dimecres, 15 de setembre de 2010

La Festa per la Llibertat


L’11 de setembre, com ja és costum, l’Avinguda de Lluís Companys es va omplir de paradetes i de gent. Un dia per festejar-lo al carrer, per anar a la manifestació, penjar-se una estelada a l’esquena i acabar la diada veient el macroconcert de l’Arc de triomf.

Un concert organitzat per Omnium Cultural, que any rere any fa moure moltíssima gent i sempre compta amb un cartell de luxe. I enguany no es podia esperar menys, a dos quarts de vuit del vespre, va donar tret d’inici al final del que es coneix com la Festa de la Llibertat.

Aquest any, els encarregats de posar el toc musical a la diada varen ser els At Versaris juntament amb Asstrio, fent-nos ballar a ritme de rap fusionat amb jazz i funk. Un concert per a començar a agafar forces per les actuacions de després.

Seguidament, cap als volts de les nou i quart varen sortir Els Pets a l’escenari, per segon cop, ja que al migdia havien tocat a Sant Celoni. Aprofitant la celebració dels sues vint-i-cinc anys i de la sortida del seu darrer treball, els de Constantí van voler tornar-nos una mica més fràgils amb les seves cançons i uns quants convidats.

Van aprofitar l’avinentesa per a interpretar una sèrie de cançons amb amics i companys de batalles. Els primers en pujar varen ser els Rosa Luxemburg, que ens van donar una bona classe de neteja tot cantant “Parla”. Com hem dit que era un concert especial, van decidir fer una cançó del disc que encara només van fer a Cadaquès, “Jo i ningú”, però acompanyats de la increïble veu de la Ivette Nadal. Un tàndem de veus perfecte que va fer posar la pell de gallina.



De ponent va venir El fill del mestre per a interpretar “Fàcil”, i finalment, la col·laboració més esperada per a tots va arribar als bisos. Els Amics de les Arts van pujar, tal i com havien fet al Poble Espanyol, a cantar “Agost”.
















Fa cinc anys van trepitjar aquest escenari, i enguany ho han fet amb la mateixa potència de sempre, i defenent els seus ideals. D’aquesta manera tres dels components van aparèixer amb la samarreta del “10A Barcelona decideix”.

Els Pets van deixar el llistó molt alt, però la gent tenia encara ganes de més festa.

Els encarregats de tancar la festa varen ser els Amics de les Arts i la Bed&Banda, que van aconseguir una reacció del públic d’eufòria general. Mai un grup havia aconseguit moure un bany de masses tan elevat i que des del primer al darrer estiguessin cantant les cançons.

El moment culminant de la nit va ser el "Reykjavik" amb la col·laboració del Lluís Gavaldà, i un apoteòsic "Jean-Luc" que va deixar sorprès a més d’un.

I està clar que una festa nacional com la de l’11 de setembre, s’ha de celebrar com deu mana!

Un migdia amb Els Pets

Amb motiu de la diada de Catalunya, tot el territori es va omplir de senyeres, estelades i de gent al carrer, tot cantant els segadors i alçant els punys enlaire. Així mateix, els carrers es van omplir d'activitats populars, de festes, de manifestacions, etc... Un dia on la festa està al carrer.

Sant Celoni va decidir portar a un grup amb molta carrera a l'esquena per a celebrar aquest 11 de setembre, un grup que ha defensat molt els seus ideals. Així, passats dos quarts d'una, Els Pets van sortir a l'escenari a fragilitzar una mica aquesta jornada festiva amb les seves cançons. Un concert més curt del que fan habitualment, però amb l'energia necessària per fer que tota l'avinguda plena de gent cantés i saltés a ritme de les cançons.

Un concert molt diferent dels de sempre, pel fet de ser un concert matinal i sota un sol de justícia. Gràcies a la frescor de les seves cançons es va fer una mica més soportable, ja que d'ombres hi havia més haviat poques i plenes de gent.

Tot i la calor que feia, tenen molt de mèrit la gent que va aguantar fins al final a primera fila, dels quals la majoria era un públic més aviat infantil. I és que ja ho va dir el Lluís Gavaldà, que li agradava molt fer aquesta mena de concerts perquè retrobava cares plenes de felicitat que feia anys que els seguien, però aquest cop fent-se càrrec de criatures ja.

