dimecres, 22 de desembre de 2010

"Guapa no, pero limpia si!"

La cantant canària Rosana va acabar ahir la seva gira de gairebé un any i vuit mesos i uns 200 concerts. Una gira que l'ha dut per arreu de la península i part de l'estranger, sense oblidar-se de nosaltres.

Dilluns va tornar a venir a Barcelona, en un espai on encara no hi havia tocat mai, al Liceu, dins del marc del Festival Mil·lenni. En el mateix any repetint dos cops a Barcelona i de Festival.

Però abans de la seva gran actuació, la Lídia Pujol va ser l'encarregada de telonejar-la. Un concert d'una mitja hora on la seva veu dolça va vibrar per tots els cinc pisos del teatre, captivant a la tota la gent. Va presentar-nos cançons del seu darrer treball 'Els Amants de Lilith' (2007), així cançons del nou projecte que té entre mans, 'La cerimònia de la llum'.

Va aprofitar l'ocasió per a versionar una cançó d'en Lluís Llach, tot dedicant-li a la Rosana, ja que com va dir la Lídia : "ella també ve d'un país petit".

Un concert curt però que va encisat a tots. Tanques els ulls, i la seva veu, les seves paraules, la seva música, t'acaricien les oïdes, aconseguint una sensació molt especial, de relax. Una gran cantant per a donar pas a una altra gran cantant!

La Rosana va pujar a l'escenari amb ganes de passar-s'ho bé i de fer-ho passar bé al públic. En tot moment va interactuar amb el públic, ja que és una part molt important del concert. Va demostrar que estava contenta d'estar a Barcelona, ja que sempre hi té una gran rebuda, a part de felicitar-nos per tenir un espai com el Liceu, que segons va dir ella, guanya molt més amb nosaltres asseguts.

"Guapa no, pero limpia si!" és tal i com es presentava, responent als crits del públic, un públic ansiós per escoltar les cançons més conegudes de la cantant canària. I demostrat està quan amb cançons com "Si tu no estás" o "Hoy" la gent va esclatar d'eufòria, tot i tenir una arrancada un pèl tímida, on va fer conya dient que no semblava que estigués a Barcelona.

Com sempre, va aprofitar per parlar, i és que li agrada molt això de conversar amb el públic i explicar coses. Va explicar un acudit, el que li va passar a Sud Amèrica per culpa les diferències dialectals i diverses anècdotes.

"Cuento un chiste, canto y sigo cantando hasta mañana por la noche" va dir bromejant amb la gran acollida del públic i les seves ganes de voler-ne més. Ens va explicar la mecànica del concert i dels bisos, on no vam haver d'esperar vint minuts com ella en un concert, van ser ràpids en tornar a sortir. I com va dir: "si se chilla ...otra!, otra! ... después de esperar veinte minutos, es para decir que salga otra a cantar!".

Va fer un parell de bisos, on va començar cantant les peticions que van sortir del públic, així com el popurri de cançons on normalment recorre tot el teatre de dalt a baix, passant pis per pis per estar amb el públic. En aquesta ocasió no va ser possible per les normes del Liceu i per seguretat, però va afirmar que com hi tornarà, el pròxim cop ho aconseguirà fer.

Pròxims al dia de Nadal, va aprofitar per a cantar "Es Navidad" , on va confessar que és una cançó que canta un o dos cops a l'any i que per això necessitava llegir la lletra.

Tots els dies son especials per ella, perquè veu la part especial, i dilluns ho va ser per tots, un gran regal per aquestes dates! Cal felicitar de nou a la Rosana per la seva gran personalitat i humanitat que desprèn amb gestos com els que sempre té, i al Festival Mil·lenni per apostar per ella un any més.

dilluns, 20 de desembre de 2010

Bressola de Nadal

Dimecres passat va tenir lloc al Palau de la Música un concert molt nadalenc, Bressola de Nadal, inclòs dins del festival Bandautors. I és que quan s'acosten les dates de Nadal, comencen a sonar nadales i cançons populars.

