13-D

Diumenge dia 13 de desembre, un dia complert, Marató i Referendum.

Amb motiu del referèndum per l'autodeterminació, es van dur a terme un seguit d'actes per totes les poblacions catalanes on va ser possible anar a votar. Aquests actes des de dies abans que es duien a terme, amb un seguit de concerts i actuacions, entre les quals cal destacar l'espectacle de l'Escà del pecat de Titot i David Rossell, que els va dur per gairebé tota la geografía, passant per Vic i Vilanova i la Geltrú per exemple.

Tanmateix, el mateix dia del referendum, tot esperant els resultats bastant gratificants, la festa no va parar ni les actuacions tampoc. A Sant Cugat, la ciutat més gran on es va poder votar, va comptar amb un concert de Banda Barretina, La Porta dels Somnis i Espart.

Tot aguantant el fred intèns que feia a la població vem poder gaudir de tres concerts curts però càlids, tot donant suport a la campanya.

La música i la Marató

Diumenge passat va ser el gran dia de la Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties minoritàries.

Amb motiu de recaptar i donar suport es van fer una sèrie de concerts per tot Catalunya, concerts com Ismael Colomer a Valls i La Porta dels Somnis, juntament amb els Amics de les Arts, al Fòrum de Barcelona.

Així mateix, tot un seguit d'activitats durant tot el dia van fer de la festa més amena.

Un bon dia per sortir al carrer i participar, tot i ser un dia molt gèlid, el Fòrum va quedar bastant ple.

Petit Fours de nou

Dissabte passat, a la Bombolla a Salt, Petit Fours, el grup encapçalat per Jordi Puig, van fer un concert revival amb la sala plena de gom a gom.

Un concert de record, un petit regal per als seguidors més afèrrims i una oportunitat més per veure'ls a aquells que no els haguéssin vist mai.

Un concert que van repassar la majoria de les cançons de tota la seva discografía, "estem tocant molt, vols dir que teniem tantes cançons?" van dir tot fent conya. Van repsar èxits com "No t'enamoris" entre molts altres, comptant amb col·laboracions especials d'amics de sempre i seguidors de tota la vida.

Un concert especial, un bon regal abans de Nadal.

Repertori:

Saturat
Tardor d'estiu
En un instant
Des de mi
Mosques
De Salzburgo al cielo
El teu paisatge
El nen
Crida
Júlia
Blanc i/o negre
No t'enamoris
Abans de conèixer
S'ha acabat
Un dibuix
c/ de la sort núm 13
En mi disfraz
Buscando el tiempo
Massa ràpid per cúpido
Ballant un swing
Creixent per dins
Broca

Els terrats de Gerard Quintana

Divendres passat, Gerard Quintana va oferir un gran concert a l'Auditori de Barcelona. Una ocasió especial per a presentar el seu disc "De terrat en terrat" (Musica Global, 2009). Amb Judit Farrés a la veu i al clarinet, Armengol Maiol amb mitja bateria a casa, Xavi Lloses als teclats i Francesc Bertran a la guitarra.

Un concert que va tenir molts moments de crítica social, on van apuntar als mitjans de comunicació, a la política, a la corrupció, la situació de la música, etc... Quintana va fer bromes diverses i comentaris de la crua realitat, dient que "Les noticies per a que siguin bones han de ser dolentes", tot parlant de la broma que van fer, com si d'una ràdio es tractes, on deien en una noticia que: "el cantant Gerard Quintana ha mort". Ell va dir que no estava mort, que només estava al cel.

Parlant de la situació actual de la música, va dir que actualment està envoltada de molta normativa. Que el fet que un cantant interpreti durant molta estona seguida una cançó pot portar-li problemes, i fent una comparació amb les obres del carrer, va dir que en canvi a un martell pneumàtic, encara que tota l'estona faci soroll, no passa res. "La música que és? soroll, i les obres del carrer són un so necessàri" va dir Gerard Quintana, tot enfotent-se de la situació.

El concert li va servir per repassar tot el nou disc juntament amb cançons d'altres discs, així com recordar a Sopa de Cabra. Va començar amb "Barcelona en colors" amb una possada en escena espectacular, amb un seguici de cap grossos i una "guiri" estrafolària fent fotos. Va recrear l'ambient de la Rambla de Barcelona.

Altres cançons destacades del concert van ser "La Crosta", amb la qual va explicar que la insparació li va venir d'un "diputat poeta" que va dir que calia arrancar la crosta del nacionalisme, tot preguntant-se "qui no és nacionalista? fins i tot la gavina és la més nacionalista". "Arrancar la crosta és obrir la ferida i en el pitjor dels casos et pot quedar marca per sempre", segons va explicar Quinatana, aixó és el que li deia l'avia. "La nostra ferida fa fàstic, com el nostre passat!" va confessar.