Va recalcar el salt generacional que hi havia en el públic, des dels pares que es magrejaven en els concerts d'Els Pets feia anys i ara venen amb els fills acompanyant-los per a veure el concert, fins als nous seguidors de la banda.


Un concert apte per a tothom, amb les cançons d'ara i de sempre, i amb un apoteòsic "Bon dia" per tancar la festa. Una festa que continuava durant tot el dia, i per a ells encara duraria més estona, ara els hi tocava marxar corrents cap a Barcelona ja que al vespre tocaven a l'Arc de Triomf.

dimarts, 14 de setembre de 2010

Moonwalkers

Divendres passat vaig tenir l'oportunitat de tornar a veure els Moonwalkers, un grup tribut a Michael Jackson, a la sala Privat a Mataró.

Un tribut del gran rei del pop, on podem gaudir de la majoria dels seus grans hits, cantats i interpretats per un monstre dalt de l'escenari. És mol agosarat dir que és idèntic, però si que puc dir que realment canta gairebé igual i els seus moviments dalt de l'escenari tenen la mateix soltura.

Un altre dels punts a favor és la indumentària i la vestimenta que porten, molt fidels a les originals.

I els músics amb un gran nivell, tota una hora i mitja sense parar de tocar i fer-nos ballar i recordar les cançons del rei del pop.

Un espectacle que esta girant per varies poblacions, properament tocarà la ciutat de València, i així sense parar. Si us agrada el Michael Jackson, us agrada la seva música, les seves cançons, no perdeu l'oportunitat d'anar a veure'ls!

divendres, 10 de setembre de 2010

L'Altaveu amb molta potència

Ahir es va donar tret de sortida a tres dies de festival, tres dies de bona música a Sant Boi del Llobregat. Ahir va començar una nova edició del Festival Altaveu, un festival encapçalat per les noves propostes que hi ha al mercat i també per una aposta forta cap a la música feta a casa.
Ahir van passar per l’escenari de Can Massallera els Standstill, un grup amb un estil de pop alternatiu i independent molt peculiar. Ens van oferir un concert molt relaxat però amb molta força, dividit en tres part d’uns vint-i-cinc minuts cada una, va repassar els temes del seu darrer treball discogràfic ‘Adelante Bonaparte’.
Van presentar, després d’haver-ho fet al Primavera Sound, l’espectacle Rooom, una combinació perfecte dels sons en clau acústica i a la vegada electrònica, juntament amb un gran muntatge audiovisual. Expliquen històries plenes d’emocions que es transmeten al públic tal i com si ja les haguéssim viscut. Tota l’atenció restava en tot moment en les pantalles, amb molt poca il·luminació sobre l’escenari, només la penombra d’aquestes pantalles van marcar molt la primera part del concert.
Tots els assistents van gaudir com si fóssin nens petits jugant, van quedar embadalits amb el concert. Sincerament l’espectacle que ahir va oferir el festival deixa el llisto molt alt, per mi, un deu rodo als Standstill i la seva Room.
Avui continua el festival amb en Kiko Venenofent la presentació oficial del seu darrer treball, ‘Dice la gente’, un disc que fa pocs dies que està a la venta. A part podem veure també a la Maria Rodés i a Refree a Cal Ninyo, i finalment Edith Crash i Valero dins de l’Altaveu Frontera amb en Sanjosex com a artista convidat.
I per concloure el festival, demà tindrem a un dels grups de rumba que més estan voltant aquest estiu i tocant a gairebé tots els festivals, la Troba Kung-Fú, que posaran el seu granet de sorra per a fer ballar i divertir a la gent. Dins de l’Altaveu Frontera tenim a l’Équilibriste, un grup de mallorca que ens presenten una proposta musical que defuig dels convenvionalismes. També hi trobarem l’actuació de Raúl Pulido i de Caníbala com a artista convidat. El plat fort del dia serà la producció d’El Retaule, que reunirà una sèrie d’artistes com Mazoni, El Petit de Cal Eril, Bikimel, Le Petit Ramon, Carles Sanjosé, Joan Colomo, Maria Coma, Isaac Ulam i Josep Pedrals entre d’altres, un espectacle que no es pot deixar perdre.
L’Altaveu un festival de coneixement de nous grups, de propostes diferents estarà omplint els carrers de Sant Boi fins dissabte.