Un any més, l'escola de la Bressola de la Catalunya Nord, juntament amb l'Enderrock, han editat un disc amb cançons populars, 'Cançonetes per La Bressola'. El concert va servir per a presentar aquest disc on hi han col·laborat gent com la Lídia Pujol,  en Gerard Quintana, en Jaume Pla de Mazoni, en Raül Fernandez de Refree, l'Anna Roig i en Lluís Gavaldà. Tot el projecte ha estat dirigit per en Xavi Lloses i l'Escolania de la Quadratura del Cercle, amb músics com l'Àngela Llinares, Marc Clos, Adrià Baussó, Rosa Pou i Joan Motera. 

El concert va comptar amb la presència de tots ells, i d'una representació de nens i nenes de la Bressola.
Van anar cantant cada una de les cançons que hi ha en el disc fins que al final, van cantar conjuntament "El noi de la mare" i "El ball de Sant Ferriol". 

Un concert que va omplir la sala amb gent de totes les edats, pensat per a nens, però que al cap i a la fi, els més grans també es van convertir en nens.


Amb una escenografia molt acurada, dintre de les limitacions de l'escenari, van ambientar el concert en un teatre del segle XIX. I tal i com va dir en Lluís Gavaldà, certament tots els nens semblaven trets de la pel·lícula d'Oliver Twist.

D'aquest projecte també se n'ha fet un documental que es passarà el dia de Nadal per Tv3. Un documental que ha estat ideat i dirigit per en Lluís Danés, qui va fer l'espectacle Llits i el documental de'n Lluís Llach.

Una tarda de dimecres diferent, on vam poder reviure de nou la nostra infantesa, tot cantant aquelles cançons populars que se'ns han anat transmetent de generació en generació.



Repertori:
- El Ball de Sant Ferriol (Gerard Quintana)
- La Filadora (Anna Roig)
- La Dama d'Aragó (Refree)
- El Mariner (Lídia Pujol)
- Margarideta (Mazoni)
- La presó de Nàpols (Gerard Quintana)
- Aquelles Muntanyes (Lídia Pujol)
- Dalt del cotxe (Rosa Pou)
- Rossinyol (Refree)
- Joan del Riu (Lluís Gavaldà)
- La clavellinera (Anna Roig)
- El petit vailet (Mazoni)
- El noi de la mare (Tots)
- El Ball de Sant Ferriol (Bis) (Tots)

divendres, 17 de desembre de 2010

Nit de bona música

Divendres passat es va repetir un triple concert aquest cop va ser la sala Clap de Mataró qui va veure desfilar per l'escenari a Miquel Abras, els Filippo Landini i els ix!

La nit va començar amb en Miquel Abras que va despullar les cançons del seu darrer treball amb la seva guitarra. Es va voler acompanyar cap al final de l'actuació de'n Carlus Ramió, el baixista que l'acompanya sempre. Energia en estat pur amb només una guitarra i la seva veu.

Seguidament van pujar els nois de Canet de Mar a revolucionar la sala, presentant-nos les cançons d'aquest darrer treball.

I finalment, el ix! que van demostrar-nos que no són gens ingenus. Una molt bona dosi de bon pop, un pop molt ben treballat i contundent. Van menjar-se l'escenari i van saber portar-se el públic a la butxaca. 

Malauradament la sala ja s'havia buidat bastant, però la gent que hi va quedar va fer una molt bona elecció.
Un concert que va reafirmar que l'estat del pop actualment es troba en molt bon estat!

dijous, 16 de desembre de 2010

Nuar en acústic

El passat divendres 3 de desembre, el grup Nuar va oferir un altre concert en acústic al Harlem Jazz Club a Barcelona. 

Un concert on va repassar els temes del seu treball discogràfic 'Respirar' (Gorvijac, 2010) i van fer alguna versió, una en anglès i una altra en català. La sorpresa és descobrir quina és....