Un altre moment algid, com en tots els concerts va ser amb la cançó "Mataró - Llavaneres", per la qual es va possar unes orelles de burro, esdevenint així un burro català més segur per a cantar la cançó. Va explicar que es tracta d'un peoma de Jordi Cornudella, una explicació que anava entrellaçant amb els versos de la cançó. Va donar peu a defensar la posició dels músics, el seu sou i la situació de les sales tancades, tot relacionant-ho amb en Millet, va fer conya de la grip A, etc... Va dir que aquesta cançó haguès estat útil a la mili, el problema que al ser en català s'haguèssin pensat que parlaven en llatí. Va criticar a Trànsit per la mesura dels radars a 80 dient que podriem tunejar la matrícula del cotxe amb uns versos del poema. "Ens han donat tant pel sac, que podem explicar la realitat del món sencer".

El concert també va servir per criticar a l'estimada Renfe. Fent referència a les seves línies, "ara tenim els rodalies, els regionals i els MD, que deuen ser els "muy deficientes" i deuen ser gratis". Va explicar una experiència al Clot, on no hi ha lavabos i "tots estavem ballant regae", per això el nom li va que ni pintat, va confessar. I per tancar el tema del transport, va acabar dient que ens passem tres quarts de la nostra vida a la renfe, "on anirem a parar!".També li va donar peu a parlar dels aeroports i dels controls i excessos de pes.

I finalment va tancar el concert amb "El boig de la ciutat", en aquesta ciutat i en aquest món on tothom estem bojos, només cal mirar les noticies.

El Circ Global ha començat

Avui a la Luz de Gas tindrà lloc la presentació oficial del nou disc de Pep Sala, "Anatomia de la relativitat" (L'indi music, 2009). Un concert inclòs dins la gira Circ Global que va donar tret de sortida divendres 4 a Mataró, a la sala Privat.

Així mateix, el divendres 4, va oferir una roda de premsa a la seu de la Sgae de Barcelona. Durant la roda de premsa va parlar tant del disc com de la gira, i va tenir temps de parlar sobre l'estat actual de la música.

Anatomia de la relativitat

Un disc comprés per onze temes dels quals, la cançó "L'últim que es perd" n'és el single. Tal com va explicar és un disc influi per música dels anys 70, i que sorprén molt a la gent. Tal i comv a confessar, "és un disc molt eclèctic ja que té un regust soul". De la gran varietat de música que li agrada a Pep Sala no hi podia faltar la música negra, present en el disc.

Parlant de les cançons va explicar el perquè de les cançons que hi apareixen i el seu estil amb un gran joc de paraules: "Tu fas cançons i són elles soles on volen ser".

Com sempre, s'ha acompanyat de la banda habitual però hi ha inclòs algunes novetats com una secció de vents, així com la recuperació de veus femenines.

"Un escriu sobre la vida, sobre el que li afecta, però vivim en un moment social peculiar. A l'hora d'escriure cançons pots mirar per la finestra i veure el que t'envolta, i si mires al mirall et mires i comences a parlar sobre tu" va explicar sobre la temàtica de les lletres, i en concret de la cançó "Finestres i miralls". "Un no és impermeable i li afecta tot" va confessar Pep explicant el pequè del nom de la gira i de la cançó que hi dona nom, "Circ Global", on parla del circ, d'aquest món surrealista, de les realitats que ens envolten, dels problemes del cor, de la crisi financera, etc...

Ens trobem d'un disc més continuista de l'estil anterior que no pas un canvi radical, tal i com va confessar Pep, ell va treballant sempre amb les cançons i són les mateixes però amb uns arrangaments diferents, però no defuig mai de la tendència, és sempre millorar.


La Gira

Presenta una gira ambientada com un circ i completament elèctrica. Una gira que el durà per tot el principat, esant així demà a El Catllar. Una gira que s'allargarà fins a la primavera.

El repertori estarà compossat per cançons del nou disc i recuperarà alguna de vella.

Una gira promocionada per Mango i Caves Llopart.

La situació actual

Durant la roda de premsa va tenir temps de parlar de la situació actual de la música i del cinema, arran de la protesta que va tenir lloc a Madrid fa uns dies.

Va dir que la música en català sempre ha estat en crisi, i fer coses en català no és mai "cool", per això tendim sempre a buscar coses a l'estranger. Parlant sobre la venta de discs va dir que "el top manta fins i tot està en crisi ja que per internet es pot descarregar tot".

En el disc dóna un crit d'esperança per a aquesta situació tan problemàtica en que ens trobem. "Costa veure l'esperança, però els artistes intenten fer-ho" va explicar Pep.