El dissabte per l'Acústica


Dissabte passat va ser el dia més potent de tots a l'Acústica de Figueres. Un dia ple de bones propostes i a més a més es va comptar amb l'escenari de l'Enderrock, on van passar tres grups participants al concurs de maquetes Sona 9.

Així és com va començar la tarda, amb el concurs del Sona 9, primer amb el grup barceloní Albert amb l'aigua al coll amb el seu estil de pop alternatiu. L'Albert Girons i la Tanit Plana ens van demostrar com defensar unes cançons mà a mà dalt de l'escenari. I és que l'únic company que tenen dalt de l'escenari és un radiador elèctric, que en aquest cas no era per escalfar-se, ja que precisament feia molta calor a Figueres, ens ensenyen com reciclar "trastos" vells per a convertir-los en instruments.

Seguidament els hi va arribar el torn a La iaia, un grup de plana de Vic, que va portar una gran quantitat de seguidors. Amb un disc/maqueta sota el braç ja, 'El meu vaixell', ens van demostrar com es pot aconseguir fer un estil de música folk un tant alternatiu. Realment una proposta molt fresca i original.

I el darrer participant del Sona9, varen ser els Pulpopop, un grup que té una llista bastant llarga de concerts. El grup de Sarria de Ter ens porten el seu pop que molts cops arriba a recordar molt als ja desapareguts Umpah-pah. Una proposta bastant alternativa però que acaba enganxant a la gent, i si més no el nom ja té un factor molt important. I és que en Pau Boïgues (Pop) i en Edgar Massegú (Pulpo) ens demostren com es pot fer música, passar-s'ho bé i sorprendre a la gent.

Mentrestant a l'escenari de la plaça de l'Ajuntament, en Titot i en David Rosell posaven el seu toc més reivindicatiu al festival. En Titot va dir que feia just un any ell havia pujat fins a Figueres per a estar al concert d'un terrorista, tal i com havia dit el PP d'en Cesk Freixas. Va estar temptat d'amenaçar que enguany un altre terrorista estaria a l'escenari, al mateix lloc on en Cesk va tocar l'any passat. Durant poc més d'una horeta van repassar temes tradicionals així com cançons pròpies. No hi van faltar cançons de Brams com "Sóc d'un país" i "Vull per demà".

Los seis días ens van presentar el seu pop melodramàtic a la plaça Josep Pla. Un concert en un format més acústic i molt femení, ja que van deixar a casa l'únic noi que hi ha la banda. La veu de Nereida Cerdà va encisar a tota la plaça fent posar els pèls de punta amb la cançó "Te odio", inclosa en el seu primer treball discogràfic 'Jueves'. Es noten clarament les influències de la banda amb el nou pop indie que ha anat emergent en els darrers temps amb grups com Love of Lesbian i Sidonie. Un grup que té molt de camí per recórrer encara.

A les nou de la nit, arribava a la plaça de l'esglèsia un espectacle especial, un espectacle creat per a l'ocasió i que es tindrà l'oportunitat de tornar a veure'l al Mercat de Música Viva de Vic. Terra i cultura va reunir tres de les veus més noves i amb potència per a fer un espectacle diferent, cada un havia de versionar i musicar poemes. La primera en pujar a l'escenari va ser la Ivette Nadal que ens va deleitar amb els seus poemes i les seves melodies que van a cavall del pop i la cançó. La segona en pujar va ser la lleidatana Meritxell Gené que va defensar en Màrius Torres, el poeta maleït, aprofitant que enguany és el seu any. I finalment en Joanjo Bosk va interpretar poemes de l'Empordà, de la seva terra.