Un concert on la gent es va quedar captivada per la veu de l'Albert Carbonell. A part, va ser un concert de sobre-esforç, ja que l'Àlex Carballo va patir un petit accident domèstic i va tocar amb la mà embenada. Tot i això, el concert va sortir rodó.

Avui hi ha una altra oportunitat per a poder-los veure en directe a Barcelona, a l'Elèctric Bar de Gràcia.

divendres, 3 de desembre de 2010

Amaral presenta Alondra Bentley

Ahir es va donar tret de sortida al Circuit de concerts 'Girando Por Salas' impulsat per l'"Instituto de Artes Escenicas y de la Música"(INAEM). Un total de 50 artistes formaran part d'aquesta primera edició, els quals ja tenen un disc al mercat i un futur prometedor per davant. Entre aquests artistes hi podem trobar La Troba Kung-Fú i El Niño de la Hipoteca. El circuit és d'àmbit espanyol, i recorre unes 150 sales de tota la península i illes, acollint fins a 200 concerts.

Alondra Bentley va ser l'encarregada de començar aquest cicle de concerts ahir a la nit a l'Apolo de Barcelona. Aquesta cantant murciana d'origen anglès, va encisar-nos amb la seva veu tan tendre i dolça tot presentant-nos el seu disc de debut, 'Ashfield Avenue'. Durant poc més d'una horeta va estar acompanyada d'un piano, d'un contrabaix, d'un banjo i d'una guitarra. Va deixar un molt bon regust de boca aquesta jove promesa, que tot i cantar en anglès, era com si entenguéssim cada una de les paraules que deia.

El concert va ser molt especial, ja que ella, que era l'artista que formava part del circuit, va ser apadrinada pel duet de Saragossa, Amaral. La gran part els assistents van desplaçar-se, des de diversos llocs, cap a la sala barcelonina, per a veure un acústic molt acurat d'aquest duet. Un grup que ha obtingut molts premis i guardons durant aquest any.

Eva Amaral, amb una jaqueta molt brillant, i Juan Aguirre van pujar a l'escenari per a despullar cada una de les seves cançons, deixant-les en la seva essència per a regalar-nos-les a tots. Mà a mà amb el públic, van repassar els seus grans èxits com "El universo sobre mí", "Moriría por vos" i "Días de verano". També van aprofitar l'ocasió per a presentar-nos alguna de les noves cançons que han anat tocant ja en algun dels darrers concerts que han anat fent. Cançons que es veuran encabides en un futur nou disc. Així mateix, van aprofitar l'avinentesa per a  estrenar una nova cançó, "Esperando un resplandor".

Un concert on el públic va ser-ne partícip en tot moment, un públic que va omplir la sala i va fer penjar a l'entrada el cartell de 'tot venut'. I és que Amaral era un molt bon reclam per a omplir la sala! 

Dos dels moments claus del concert van ser quan van cantar "Camins" dels Sopa de Cabra, ja que ells van fer-ne una versió per al disc del Tribut, una proposta de Pep Blay, assistent també al concert; i l'altre, quan en Juan Aguirre va demanar que els polítics deseixissin en pau la cançó "Revolución", ja que no forma part d'aquest sistema polític que s'està creant.

"Porque no importa el porvenir, creímos en el Rock & Roll, por eso estamos aquí equivocados o no", això és el que diuen a la cançó "Kamikaze", que és la que va posar punt i final a la nit. Malgrat tot, ells d'equivocats no estan gens, saben el que volen, saben com transmetre-ho, i ho tenen ja tot guanyat. Uns directes impecables, unes guitarres estel·lars i una veu espectacular, nosaltres tampoc podem demanar-ne més!

Set-list d'Amaral:

Concorde
Un día más
No se que hacer con mi vida
El universo sobre mí
El blues de la generación perdida
Esta madrugada
Cuando suba la marea
Atrás
Moriría por vos
Siento que te extraño
Esperando un resplandor
Camins
Hacia lo salvaje
En solo un segundo
El mundo al revés
Días de verano
Como un martillo en la pared
Revolución
Es solo una canción
Kamikaze