El futur de la música, va confessar, no està en la venda des discs sinó en la defensa dels drets de les cançons.

Cançons de Nadal en folk-pop

Avui al migdia ha tingut lloc la roda de premsa del concert / disc de Nadal del Petit de Cal Eril i Anímic a l'Auditori. Hi han intervingut Joan Pons del Petit de Cal Eril, Ferran Palau i Louise Sampson d'Anímic i la discogràfica Bankrobber.

El motiu de Nadal

Ja fa temps que els dos grups es coneixen, tal i com ha explicat Joan Pons, vocalista del Petit de Cal Eril, es van conèixer al Pop Arb del 2007, on van establir contacte ja que es van donar compte, que els dos grups eren molt similars tant en posada en escena com musicalment parlant. "Vem començar a parlar de la Hispano Igualadina, que fa el trajecte Guissona - Barcelona, que precissament passa per Collbató, el seu poble" confessava Pons.

La idea era fer una cosa conjunta, ja que durant molt de temps han estat coincidint en concerts, on tocaven els dos grups, i volien materialitzar d'alguna forma aquesta amistat, oferint als seus seguidors una obra diferent. Els seguidors dels dos grups són iguals però diferents, ja que tal i com ha explicat Joan Pons, els seguidors d'Anímic busquen la seva finura i els de Petit de Cal Eril la improvització.

La idea de que fòs un disc de nadales, rau en l'esperit nadalenc d'Anímic, ja que tenien experiències prèvies on havien gravat algunes nadales per tal de regalar-les a les famílies. Anímic és un grup amb més esperit de celebració des del putnd e vista més cultural que no pas religiós i gens consumista. És una forma de recordar els Nadals de les seves infàncies, les pel·lícules que veien, la llar de foc, les nadales, etc...

Volien tractar un maeix tema des de dos punts de vista diferents, així amb la barreja se li treu serietat i agilitat. Es volia fer un disc on els que hi participaven fòssin afins entre ells amb la seva filosofia.

El disc

El disc és una creació conjunta de Bankrobber i Les petites coses, el segell d'Anímic.

Consta de tres parts, el disc s'enceta amb una cançó conjunta, el Cagatió. Seguidament venen 4 cançons interpretades per Anímic, i després continua una unica cançó composada de varies nadales, interpretat per El Petit de Cal Eril, en una cançó de 12 minuts.

Es pot distingir clarament una besant més igual on la cançó és la cançó interpretat per Anímic, i per l'altra banda l'esperit més psicodèlic el del Petit de Cal Eril.

El concert

La finalitat del concert és presentar el disc portant la música a tot el públic. Serà un concert on es mesclaran les intervencions dels dos grups els quals aniran alternant les Nadales juntament amb cançons seves.

Per la dificultat de compaginar agendes i, tal i com ha confessat Joan Pons, no assajar gaire, serà un concert que funcionara per connexió, ja que entre ells tenen molt bona connexió i asseguren que sortirà rodat.

Aquesta oportunitat que els hi ha ofert l'Auditori és una gran oportunitat pels dos grups que vindria a ser la primera "puesta de largo". Serà un concert de "superamics" tot comptant amb el públic que és una part important.

Projectes

Gràcies a l'afinitat que tenen els dos grups, una amistat que va més enllà han confessat, tenen ganes de fer coses diferents els dos.

Un dels prjectes que tenen en ment és fer donar protagonisme als samplers i als que punxen bases sintètiques, ja que sempre es troben en un segon terme, i la resta del grup d'acompanyament. És un projecte bastant psicodèlic han afirmat, el que pretenen és fer soroll.

Les etiquetes

Tots dos grups han afirmat que no pretenen formar part de modes ni de tendències, ja que se'ls hi ha impossat l'etiqueta del nou folk català.

"Si això de les etiquetes va que venguem més, doncs llavors si sóm d'una nova generació de flok català" ha reiterat Ferran Palau.

Una nova proposta conjunta que es presentarà a l'Auditori el proper dijous 10 de desembre a la Sala 2 Oriol Martorell.

Rumb al Nadal amb Gerard Sesé

Ahir va donar tret d'inici a un desembre ple de música, al barri de Sant Martí, Gerard Sesé va oferir el primer dels deu concerts que el duran per tot Barcelona.

Una mini gira on presenta el seu disc "Sota la dutxa", parla temes quotidians, es despulla i mostra el seu interior amb cançons d'amor, i ens mostra una música i unes lletres naturals com ell mateix.

Durant tot aquest mes estara girant pels barris de Barcelona, si voleu seguir la seva agenda aneu a la seva pàgina web: http://www.gerardsese.com/

El quàdruple salt mortal dels Llits

Ahir va tenir lloc al Centre d'Art Santa Mònica la roda de premsa de la nova obra de teatre de Lluís Danés al Teatre Nacional de Catalunya, Llits.