Els tres joves cantants van acabar fent un parell de poemes tots junts. La gent que va assistir-hi va marxar amb un molt bon regust i una sensació única, i es que ajuntar tres veus magnifiques no es pot fer tots els dies. Un espectacle que amb moltes ganes es repetira la setmana vinent a Vic.

Al mateix moment, a l'escenari situat just al costat del museu Dalí, els Mine! pujaven a l'escenari per a presentar el seu nou treball discogràfic, 'Un brindis per al nen androide' (Musica Global, 2010). Un pop -indie fresc tirant cap al pop-rock, amb ritmes molt ballables que van fer que la petita plaça es convertís en un gran espai per a la bona música. Una gran proposta que també podrem veure de nou a Vic la setmana vinent.

A la plaça Josep Pla, per tercer dia consecutiu es va oferir un altre tastet de l'Empordà, aquest cop va ser en Max Meser que va donar pas al cantant del Baix Ter Montgrí, en Sajosex. Ens va oferir un concert curt però intens, repassant el seu darrer treball discogràfic així com les cançons més destacades de la seva carrera com el "Baix Ter Montgrí" i "Fem l'amor".

Tot fent temps per a l'actuació més destacada de la nit, o si més no, una de les més destacades, el Claustre Ramon Muntaner acollia en Pascal Comelade i les seves joguines, i per altra banda a la plaça de les Patates hi actuava el grup Pinocchio.

Mentrestant, la plaça de l'Ajuntament, s'anava omplint per moments, plena de gom a gom per a veure un dels grups revelació del moment, un dels grups que mou a molta gent. Els Amics de les Arts, després que l'home-timbal, sortís a l'escenari per a donar-los-hi la benvinguda, van pujar a l'escenari per a repassar-nos les històries del seu 'Bed&breakfast' (Nomada 57, 2010). Un concert dinàmic, divertit i amb molta ironia, amb l'home que treballa fent de gos apareixent per l'escenari, una nova Marta per a l'ocasió tot explicant l'història d'amor fugaç entre dos nois a "Bed&breakfast", i amb la Bed&banda al complert per donar-li uns aires diferents al concert. Tenen un públic molt entregat i dissabte a Figueres es va demostrar, un públic que els segueix arreu del territori. Un grup que va fer vibrar la plaça de l'ajuntament a ritme de "Jean-luc", "Tren transiberia" i "Déjà vu".

Quan gairebé tot Figueres estava amb els Amics, a la plaça de l'esglèsia tenia lloc el segon karaoke del festival. I a la plaça del museu Dalí, la fusió del hip-hop d'Atversaris amb les claus jazzistiques i de funk dels Asstrio. Una combinació diferent, fresca i original que ja fa un temps que porten rodant per tot Catalunya.

Ja a les acaballes de la nit, ens esperaven dos concerts estacats també, per una banda, a la plaça Josep Pla hi trobàvem  The Cabriolets amb el seu rock un tant psicodèlic i alternatiu. El grup de la Bimba Bosé va omplir la plaça, segurament de molts encuriosits per a veure a la neboda del Miguel Bosé. Tot i això els seus seguidors van aguantar fidels a primera fila tot cantant les cançons i fent ambient, un ambient que transmetia molta festa. Des de l'escenari es desprenia una energia que empapava a tots els assistents fent que la nit acabés rodona.

I es que la bona música no havia acabat, i encara hi havia més festa. La plaça de l'ajuntament va banyar-se de una mescla de música entre el hip-hip i pop, una proposta molt indie. La plaça plena de gent cantant, ballant i saltant als ritmes més moguts i alegres dels Delafé y las Flores Azules que ens venien a presentar el seu darrer treball discogràfic, 'Delafé y las flores azules vs. las trompetas de la muerte'. Una proposta plena de jocs musicals i de veus, amb un gran contrast entre les veus de l'Helena Miquel i de l'Oscar D'Aniello, van fer que la festa acabés d'una forma impecable. La veu d'ella va encisar a la gent i els balls d'ell van engrescar molt al públic. I es que és un grup que vagi on vagi triomfa i s'emporta la gent a la butxaca. Un concert que la gent recordarà, un molt bon final per a la nit de dissabte a  l'Acústica.

