dimarts, 8 de març del 2011

Els acústics de Samitier


La cova de les cultures és un petit local del barri de Gràcia que programa moltes activitats. Entre aquestes activitats hi poem trobar concerts diversos, entre els quals ja hi van tocar recentment els Nuar. El passat dijous va ser el torn dels Barcelonins Samitier.

Una banda de Barcelona que porten un pop fresc i meticulós que encomana a escoltar-lo. En aquesta ocasió ens van presentar aquestes mateixes cançons vestides amb sons nous i una sonoritat completament diferent. El primer acústic amb aquestes característiques que va deixar molt bon regust a tots els assistents.

Ells ja no juguen en posició de porter defenent el que fan, no els hi cal, ja camina pel seu propi peu, ara juguen de davanter, anar avançant poc a poc i assolir reptes nous.

Ja sigui en clau acústic amb la banda sencera, o només en format duet, com elèctric, cal veure'ls i aprendre a escoltar-los, acaben captivant i encisant a tothom.

Uns indis i uns cowboys


La tendresa i la senzillesa de les cançons dels Senyors Tranquil va arrelar-se a la Luz de Gas en el marc del festival BarnaSants.

Dues veus acompanyades de dues guitarres molt ben harmonitzades, juntament amb en Dani Campos al piano, van presentar-nos el seu disc 'Tenir-ho tot' (Música Global, 2010). El grup que ha estat comparat amb els Kings of Convenience van defensar el seu estil davant d'un públic amb molt bon gust musical.

Un concert que encara va ser més especial amb els convidats que no havien tingut temps d'arribar. Tot i això per l'escenari van passar-hi els Manel, l'Albert Pla, el Lluís Gavaldà, en Quimi Portet, en Gerard Quintana, els Mishima, Love of lesbian, Lluís Llach, el Petit de Cal Eril, Roger Mas i Delafé y las flores azules. Tota una desfilada de grans artistes que van ser-hi presents tot i no estar a la sala per a interpretar "Indis i cowboys". Una sorpresa molt original i divertida.

Tranquilitat i serenor amb una bona dosis d'elegància vesteixen les cançons del duet format per David Amills i Gad Sans.

Meritxell Gené al Harlem Jazz Club

Dijous passat, la lleidatana Meritxell Gené va participar al festival de la cançó BarnaSants. Va presentar-nos les cançons del seu darrer treball 'Sota els llençols' (autoeditat, 2010) acompanyada del Josep M. Porté als teclats.

Un concert delicat i càlid per tocar la part més sensible del públic, on va voler commemorar a l'escriptor Màrius Torres amb la musicació d'algun dels seus poemes. Les cançons del seu primer disc no hi van poder faltar, unes cançons que són molt properes, on comença a desgranar aquest projecte que mica en mica ha anat agafant cos i forma. Ara només toca acabar de vestir-lo.

dimecres, 2 de març del 2011

Podré tornar enrere!


"La darrera mirada enrere : S'ha acabat. El Cuco tanca l'arxiu amb les últimes pàgines que s'escriuen de Sopa de Cabra. O les penúltimes. De fet, si s'ho pren seriosament, encara pot estar molts anys recollint articles sobre la banda. [...] Uns diuen que són la millor banda de rock and roll que ha existit a Catalunya. D'altres, la millor que ho ha fet en català. Alguns diuen que són els Rolling Stones a la gironina. D'altres que són el referent per a les noves generacions. [...] Tothom se sent amb el dret de parlar de Sopa de Cabra. Des d'aquell col·lega de carrer dels Torrats que encara es posa "L'Empordà" al radiocasset del cotxe [...] Ja fa temps que Sopa de Cabra va deixar de ser un patrimoni exclusiu de Gerard, Josep, Ninyín, Cuco i Pep. Ara són uns clàssics. Encara que no toquin mai més junts, les seves cançons tenen una vida pròpia més enllà de la seva voluntat." 

Aquest és el fragment que tanca la biografia dels Sopa de Cabra 'Si et quedes amb mi' escrit per en Pep Blay. Ell i ningú més podia ser l'encarregat d'obrir la roda de premsa que ha tingut lloc al nou auditori de la facultat de comunicació de la Blanquerna. Demanant perdó per l'equivocació de dir en el seu moment que no tocarien mai més, ha cedit el pas als grans protagonistes d'aquest matí.

En Gerard Quintana, en Josep Thio, en Francesc 'Cuco' Lisicic, Jaume 'Peck' Soler i en Josep Bosch, ens han confirmat finalment tots els rumors que han anat corrent durant temps, però que  recentment s'han vist més animats. Tal i com ha dit en Gerard, "La noticia és molt simple, tornem per fer un únic concert al mes de setembre". El 9 de setembre serà l'únic concert que oferiran els Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi.
Un concert molt esperat pels seguidors de la banda gironina així com aquells que no van tenir l'oportunitat de veure'ls mai en directe. I precisament d'això n'ha parlat en Gerard, ja que la generació que ara te entre 15 i 20 anys no van poder gaudir de cap dels seus directes. Això demostra que les seves cançons continuen més vives que mai. 

I no és d'estranyar que s'hagi escollit aquest any, ja que és un any on coincideixen  moltes dates assenyalades: fa 25 anys que es van crear; fa 20 anys del ja mític concert al Palau Sant Jordi juntament amb Els Pets, Sangtraït i Sau; i en fa 10 del darrer concert de comiat al Razzmatazz. Concert on l'entrada va estar limitada per l'edat, i per aquest motiu han decidit fer-lo al Palau Sant Jordi, per a que tots aquells que vulguin puguin treure's l'espina que porten clavada. A part també han confessat que omplir un Sant Jordi és tot un repte, i ells són una banda de reptes.

