Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lídia Pujol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lídia Pujol. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de desembre del 2010

"Guapa no, pero limpia si!"

La cantant canària Rosana va acabar ahir la seva gira de gairebé un any i vuit mesos i uns 200 concerts. Una gira que l'ha dut per arreu de la península i part de l'estranger, sense oblidar-se de nosaltres.

Dilluns va tornar a venir a Barcelona, en un espai on encara no hi havia tocat mai, al Liceu, dins del marc del Festival Mil·lenni. En el mateix any repetint dos cops a Barcelona i de Festival.

Però abans de la seva gran actuació, la Lídia Pujol va ser l'encarregada de telonejar-la. Un concert d'una mitja hora on la seva veu dolça va vibrar per tots els cinc pisos del teatre, captivant a la tota la gent. Va presentar-nos cançons del seu darrer treball 'Els Amants de Lilith' (2007), així cançons del nou projecte que té entre mans, 'La cerimònia de la llum'.

Va aprofitar l'ocasió per a versionar una cançó d'en Lluís Llach, tot dedicant-li a la Rosana, ja que com va dir la Lídia : "ella també ve d'un país petit".

Un concert curt però que va encisat a tots. Tanques els ulls, i la seva veu, les seves paraules, la seva música, t'acaricien les oïdes, aconseguint una sensació molt especial, de relax. Una gran cantant per a donar pas a una altra gran cantant!

La Rosana va pujar a l'escenari amb ganes de passar-s'ho bé i de fer-ho passar bé al públic. En tot moment va interactuar amb el públic, ja que és una part molt important del concert. Va demostrar que estava contenta d'estar a Barcelona, ja que sempre hi té una gran rebuda, a part de felicitar-nos per tenir un espai com el Liceu, que segons va dir ella, guanya molt més amb nosaltres asseguts.

"Guapa no, pero limpia si!" és tal i com es presentava, responent als crits del públic, un públic ansiós per escoltar les cançons més conegudes de la cantant canària. I demostrat està quan amb cançons com "Si tu no estás" o "Hoy" la gent va esclatar d'eufòria, tot i tenir una arrancada un pèl tímida, on va fer conya dient que no semblava que estigués a Barcelona.

Com sempre, va aprofitar per parlar, i és que li agrada molt això de conversar amb el públic i explicar coses. Va explicar un acudit, el que li va passar a Sud Amèrica per culpa les diferències dialectals i diverses anècdotes.

"Cuento un chiste, canto y sigo cantando hasta mañana por la noche" va dir bromejant amb la gran acollida del públic i les seves ganes de voler-ne més. Ens va explicar la mecànica del concert i dels bisos, on no vam haver d'esperar vint minuts com ella en un concert, van ser ràpids en tornar a sortir. I com va dir: "si se chilla ...otra!, otra! ... después de esperar veinte minutos, es para decir que salga otra a cantar!".

Va fer un parell de bisos, on va començar cantant les peticions que van sortir del públic, així com el popurri de cançons on normalment recorre tot el teatre de dalt a baix, passant pis per pis per estar amb el públic. En aquesta ocasió no va ser possible per les normes del Liceu i per seguretat, però va afirmar que com hi tornarà, el pròxim cop ho aconseguirà fer.

Pròxims al dia de Nadal, va aprofitar per a cantar "Es Navidad" , on va confessar que és una cançó que canta un o dos cops a l'any i que per això necessitava llegir la lletra.

Tots els dies son especials per ella, perquè veu la part especial, i dilluns ho va ser per tots, un gran regal per aquestes dates! Cal felicitar de nou a la Rosana per la seva gran personalitat i humanitat que desprèn amb gestos com els que sempre té, i al Festival Mil·lenni per apostar per ella un any més.

dilluns, 20 de desembre del 2010

Bressola de Nadal

Dimecres passat va tenir lloc al Palau de la Música un concert molt nadalenc, Bressola de Nadal, inclòs dins del festival Bandautors. I és que quan s'acosten les dates de Nadal, comencen a sonar nadales i cançons populars.

Un any més, l'escola de la Bressola de la Catalunya Nord, juntament amb l'Enderrock, han editat un disc amb cançons populars, 'Cançonetes per La Bressola'. El concert va servir per a presentar aquest disc on hi han col·laborat gent com la Lídia Pujol,  en Gerard Quintana, en Jaume Pla de Mazoni, en Raül Fernandez de Refree, l'Anna Roig i en Lluís Gavaldà. Tot el projecte ha estat dirigit per en Xavi Lloses i l'Escolania de la Quadratura del Cercle, amb músics com l'Àngela Llinares, Marc Clos, Adrià Baussó, Rosa Pou i Joan Motera. 

El concert va comptar amb la presència de tots ells, i d'una representació de nens i nenes de la Bressola.
Van anar cantant cada una de les cançons que hi ha en el disc fins que al final, van cantar conjuntament "El noi de la mare" i "El ball de Sant Ferriol". 

Un concert que va omplir la sala amb gent de totes les edats, pensat per a nens, però que al cap i a la fi, els més grans també es van convertir en nens.


Amb una escenografia molt acurada, dintre de les limitacions de l'escenari, van ambientar el concert en un teatre del segle XIX. I tal i com va dir en Lluís Gavaldà, certament tots els nens semblaven trets de la pel·lícula d'Oliver Twist.