I per si encara hi havia algú que tenia més marxa, a la plaça del museu en Luxury Dj es va encarregar de fer gastar les últimes energies de la gent, i donar pas al darrer dia del festival. Un dia que va venir marcat per l'actuació de la Companyia Elèctrica Dharma amb el seu nou espectacle Acústica Dharma.

Ara toca esperar un any per a poder gaudir d'una nova edició d'aquest festival de l'Empordà, un festival de gran ressò. Però si encara voleu més festivals, el setembre no s'acaba i encara falta l'Altaveu i el Mercat de Música Viva de Vic.

dissabte, 4 de setembre de 2010

Tercer dia per l'Acústica

Ahir va tenir lloc el tercer dia del festival que es celebra a la població de Figueres, un dia marcat per un cartell farcit de concerts, de bons concerts. 

Amb el cartell de "tot venut" al claustre s'esperava que fos una gran nit, i així va ser. La música va començar de la mà d'en Miquel Abras a les set de la tarda a la plaça de l'ajuntament, un concert molt íntim amb el públic. A l'escenari ell i la seva guitarra només, una combinació perfecte per a gaudir de les cançons dels seus tres treballs en un format acústic deliciós.

Va aprofitar l'ocasió per a rememorar alguna cançó de Sau, recordant que allà mateix, en l'anterior edició de l'Acústica, es va celebrar el concert de Tribut a aquesta banda.

En Miquel es va despullar musicalment deixant córrer entre les persones els acords de la seva guitarra i la seva veu tan característica. A part, ens va regalar una cançó que el va marcar molt quan era petit, la primera cançó que va començar a cantar.

Com a l'Acústica és un no parar, la música va continuar seguidament de la mà de El niño de la hipoteca, que acompanyat de la seva guitarra va encisar al públic amb les seves cançons. I és que el món dels "cantautors" sempre omple, i així va ser, la plaça plena de gent per a poder encisar-se amb les cançons.

Roger Mas va ser l'encarregat d'encetar els concerts de la Plaça de l'Esglèsia, aquest cop només ell, la guitarra i una ampolla de whisky. Va aprofitar l'ocasió que anava sol per a fer cançons que normalment no pot fer amb la banda, d'aquesta manera es va convertir en un concert especial, un concert més personal i proper. Ahir va poder trobar la casa a Figueres, gràcies a la bona acollida que li va donar el seu públic. 

Mentrestant a la plaça Josep Pla tenia lloc els "Tastets de l'Empordà" de la mà de Ishvari, que va donar pas a l'actuació del Yacine & The Oriental Groove, la nova formació del cantant de Nour, que tal i com va dir, no ha desaparegut, ha quedat apartat; i ex-cantant de Cheb Balowski. Un concert ple de ritmes molt mediterranis, combinant-los amb l'estil purament àrab, una delícia per a les oïdes. Una bona fusió de dues tradicions.

A dos quarts d'onze va arribar el plat fort de la nit, amb el Claustre Ramon Muntaner ple a vessar, els Love of Lesbian van sortir a l'escenari amb ganes de passar-s'ho bé i e fer-ho passa bé a la gent. Un concert amb un repertori especial que va convertir la nit en una nit màgica.

Van repassar les cançons del seu darrer treball '1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando la luna)', així com dels seus altres treballs, interpretant així les següents cançons: "Un dia en el parque", "Domingo", "Hª de una "H"", "Segundo asalto", "Allí donde", "1999", "Limusinas", "Mi primera combustion", "Ascensores", "Cuestiones de familia", "La parabola", "Las malas lenguas", "Me amo", "Club de fans de Jhon Boy", "Incendios" i "2009. Voy a romper las ventanas".

El concert va començar una mica més tard de l'hora prevista, i només començar van tenir problemes tècnics amb la taula de so. Això no va fer que el públic perdés les ganes de cantar i divertir-se, al contrari, van encendre molt més els ànims aquests petits problemes. Un concert que la gent difícilment podrà oblidar.