La rua

Va comença d'una manera molt estrambòtica, essent l'Albert Pla un dels components de l'obra no és d'extranyar ja. Van oferir una mini rua per les Rambles de Barcelona, on tots els actors interpretaven una mica el paper que tenen a l'obra. Albert Pla, el persoantge principal de l'obra, enfilat dalt d'un llit, va anar interpretant les cançons que juntament amb la guitarra anava interpretant. Alba Serraute i la resta d'actors de circ, van anar oferint joc de malabars, tombarelles, etc... Tot plegat va crear una gran expectativa al vell mig de la ciutat, on van cridar l'atenció de més d'un vianant.

Albert pla, jugant amb la similitud que tenien amb la resta d'estatues, va baixar en diversos moments del llit per tal de demanar diners per a l'Alba Sarraute i les seves tombarelles. Realment tot un show, fet a mida per a Pla.

El seguici es va aturar just devant del Centre d'Art Santa Mònica on tenia lloc la roda de premsa, i on tot l'equip, tant artístic com tècnic van possar per a la foto de rigor.

Una obra massa ambiciossa

Lluís Danés juntament amb Sergi Belbel, acompanyats de la resta de l'equip, van explicar que es tracta d'una obra amb música i cançons, que no és pas una obra de text.

Relata la història d'un cèlebre acrobata de llit elàstic, Lectus (Albert Pla), que decideix intentar fer el quàdruple salt mortal, el que ell anomena "El Gran Salt". Malauradament té un accident i acaba a l'hospital en mans de la doctora Kliné (Alba Sarraute).
S'anirà endinsant en un món imaginari, la Terra de Llits, que representa el trànsit de la vida a la mort, tal com van comentar: "el que diuen que dura 65 segons, a l'obra dura una hora i vint". En aquest viatge l'acompanyen Lèctica (Lídia Pujol) i els Matalàstics, uns éssers que l'ajudaràn a repassar els llits de la seva vida i tots els records que en ells s'hi guarden. Aquest essers estranys estan fets de trossos de matalassos de tota la seva vida.

L'obra escrita per Lluís Danés i Feliu Ventura qui ha escrit les lletres, és musicada per Lluís Llach i Borja Penalba. Per qüestions de pressupost han hagut de prescindir de banda de música en directe, i alguns dels actors van tocant instruments, com la guitarra, el contrabaix, el saxo, entre d'altres.

Estem devant d'un espectacle de gran embergadura amb 10 artístes sobre l'escenari i 15 tècnincs.

Els llits i l'escenografía

L'espai on es desenvolupa l'obra, aquesta Terra de Llits, representa un gran magatzem on s'amunteguen una pila de matalassos vells. Matalassos i llits que guarden les històries viscudes.

Aquests llits que es visiten són el llit de naixement, el del primer conte, el de l'adolescència, el del sexe, el del matrimoni, el de la solitud, el de l'insomni, el del gran salt, el del rpesoner, el del malalt, el de la mort i el de l'últim viatge.

Novetats

Per primer cop, aquesta obra serà enregistrada per a fer una producció d'una pel·lícula en 3D, per això compta amb la col·laboració de TV3 així com d'altres empreses del sector. Es gravarà amb tecnologia estereoscòpica per ser emesa per TV3, els cinemes i ser editada en DVD.

Al TNC i gira

L'obra s'estrena el 17 de desembre i restarà en cartellera fins al 3 de gener del 2010. Durant tot aquest temps es podrà veure a la Sala Gran del TNC.

Posteriorment començara la gira per Reus (9 i 10 de gener), Sant Cugat del Vallès (30 de gener) i finalment estarà a Madrid, al Teatro Circo Price del 5 al 14 de febrer.


Una obra de teatre que promet molt, amb grans músics i actors dalt de l'escenari.

Ei, Barcelona! Tour!

A partir de demà Barcelona s'engalana de festa, possa les llargues i rumb al Nadal. Amb el fred arriben les llums de Nadal i sobretot un Desembre molt animat. Durant tot el mes, l'Ajuntament de Barcelona ha organitzat una sèrie d'actuacions pels barris de Barcelona per tal d'animar a la gent i donar un toc d'alegria a aquestes festes, ja pròximes, on tothom escampa pau i felicitat.


Demà dóna el tret de sortida a aquesta campanya, El Nadal a Barcelona, per tota la ciutat, si voleu tenir més informació aneu a: http://www.elnadalabarcelona.com/

Un dels artistes que hi participa és Gerard Sesé (http://www.gerardsese.com/) presentant el seu disc "Sota la dutxa". Demà donarà tret de sortida a un seguit de concerts que començaran al districte de Sant Martí demà i s'allargaran fins la mateixa nit de Nadal passant per tots els escenaris de la ciutat.

