de la música va emprendre un vol molt especial! Un vol pilotat pels Pets i amb una tripulació excelent.

Un cop ja estàvem tots acomodats i embadalits pel concert que acabava d'oferir la Ivette Nadal, va aparèixer enmig de la foscor el Lluís Gavaldà amb la seva maleta per a marxar de viatge. "La vida és bonica" és la cançó que dóna començament als concerts d'aquesta gira on fan més teatre.

El Palau va vibrar i es va emocionar amb cada una de les cançons, a través d'aquest viatge lent, però enriquidor, on no es pot perdre cap detall. Un repàs dels seus darrers treballs discogràfics en clau més acústica i intima. 

La gran proximitat del públic va fer que es convertís en un concert íntim, tot i estar a besar de gent. Un d'aquests gestos de proximitat va ser amb la cançó "Draps de cuina" on es posa a endreçar la casa ja que la tenen feta un nyap, tot per culpa de les presses i els nervis. Just en aquest moment va baixar de l'escenari i va començar a caminar per platea veient les cares de felicitat i d'emoció de la gent.

El moment més delicat del viatge sempre és l'aterratge, en aquest cas va ser apoteòsic, amb molta elegància i qualitat. I és que acompanyar-se d'un bon equip d'hostesses sempre va bé, i així de la mà del capità Gavaldà van explicar-nos que és "El que val la pena de veritat".

Abans de que s'obrissin les portes per a poder desembarcar, van aprofitar per a fer-nos algunes cançons més per acabar tancant el concert amb el "Bona nit", moment de comiat on va fer pujar a algunes persones del públic.

Un concert extraordinari, que va deixar a la gent sense paraules. La pròxima cita és a Manresa, ja que aquest divendres estaran a Castelló de la Plana però hi faran rock.

Entre el públic moltes cares conegudes, els pares d'en Lluís, els del Gnaposs, l'Annabel Gavaldà, la Marta Puig (Lyona), en Xavier Graset, i molta gent més que segurament no vem veure.

Ahir va ser una ocasió especial per a veure Els Pets, en una de les seves millors gires i en un lloc especial que en 25 anys de carrera no havien trepitjat mai.

Sempre és agradable volar amb Els Pets, t'assegures una nit màgica!

dimecres, 17 de novembre de 2010

Ivette Nadal al Palau

Ahir a la nit, el Palau es va omplir de gent per a veure Els Pets, dins del cicle de Bandautors, que venen amb el seu nou espectacle on encara fan més teatre. Però tot i això, abans, per l'escenari va passar una gran artista, una gran cantant, i sobretot una gran persona.

Una gran persona que ho demostra en cada una de les seves lletres, dels seus poemes. La Ivette Nadal, va ser la telonera del grup de Constantí, que durant una mitja hora va repasar algun dels temes del seu darrer treball, "A l'esquena d'un elefant" (2010). 

La seva veu tan tendra va encisar a tot el Palau, igual que ho van fer els seus poemes recitats. Va sortir davant d'un públic que no és el seu, però que va saber guanyar-se ràpidament.

Si és cert que mitja hora és molt poc, però això va fer que la gent despertés una certa curiositat per a aquesta cantant, aquesta artista, una persona que sap molt bé el que vol i el que té, la Ivette Nadal.

5 caves per a 5 projectes solidaris

Dilluns va tocar anar a la Luz de Gas, on es va celebrar un acte solidari sota el nom de 5 caves per a 5 projectes solidaris.

La nit va començar amb una explicació de que és el projecte en si i un sorteig de diversos productes.

Seguidament van començar els concerts de la mà dels Splash, una banda que vaig descobrir i que realment estan molt bé, amb un directe potent.

Els Lax'n'Busto van ser els encarregats de tancar la nit, amb un concert d'una hora on van repasar les cançons més importants del seu repertori. 

Un concert diferent per ser dilluns.

dimarts, 16 de novembre de 2010

Mai deixarem de somiar!