A la Plaça de l'Ajuntament va tenir lloc el concert en format acústic de Reincidentes, i paral·lelament, a la plaça de l'església, va començar el Karaoke Live amb la Fredy Live Karaoke. Un karaoke amb banda en directe, presentat per en Pere Espinosa i on la gent del públic podia triar cançons per a cantar de totes les èpoques, per a totes les edats. Des de música americana dels anys 80, fins a les cançons més comercials que sonen per les ràdios actualment. Un dels punts febles va ser la manca de cançons en català, on només hi podíem trobar el "Boig per tu". Avui hi ha una altra oportunitat per a participar en aquest karaoke tan especial.

Per anar acabant la nit, només quedaven dues propostes molt especials, per una banda, a la plaça de Josep Pla, Mishima van dur el seu "Ordre i aventura" (Chesapik, 2010) per a demostrar qui són, com d'actiu està el nou pop-indie català. La plaça cantant les seves cançons i la banda encapçalada per en David Carabén van fer que el dia d'ahir que prometia ser molt especial, s'acabés d'arrodonir més encara.

I finalment varem poder gaudir d'una actuació especial, els Sabor de Gràcia, fent un petit homenatge al Gato Pérez), en aquest cas acompanyats de bons amics, Los Manolos i Gertrudis.

Avui a les sis de la tarda, després del dia intens d'ahir, s'enceta el penúltim dia del festival, un dia marcat pel concert dels Amics de les Arts com a cap de cartell. I avui també, un dia ple de concerts, ple de bona música.

divendres, 3 de setembre de 2010

Segon dia de l'Acústica

Ahir va tenir lloc el segon dia de l'Acústica de Figueres, un dia marcat per un cartell una mica curt però de gran qualitat.

A part dels concerts que es van celebrar, ahir també es va inaugurar la Fira de Menjars del món que ens acompanyarà cada dia del festival, així com l'espai del Café del Mar.

El tret de sortida dels concerts el va donar el Robert Molina dins del programa de Tastets de l'Empordà. Un concert que donava pas a dos grans concerts, per una banda, al Claustre Ramon Muntaner, la gent s'embruixava amb els ulls de la Marina i la seva magnifica veu a ritme de flamenc. Per altra banda, a la Plaça de Josep Pla van pujar a l'escenari La Porta del Somnis, en format de trio, els dos germans Saltor, Jaume i Oriol, i la Virginia, la veu del grup. Un concert acústic que va encisar a la plaça plena de gent. 

Com sempre no hi va faltar en cap moment la interactuació amb el públic, fent-los cantar, picar de mans, i comunicar-se, i és que una cosa que tenen és que saben guanyar-se el públic sense cap mena de problema. Un bon nombre de persones es van esperar al final del cocnert per a poder parlar amb ells, fer-se fotos, demanar autògrafs i comprar el disc.

Van repassar els temes més destacats de la seva carrera que enguany celebra el seu cinquè aniversari, i ho han plasmat en un dic recopilatori, 'cinc anys' (Gorvijac, 2010). "La ballarina", "Plou", "Sirena", "Vine amb mi", "Entre nosaltres" i "L'enèsima cançó d'amor" no hi podien faltar en el repertori. En els bisos van fer cas a una petició que hi havia entre el públic i van tocar "Creuant les fronteres". Un concert especial que la gent durà gravat durant molt de temps.

La nit continuava amb l'actuació de Removida a la Plaça de les Patates i del Joan Tena fent versions al Bar Coyote. Però un dels plats forts i amb més ganes de fer festa eren La Troba Kung-Fú que passats dos quarts d'una van assaltar l'escenari de la Plaça de Josep Pla per a fer-nos ballar, saltar i cantar a ritme de rumba.

La plaça plena de "petits rumberos" tenien ganes de ballar les cançons fresques i enèrgiques que ens porta aquest grup de Barcelona. Presentant-nos el seu darrer treball discogràfic, "A la panxa del bou" (Chesapik, 2010), la Troba va fer que el públic cantes i ballés caçons com "Flor de primavera", "Subway walk" i "Les mil i una rumbes", així com els grans temes que han marcat la banda com "Calor calor", "Clavell morenet" i "Volant".

Un bon concert per tancar la segona nit del festival amb marxeta, i deixant el llistó molt alt per avui.