- dimecres 2 - Sant Martí - Rambla Guipuscoa / Cantàbria (19-21h)
- divendres 4 - Sarrià - Sant Gervasi - Plaça Sarrià (19-21h)
- dissabte 5 - Eixample - Provença / Bruc / Diagonal (19-21h)
- divendres 11 - Horta - Plaça Eivissa (19-21h)
- dissabte 12 - Nou Barris - Plaça Virrei Amat (19-21h)
- divendres 18 - Gràcia - Plaça Lesseps [Biblioteca] (18-20h)
- dissabte 19 - Portal de l'Àngel amb Pi i Sunyer (19-21h)
- dilluns 21 - Sants - Plaça de Sants (19-21h)
- dimecres 23 - Les Corts - Travessera de les Corts / Joan Güell (19-21h)
- dijous 24 - Sant Andreu - Plaça Orfila (19-21h)

Sálvarez entre "buena gente!"

Dijous passat va tenir lloc a la sala Bikini de Barcelona un concert molt especial. Sálvarez, rodejada dels millors amics i col·laboradors va oferir un gran concert presentant les seves cançons.

El concert va comptar amb la presència de Lucas Masciano i Litus, entre d'altres. Tota l'actuació va ser enregistrada tant en vídeo com en so.

Un concert ple d'amics i de bona gent, un concert que la gent durà molt de temps retingut en el seu cervell.

Entremès de dos estudiants

Una obra de teatre que va estar, la setmana passada, durant tres dies consecutius a la Biblioteca de Catalunya. Una obra musicada de curta durada del segle XVIII dirigida per Iban Beltran. 

L’obra de teatre gira al voltant de dos germans que tracten temes recorrents en aquest tipus de peces teatrals com són la gana i l’amor. Molt propers als esquemes de l’art, se’ns presenten dos estudiants que, afamats i escassejant de diners, s’empesquen una astuta idea per a poder aconseguir menjar sense haver de fer grans esforços. Aquesta acció desencadena un seguit d’enganys, picaresques i enamoraments que són els que ens trobarem al llarg de l’obra. Tot encadenat i acompanyat de música amb cançons a base de ritmes populars com les gloses i els garrotins. Tot arribant en Marcel Cassellas (Mesclat), la Núria Lozano i la Carol Duran (La Carrau les dues) ens donen la benvinguda amb una cançó dolça i suau a base de ritmes molt dolços.

Cançonetes (im)prescindibles amb vestit nou

Joan Reig, bateria d'Els Pets, juntament amb Joan-Pau Chaves, teclista d'Els Pets també, encapçalen aquesta proposta que ja porta més de tres anys en actiu, Refugi. La banda l'acaben de conformar Pep Solà a la bateria i Albert Vila al contrabaix.

Refugi neix amb la finalitat de donar a conèixer les cançons de la nova cançó que han estat més amagades, més deixades de banda, ja que no han tingut gaire ressó. Molts cops parlem de cançons d'una gran sutilessa i bellessa, cançons exquisídes que fan de bo escoltar-les amb tranquilitat i deixar-se endur per les seves lletres.



Aquestes cançons conegudes o no surten del calaix, del fons del refugi on han estat anys i anys amagades, per a que la gent les pugui tornar a escoltar, aquest cop versionades, amb un vestit nou, de la veu de Joan Reig. La proposta va més enllà de ser un simple concert, ja que es presenta com un concert - conferència on Joan Reig parla de la nova cançó i ens explica coses, que els més joves desconeixen i els més grans recorden. Així pretèn ser un espectacle per a mostrar el que va ser i va significar la nova cançó, una cançó tal vegada amagada.


Dissabte passat, a una setmana vista de la presentació del seu primer disc "Vestits nous" (RGB Suports, 2009) a Constantí, van oferir un concert a Sant Pere de Ribes. Tal i com va explicar Joan Reig el que pretenia era que les primeres files plenes de gent jove coneixessin la nova cançó i les files de més al fons cantessin aquests cançons que formaven part de la seva època.


Va anar alternant el concert amb una petita explicació prèvia de la cançó i de l'artista versionat, explicant així com va sorgir la cançó d'"Al vent" de Raimon, qui era Guillem d'Efak "un negre, català, dels anys 70 i que cantava blues". També va tenir temps de filosofar sobre el significat del surrealisme i de Dalí, equiparant-lo amb Pau Riba i Sisa en quant a geni i a estrambòtic.