Divendres passat varem poder reviure un gran concert, els Fes-te fotre van tornar a pujar a l'escenari de nou! Un concert que va deixar a la gent sense paraules.

Després de 4 anys de parada, van decidir fer un altre concert per al seus seguidors. L'envelat de Calonge ple de gent coneguda, de gent feliç, de nervis i de bones vibracions. Una nit que s'obria per davant, curta però molt intensa.

La gent recordant aquella època de la seva vida, de quin va ser el primer i el darrer concert que van veure. Un nit nostàlgica, de fer memòria, de recuperar aquelles cançons que estaven guardades en un lloc especial dins nostre.

Tal i com va dir l'Albert Fort, és el primer concert que fan vestits normal, després de molt de temps. Emoció tant a dalt com a baix de l'escenari en escoltar cada un dels acords. I és que, tal i com ja hem dit, va ser un concert especial, que va comptar amb la presència d'en Narcís Palahí, que va venir expressament de Madrid per a poder tocar.

Amb les primeres notes del concert, la gent ja va saber que començaven amb "Com ho tens?", tal i com si fos una pregunta que buscava una resposta assegurada, i és que aquella nit ho teniem perfecte per a gaudir de nou! 

Agraïments repartits pel públic, per la seva perseverança durant anys, agraïments a la gent que va venir des de lluny per veure'ls, fins i tot des d'Anglaterra!  Una gran nit assegurada on les llàgrimes i els ulls plorosos no hi van faltar!

Amb un gran èxit de públic i un concert rodó, tots ens emportem un record molt gratificant de la nit! Tot i això cal agrair als Cargol Treu Farra per a organitzar aquesta 3a Festa de la Barretina i comptar amb els Fes-te Fotre, sense ells no hagués estat possible!

Un gran concert on van repassar les cançons més sonades, les més conegudes, així com alguna de fa molt de temps. Van aprofitar per a fer alguna versió, i finalment van tancar el concert tal i com l'havien començar, amb "Com ho tens?". (Al final hi ha el setlist del concert)

Esperem que la nit de divendres la puguem reviure ben aviat! 

*Setlist:

1. Com ho tens?
2. Sra. Pressa
3. No tinc solució
4. Maleta de pedres
5. Ja no juguen els nens
6. No se el teu nom
7. Despullats
8. Mals de cap
9. L'home qualsevol
10. Novembres, abrils i dimarts
11. La meva gent
12. T'estimo
13. Quan el cel es faci clar
14. T'enyoro
15. U16 girls Travis
16. Orgasmes i alcohol
17. Ridicul
18. Com ho tens?

dilluns, 15 de novembre de 2010

Nuar al Voilà!

Dijous a la nit varem poder gaudir d'un concert en format acústic molt especial. Manresa sempre enamora, i podríem dir que és la capital dels bons concerts i de les bones sales. Ahir al Voilà! van actuar el grup de Barcelona Nuar.

Un concert, tal i com hem dit en format acústic, on van repassar les cançons del seu primer treball discogràfic, 'Respirar' (Gorvijac, 2010), tot començant amb el single, "Cec sense tu", que va desencadenar en un gran concert.

Un concert íntim, on la interacció amb el públic van transmetre molta proximitat i calor, que era d'agrair en una nit freda de novembre. La cançó que va fer cantar tota la sala va ser "L'últim vol", una de les millors cançons que es poden trobar en aquest disc.


A part van aprofitar per a fer alguna que altra versió, i aprofitant que eren a Manresa, van versionar el "Corren" dels Gossos, que es va convertir en un dels moments àlgids de la nit.

Un cop acabat el concert, la gent encara animada, va continuar demanant més cançons i va ser llavors quan es van canviar les tornes, i l'Àlex Carballo va agafar les regnes del micròfon i la guitarra per a cantar-nos "Ayo Technology" de Milow.