Tres motius més que suficients i una pressió social increïble que han conduït a fer aquest concert. Tot i estudiar poder fer-ne més d'un, tal i com ha explicat en Cuco, finalment van decidir centralitzar-ho en un sol dia, "es tracta d'una festa d'aniversari" tal i com ha aclarit en Gerard. Un projecte que després de dos anys per fi és una realitat, i que té com a promotors al management del Gerard, PromoArts Music i The Project, l'empresa de més potencia en la programació de concerts i festivals de caire internacional aquí a casa nostra.

"Som una banda 'vintage' dins d'una escena catalana de música actual que il·lusiona" ha dit en Quintana referint-se a la situació musical actual. Han citat grups com Gossos, Pau Vallvé, Mishima i Antònia Font entre d'altres, que tenen una gran qualitat musical tot i faltar el rock and roll, tal i com ha confessat en Cuco. Han valorat molt positivament les noves fornades de grups que han anat sorgint des de la seva dissolució i que han conviscut paral·lelament amb els seus treballs personals, com les carreres en solitari del Gerard i del Josep Thió i el grup Kabul Babà.

Un rock que tornarem a veure d'aquí uns mesos. El concert comptarà amb les "cançons imprescindibles" de la banda, i encara no se sap si comptarà amb col·laboracions o algun grup teloner. Les entrades sortiran a la venta aquest mateix divendres 4 de març a través dels canals convencionals (Servicaixa, Telentrada, TicketMaster i El Corte Inglès). 

Dies de nervis i intriga arran dels cartells que van anar apareixent per tot arreu i que avui han tingut un final esperat per tothom. Tornarem a escoltar el crit de : "Bona nit malparits!", ara ja és una realitat.

Litus i Ivette Nadal a l'Auditori


Dos concerts per a treure's el barret van omplir la nit de divendres. L'Auditori va acollir a dos grans músics i cantants, i també els podríem considerar poetes, dins del festival BarnaSants.

Primer va ser el torn d'en Litus que ens va desfer aquesta 'maleta de pedres' que l'acompanya sempre. Una maleta plena de records i bons moments explicats en forma de cançó.

Un concert ple de bromes i bons moments, i és que és impossible d'evitar-ho venint acompanyat del Joan Eloi a la guitarra.

La Ivette va ser la segona en sortir a l'escenari, acompanyada aquest cop per la banda al complet, ens va prendre el cor amb les seves cançons vistes des de l'esquena d'un elefant així com amb els seus poemes.

Realment vam poder gaudir de dues grans veus per a un gran festival.

Pepet i Marieta a la Luz de Gas


En Josep Bordas, qui s'amaga darrera de la proposta de Pepet i Marieta, va presentar el seu darrer treball discogràfic 'Qui no plora no mama'  (La Produktiva Records, 2010) a la Luz de Gas dins del festival BarnaSants.

Un concert que va aconseguir omplir la sala i on tots els assistents van gaudir en tot moment de les seves cançons i del seu caràcter desvergonyit. Va repassar les cançons d'aquest nou disc així com les que han marcat la seva carrera. Una carrera musical influenciada per les músiques tradicionals, i més en concret per la jota tortosina.

El cantant de les terres de l'Ebre va aprofitar l'ocasió per a convidar a amics com a la Carol Duran de La Carrau o a l'Arecio Smith dels Asstrio.

La gent completament entregada va acabar de peu a ritme de cançó popular. Gràcia i 'salero' és el que demostra dalt de l'escenari, aconseguint fer oblidar de les cabòries a la gent.

Pau Vallvé a la Luz de Gas


Dijous passat, la Luz de Gas va acollir dos concerts completament diferents. A la sala B, en Pau Vallvé ens presentava el seu '2010' (Amniòtic records, 2010) en un concert ofert per als socis del TR3SC.

Amb la sala completament a vessar de gent, va anar explicant-nos com va ser el seu 2010 amb les seves cançons. Unes cançons fetes amb molt de gust i tocades amb molta delicadesa. Acompanyat de la Maria Coma i el Jordi Casadesús, va oferir un concert espectacular, segurament per a sibarites de la música.

Un talent increïble combinat amb unes bones lletres i melodies van convertir la nit en màgica.

Rusó Sala al Centro Galego


Dijous passat va ser un dia molt complert en quant a concerts, i en concret dins del marc del festival de la cançó BarnaSants. Al Centro Galego de Barcelona, sense ser gallega, va tocar la Rusó Sala defenent la seva "ciutat imaginària".

En un espai amb un encant especial i amb un públic internacional, va cantar en català, castellà, anglès i francès. Un concert dinàmic, on el públic és un element importantíssim. Ja va dir ella que li agrada a jugar a improvisar, no li agrada lligar-se al repertori, creant així un concert únic i diferent en cada ocasió.

Dolçor i sensibilitat és el que transmeten les seves cançons, sensacions que queden vives en escoltar les seves lletres que es vesteix molt subtilment amb els acords del a guitarra. Un bon regust és el que deixa el seu directe en cada un de nosaltres.

El festival ajuda a descobrir grans persones i grans artistes, i aquest n'és un clar exemple.