Finalment van tenir cabuda un parell de temes que ell mateix ha compossat, que segon diu Joan Reig "ara es moment de ficar aquí uns temes meus sense que la gent se n'enteri, i com de moment ha anat funcionant, doncs continuem així". Per una banda va interpretar el "S'ha acabat" d'Els Pets i "Cançoneta prescindible" on parla d'una cançó que no vol ser res més que cançó ella reivindica ser cançó com totes les que interpreta durant el concert, no tenen pretencions d'anar més enllà, d'agradar si poden, de ser cantades si la gent vol, i de ser tornades a escoltar.

Tal i com va dir Joan Reig "les cançons és l'obra que ens queda de molts d'aquests artistes, Lluís Llach ja no tornarà als escenaris, però al menys ens queda els seus àlbums per a poder escoltar les seves cançons en qualsevol moment".


Així que no apaguem les cadenes de música i a escoltar cançons!

E= mc2

El nou disc d'en Pep Sala, "Anatomia de la relativitat" (L'indi music, 2009) ja està llest i a punt de sortir al mercat. Estem davant d'un disc rocker, però a la vegada amb una gran diversitat d'estils propis de la dècada dels 70 - 80.

El seu 21è disc d'estudi després de tres anys sense fer-ne cap. No deixa de banda les reflexions personals, continua despullant-se com a persona i a la vegada fa una mirada a la realitat criticant constructivament certs aspectes de la vida social i política dels nostres temps.

Un àlbum amb 11 temes nous que et transporten cap a un món de relax, de captivació i de reflexió en molts casos.

La gira, "Circ Global Show", començarà el dia 4 de desembre a Mataró i el dia 12 de desembre tindrà lloc la presentació oficial del disc a la Luz de Gas de Barcelona. De totes formes el passat divendres a Vilafranca del Penedès ja es van poder escoltar alguna d'aquestes noves cançons. Un concert on vem poder gaudir de la col·laboració estel·lar de la Trinca interpretant la cançó Boig per tu (fotografía).

Una gira que ve acompanyada de canvis, un lleuger canvi de repertori i a la vegada la incorporació d'una veu femenina com a corista.

Umpah-Pah i Girona són immortals!

Ahir al mig dia va tenir lloc la roda de premsa de la presentació del disc “Més raons de pes. tribut a Umpah-Pah” (Musica Global 2009) a la Casa de Cultura de Girona. Una roda de premsa de la mà de Jordi Puig (Musica Global), Pep Blay (periodista musical) i Lluís Gendrau (director Enderrock).

Recordant Umpah-Pah

Un dels grups poc coneguts dins del panorama musical català, però amb un gran estil i qualitat que no deixava indiferent a la gent. 20 anys després del seu naixement s’han fet una sèrie propostes per a commemorar aquesta efemèride. Per una banda es va inaugurar a Girona una exposició fotogràfica del grup que restarà oberta fins el proper dia 20 de novembre. A part la revista Enderrock ha fet un numero especial on, segons el seu director, hi inclou la millorentrevista que mai s’ha publicat en tota la història de la revista.

A aquesta revista especial l’acompanya un DVD d’un concert en directe que van fer els Umpah-Pah al 1991 presentant el seu primer disc al Mercat de Música Viva de Vic. Lluís Gendrau, tot elogiant la gran qualitat musical del grup i d’ells com a persones, “en l’entrevista que hem fet a l’Adrià Punti, Josep Puntí o Puntí es despulla com a artista i es presenta com a persona”, reitera que era un grup de directes i que aquest DVD és una petita mostra, un petit gran regal. “En el DVD es pot apreciar la gran capacitat que tenien de connectar amb la gent”. Cal dir que és l’únic directe publicat del grup.

I per a rematar amb una triplet, s’edita un disc on diversos artistes de talla nacional i catalans interpreten les millors cançons del grup. Això queda reflectit en el disc que sortirà a la venda el proper dia 30 de novembre.

Novembre

“Comencem així ja que tot això va començar així” aclareix Pep Blay. De novembre a novembre, Umpah-Pah veu la llum com a grup en aquest mes de l’any i a la vegada el seu tribut també. L’acte ha començat amb una petita interpretació de la cançó “Novembre” de la mà de Miquel Abras, el qual la interpreta en el disc.

Pep Blay ha fet un petit anàlisi de la trajectòria del grup i de la seva situació, ha començat plantejant-se la pregunta “perquè Umpah-Pah no té cap tribut? no està a l’alçada de molts grups?”. Autoresponent-se ha dit que estem devant d’un dels grups amb més personalitat i originalitat, i fent un repàs pels grups de més renom al llarg de la història del ‘rock català’ ha creat una imatge, podriem dir, independent de la resta de bandes, “falten grups amb budell i ànima, sense necessitat estètica com el cas d’Umpah-Pah”;”La majoria de bandes tenien arrels de la música anglosaxona, Sopa de Cabra tenia regust a rock americà, Sau a un estil més californià, Els Pets a un rock més britànic i Kitsch a una música més sinistra” ha explicat Pep Blay.