Sempre ve de gust anar a locals petits a escoltar bona música, i ahir va ser una bona ocasió per a fer-ho!

La iaia, guanyadors del Sona 9

Dimarts passat, la Bikini es va vestir de festa amb la gran final del Sona 9. Una final multitudinària, amb la sala plena de gom a gom, amb totes les invitacions exhaurides, i un final de festa especial.

Els tres finalistes van defensar les seves cançons de la millor manera possible, per ordre d'actuació, els que van trencar el gel, treient-se els nervis i rebent de cop les ganes de festa de la gent, els Pupopop van fer un repertori de les cançons més destacades, entre les que cal destacar "Vull voler volar". Com tots els grups, unes 4 cançons i uns vint minutets d'actuació, amb els quals van tenir temps de bromejar, la qual cosa denotava que estaven segurs dalt de l'escenari, tot i que els nervis anessin per dins.

Els següents en defensar la seva posició van ser els vigatans La iaia, que van dur tota una claca de gent vestida de iaies, i és que la iaia sempre és i serà molt estimada. Ens van encisar amb el seu pop-folk tranquil·lament sense denotar cap nota de nerviosisme. I és que era una nit molt important per a tots!

I finalment els Bläue, van trencar l'escenari, van endur-se a tota la gent a la butxaca. O t'agraden o no t'agraden, però ningú pot negar que va ser molt impactant la posada en escena. Una dosi d'adrenalina que va fer que la gent s'animés i es confirmés que començava a ser una nit molt especial.

Mentre el jurat es va tancar a deliberar, els nervis corrien per dins dels camerinos tal i com si fossin nens petits a la nit de reis esperant els regals. També varem poder veure en Joan Dausà i els seus tipus d'interès que estava molt tranquil ja que sabia que ell ja tenia un dels premis sota el braç.

Per fer més lleugera l'espera, els Mine!, els guanyadors de l'any passat, van sortir a l'escenari a brindar per al nen androide. Ens van presentar durant mitja horeta el seu primer treball discogràfic. Un concert molt potent i que va deixar clar qui són i el motiu pel qual van guanyar el Sona9. I és que és un dels grups del moment que fan molt bona musica i de qualitat.

El repartiment de premis va ser un moment de nervis i il·lusió, ja que entre el públic hi havia amics i familiars de tots els grups. Així van començar amb el premi de votació popular per a en Joan Dausà i els Tipus d'Interès, que amb un  gran rècord de vots van quedar quarts. Amb una gran campanya de votació van aconseguir en part el seu somni, ara només els hi falta grabar un disc, que esperem tenir-lo a les mans ben aviat.

El tercer premi, el premi Èxit, per als Bläue, el segon, el premi Joventut, per als Pulpopo. I els grans guanyadors va ser La iaia, que entre crits d'eufòria i alegria de la gent que a la vegada s'abraonava cap als grans guanyadors, van sortir a l'escenari emocionats. I és que han estat unes votacions molt renyides.
Ara toca esperar a veure'ls tots amb els seus projectes que ara comencen, els discs que comencen a preparar els tres finalistes d'ara endavant, i des d'aquí els esperem amb moltes ganes!

Però la nit no va acabar aquí! Els The Gurixut's van ser el fil conductor de tot el final de festa, ja que es van convertir en la banda dels 10 anys del Sona9. Una data tan assenyalada no es podia passar per alt, i s'havia de celebrar com cal. Per això van anar passant per l'escenari grups que han estat finalistes en alguna de les deu edicions anteriors.

Així varem poder gaudir d'una cançó de cada un dels convidats: Miquel Abras, ix!, Relk, Els Amics de les Arts, Quim Vila, Rosa Luxemburg, Sanpedro, Bikimel, Rauxa i Manel.


Una nit molt especial plena d'alegria i felicitat, des d'aquí desitgem molta sort a tots els grups que han participat enguany al Sona9, així com als guanyadors.