D'aquest projecte també se n'ha fet un documental que es passarà el dia de Nadal per Tv3. Un documental que ha estat ideat i dirigit per en Lluís Danés, qui va fer l'espectacle Llits i el documental de'n Lluís Llach.

Una tarda de dimecres diferent, on vam poder reviure de nou la nostra infantesa, tot cantant aquelles cançons populars que se'ns han anat transmetent de generació en generació.



Repertori:
- El Ball de Sant Ferriol (Gerard Quintana)
- La Filadora (Anna Roig)
- La Dama d'Aragó (Refree)
- El Mariner (Lídia Pujol)
- Margarideta (Mazoni)
- La presó de Nàpols (Gerard Quintana)
- Aquelles Muntanyes (Lídia Pujol)
- Dalt del cotxe (Rosa Pou)
- Rossinyol (Refree)
- Joan del Riu (Lluís Gavaldà)
- La clavellinera (Anna Roig)
- El petit vailet (Mazoni)
- El noi de la mare (Tots)
- El Ball de Sant Ferriol (Bis) (Tots)

dijous, 3 de desembre del 2009

El quàdruple salt mortal dels Llits



Ahir va tenir lloc al Centre d'Art Santa Mònica la roda de premsa de la nova obra de teatre de Lluís Danés al Teatre Nacional de Catalunya, Llits.

La rua

Va comença d'una manera molt estrambòtica, essent l'Albert Pla un dels components de l'obra no és d'extranyar ja. Van oferir una mini rua per les Rambles de Barcelona, on tots els actors interpretaven una mica el paper que tenen a l'obra. Albert Pla, el persoantge principal de l'obra, enfilat dalt d'un llit, va anar interpretant les cançons que juntament amb la guitarra anava interpretant. Alba Serraute i la resta d'actors de circ, van anar oferint joc de malabars, tombarelles, etc... Tot plegat va crear una gran expectativa al vell mig de la ciutat, on van cridar l'atenció de més d'un vianant.

Albert pla, jugant amb la similitud que tenien amb la resta d'estatues, va baixar en diversos moments del llit per tal de demanar diners per a l'Alba Sarraute i les seves tombarelles. Realment tot un show, fet a mida per a Pla.

El seguici es va aturar just devant del Centre d'Art Santa Mònica on tenia lloc la roda de premsa, i on tot l'equip, tant artístic com tècnic van possar per a la foto de rigor.

Una obra massa ambiciossa

Lluís Danés juntament amb Sergi Belbel, acompanyats de la resta de l'equip, van explicar que es tracta d'una obra amb música i cançons, que no és pas una obra de text.

Relata la història d'un cèlebre acrobata de llit elàstic, Lectus (Albert Pla), que decideix intentar fer el quàdruple salt mortal, el que ell anomena "El Gran Salt". Malauradament té un accident i acaba a l'hospital en mans de la doctora Kliné (Alba Sarraute).
S'anirà endinsant en un món imaginari, la Terra de Llits, que representa el trànsit de la vida a la mort, tal com van comentar: "el que diuen que dura 65 segons, a l'obra dura una hora i vint". En aquest viatge l'acompanyen Lèctica (Lídia Pujol) i els Matalàstics, uns éssers que l'ajudaràn a repassar els llits de la seva vida i tots els records que en ells s'hi guarden. Aquest essers estranys estan fets de trossos de matalassos de tota la seva vida.

L'obra escrita per Lluís Danés i Feliu Ventura qui ha escrit les lletres, és musicada per Lluís Llach i Borja Penalba. Per qüestions de pressupost han hagut de prescindir de banda de música en directe, i alguns dels actors van tocant instruments, com la guitarra, el contrabaix, el saxo, entre d'altres.

Estem devant d'un espectacle de gran embergadura amb 10 artístes sobre l'escenari i 15 tècnincs.

Els llits i l'escenografía

L'espai on es desenvolupa l'obra, aquesta Terra de Llits, representa un gran magatzem on s'amunteguen una pila de matalassos vells. Matalassos i llits que guarden les històries viscudes.

Aquests llits que es visiten són el llit de naixement, el del primer conte, el de l'adolescència, el del sexe, el del matrimoni, el de la solitud, el de l'insomni, el del gran salt, el del rpesoner, el del malalt, el de la mort i el de l'últim viatge.

Novetats

Per primer cop, aquesta obra serà enregistrada per a fer una producció d'una pel·lícula en 3D, per això compta amb la col·laboració de TV3 així com d'altres empreses del sector. Es gravarà amb tecnologia estereoscòpica per ser emesa per TV3, els cinemes i ser editada en DVD.

Al TNC i gira

L'obra s'estrena el 17 de desembre i restarà en cartellera fins al 3 de gener del 2010. Durant tot aquest temps es podrà veure a la Sala Gran del TNC.

Posteriorment començara la gira per Reus (9 i 10 de gener), Sant Cugat del Vallès (30 de gener) i finalment estarà a Madrid, al Teatro Circo Price del 5 al 14 de febrer.


Una obra de teatre que promet molt, amb grans músics i actors dalt de l'escenari.