Estem parlant d’un grup amb moltes cançons que han marcat la trajectòria de molts altres músics. Són els autors de cançons com “Bevent passat”, “La catximba i els rostolls de l’Angelina”, “Sí”, … Aquesta darrera tal i com ha explicat Pep Blay, va marcar a Bunbury fins al punt que la cançó i, en certa manera, una part d’Umpah-Pah, ha voltat el món sencer ja que des de fa anys la té incorporada en el seu repertori.

Tal i com ha citat Lluís Gendrau, “és un grup on les seves cançons han passat a la història, cançons que ja formen part de l’imaginari del país” citant les cinc millors cançons del grup entre les quals (a part de les mencionades abans) també hi trobem “Un joc d’ous”.

Bevent passat el tribut

La idea original de fer aquest tribut va sorgir de la discogràfica gironina Música Global, tal i com ha explicat Jordi Puig, “vaig contactar amb en Pep Blay per a proposar-li la idea de confeccionar un disc en forma d’homenatge als Umpah-Pah, ja que ell tenia l’experiència d’haver-ne fet un per a Sopa de Cabra”.

Analitzant el ressó del disc, tant pels artístes que hi participent com pel propi ressó que va arribar a tenir el grup per tot el territori espanyol, Pep Blay ha dit que estem devant d’un disc amb una projecció internacional, un disc, que igual que el grup, travessarà fronteres, segons ha dit fins a Mèxic. “Estem devant d’una gran marca que ve amb el segell Umpah-Pah – Puntí – Girona” ha comentat Blay, “a Mèxic i a Espanya s’agenollen devant del grup”

En el disc hi colaboren molts grups i cantants espanyols que van creixer amb la música del grup, ja que al llarg de la carrera discogràfica dels Umpah-Pah van publicar un parell de discs en castellà. De les col·laboracons espanyoles cal mencionar la de Bunbury que ja hem mencionat abans, i després la participació de Ivan Ferreiro, un cantant gallec que s’ha atrevit a cantar en català, versionant “Un joc d’ous”, segons Pep Blay una de les joies del disc.

Pel que fa al panorama català, la majoria de col·laboradors són grups que hi han estat estretament vinculats, i a part molts d’ells estem parlant de grups d’un caire més independent, defugint del que s’havia fet fins ara. L’única excepció ha estat Gossos, que interpreten “Bevent passat”, “voliem buscar algun grup que toquès en clau reggae però no en tenim en el nostre panorama músical, i els que fan uan mena de reggae més tropical són els Gossos, que han versionat la cançó donant-li una sonoritat increïble” ha citat Blay.

Un altre regal és la versió de la “Catximba”, segurament la cançó més coneguda del grup cantada per un grapat de veus gironines entre les quals hi ha la de Gerard Quintana, que va ser una peça clau juntament amb Sopa de Cabra per al grup. Juntament hi canten Mazoni, Miquel Aras, Le croupier, Rosa Pou i Xavi Lloses.

Per a tancar el disc es buscava una cançó inèdita que haguès estat enregistrada i fes justícia al grup, però va ser uan tasca molt difícil ha comentat Blay. Així el Josep Puntí ha versionat una cançó dels Umpah-Pah, “Mirall capgirat”, tancant així una etapa, enterrant definitivament a l’Adrià Puntí.

En memòria d’Adrià Puntí

El disc conté una petita esquela a Adrià Puntí, ja que tal i com anunciava el cantant en el seu primer disc “Pepalallarga….”, acabaria convertint-se en l’actual Josep Puntí.

“R.I.P

Adrià Puntí

Desaparegut sobtadament fa uns anys.
Els teus néts, fills, germans; les teves dones,
nóvies i amics et recordem amb amor,
tot esperant que allà on siguis et trobis bé
i deixis estimar-te pels que t’estimen.

Preguem per la teva ànima en pena i frisem
per tornar a escoltar els teus crits de
gavina i la teva veu polifónica.

Desitgem de tot cor que la ferida que, com
tot artista, tens oberta es guareixi, i que el
teu llegat no es faci mabé pel pas del
temps, que tot ho esborra.

Els teus afligits hereus”

Les sorpreses de la catximba

El disc conté una sèrie de sorpreses, tal i com ha epxlicat Pep Blay, per als seguidors i col·leccionistes d’Umpah-Pah. En la caràtula hi podem trobar l’esquel·la que hem mencioant abans i un fragment de la lletra d’una cançó innèdita del grup. A part el llibret interior´és una reedició del llibret que venia en la versió en vinil, no la de cd, del disc “Bamboo Avenue – The Bollinguers News”.

Encara tenim present el grup i les seves cançons, intenem que això no s’esborri i continuem bevent i fumant els rostolls de l’Angelina amb la catximba!

Sóm els Brams, impresentables i Berguedans!

Ahir al migdia a la l’ateneu La Torna de la vila de Gràcia, ha tingut lloc la roda de premsa de la gira del 20è aniversari de Brams de la mà del seu cantant Francesc Ribera ‘Titot’ i del guitarrista David Rossell.

Han presentat una gira que s’allargarà durant la primera meitat del 2010. “Hem volgut que els concerts estiguessin compensats a nivell territorial, la qual cosa ha suposat que haguem hagut de dir que no a alguns recitals” ha confessat el vocalista del grup. El motiu que els ha conduit a celebrar aquesta nova gira, i última, és el fet que tenien moltes ganes de fer un concert de Brams. Tot i això el suport de públic ha jugat a favor de la decisió. Així aprofiten el seu 20è aniversari per fer realitat aquest somni de molta gent, ja que bé ha dit el Titot, “això és possible, cosa que no ho és en els casos que he vist pel facebook, on gent demana que torni a fer concerts Antonio Machin”.

Un retorn puntual

En Titot ha dit que ara és el millor moment per a el retorn de Brams, deixant clar que no és un reinici de carrera, ja que es troben en plena forma i forts, “El fet que el grup celebri vint anys és una excusa com una altra, perquè d’aniversaris en pots celebrar cada any podriem celebrar els 25, els 30, els 40 o els 50 anys de la banda, però clar ja no estariem en les mateixes condicions. Per fer rock’n'rol no hauriem d’estar gaire decrèpits i ara ens veiem en forma. Al 2040, per celebrar els cinquanta anys del grup, ja farem un grup d’havaneres per tocar versions de Brams. Li direm El Monstre de la Baells”, és el que ha dit el Titot tot fent conya.

També han comentat que aquesta gira no es per a que vagin malament de peles, només és per matar el cuquet, ja que ha confessat que si volguessin guayar diners en lloc de fer la gira a partir de gener la farien en ple estiu, quan tots els circuits de concerts estan en ple rendiment. De fet ha comentat que el preu de les entrades es mantindran igual que els dels concerts de la darrera gira, al 2004.

Continuen fidels als seus principis i continuen apostant per aquells que ja havien treballat amb ells, la majoria de concerts han estat organitzats per entitats de defença de la terra, i han deixat de banda, en molts casos, les iniciatives privades i les sales.

Brams2010, la gira

Han plantejat una gira no molt extensa, de moment amb 14 concerts confirmats i uns quants encara pendents de fer-ho. Han confessat els membres del grup que serà una gira d’uns 20-22 concerts.

Una gira que tindrà inci a Palma de Mallorca el 30 de desembre dins del marc de la Diada de Mallorca i la Festa de l’Estandard, i possant puint i final a Berga el 5 de juny el dissabte de Patum. La gira continuarà voltant pel territori passant per Molins de Rei (30 de gener), Mont-roig del Camp (06 de febrer), Les Broges Blanques (20 de febrer), Verges (27 de febrer), Sant Joan de les Abadesses (06 de març), Barcelona a la Sala Apolo (13 de març), Vinyols i els Arc (20 de març), Sant Llorenç de Morunys (02 d’abril), Cardedeu (09 d’abril), Vilanova de Bellpuig (10 d’arbil dins de la festa de l’estelada), Manlleu (07 de maig) i Porqueres (15 de maig). Estan pendents encara de la confirmació de concerts, entre els quals n’hi ha pel País Valencià, un concerts que els hi fan especialment il·lusió.

La formació ha patit algun que altre canvi, l’únic membre (inclossos tècnics que seràn els mateixos) que no pot continuar per motius familiars i de feina és el baixista Albert Vila, actual baixista de Dijous Paella. El seu lloc l’ocuparà el baixista de Dept. Pere Borralleres.

Uns concerts que repassaran la gran majoria de cançons que van fer durant la útlima gira i recuperant d’altres que no havien tocat. Com ha dit el Rossell “estem recuperant altres cançons que feia molts anys que no tocavem. L’objectiu és que hi hagi temes de totes les èpoques i que sigui un concert canyero”

Així que ens toca esperar fins a finals d’any o principis del pròxim per tornar a veure la força i l’energia de Brams dalt de l’escenari en ple rendiment!

Retorn

Després de molt de temps sense escriure, gariebé un any sencer, he volgut recuperar el blog i anar informant dia a dia a poder ser del que va succeïnt arreu del nostre país. He posat mig ordre en les fotografíes, encara són un caos, però mica en mica tot s'anirà posant al seu lloc!

Així que benvinguts de nou a La nostra música!