dijous, 24 de febrer de 2011

Sopa de Cabra, una realitat?

Fa poca estona hem rebut un mail on el grup gironí liderat per en Gerard Quintana i per en Josep Thió, Sopa de Cabra, convoquen una roda de premsa per al dimecres de la setmana que ve a l'Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna a Barcelona.

No està confirmat i encara és un misteri el que es desvetllarà el pròxim dia 2, però el retorn del grup cada cop sembla més present. Un grup que ara mateix fa deu anys que es va dissoldre i justament coincideix en el moment en que fa vint-i-cinc anys de la seva formació.

Després de l'aparició de cartells amb el lema "Bona nit malparits" per Barcelona i Girona, i la reactivació de la pàgina web www.bonanitmalparits.cat que enllaça amb la pàgina del Facebook on es demana el retorn de la banda, ara anuncien una roda de premsa. Fa uns dies en Gerard Quintana va publicar al seu bloc això: "Per cert, heu vist els cartells amb la cabra dins del plat i el crit de Bona Nit Malparits sota un fons taronja? Aquesta setmana he quedat amb els excompanys de Sopa, a veure si resolem el misteri…" A veure si finalment tot es resol dimecres!

Dos anys de "Je t'aime"

L'Anna Roig i l'ombre de ton chien va oferir el seu penúltim concert d'aquesta gira que l'ha fet voltar per tot el nostre territori. El lloc escollit va ser el Traska Truska de Molins de rei, amb el cartell de complert penjat a la porta. Un concert inclòs dins de la programació del BarnaSants i del festival ContraBaix.

Fent un parèntesis en la gravació del que serà el seu nou disc, l'Anna amb els chiens van voler finalitzar la gira del seu primer treball discogràfic amb un ambient íntim i proper. El públic, on molta gent va anar-hi sense conèixer ben bé que fan, va gaudir molt, va riure amb les cançons, les seves històries i la teatralitat que caracteritzen els seus directes.

Uns directes on no hi poden faltar les versions d'algunes cançons que feien en els seus principis com "Poupée de cire, poupée de son", quan només es dedicàven a això. Tampoc hi va faltar un petit tastet de tres cançons del nou disc com "Bigotis vermells" o una altra que ens explica la història d'un venedor de somriures.

Només els hi queda un concert més, cap al sud del País Valencià i ja fins al maig, quan sortirà el nou disc i tindrem l'oportunitat d'escoltar totes aquestes històries i moltes més.

I és que farà dos anys que va sortir el disc, al 2009; dos anys del "Je t'aime", i realment sembla que fos ahir, quan vam parlar del seu disc. Ara toca esperar pacients l'esperat segon disc del grup.

Miquel Abras a Sant Cugat


Nous aires es respiren en els concerts d'en Miquel Abras, amb un repertori canviat i amb un públic entregadíssim estigui on estigui. El passat dissabte va tocar a l'espai gastronòmic Terra Dolça de Sant Cugat del Vallès.

Un gran artista, però sobretot una gran persona, que sap guanyar-se els seus seguidors a cabassos. I és que amb tot el que fa el seu públic és el més important, el cuida fins a l'últim detall. Aquest dissabte va satisfer alguna de les peticions que van sorgir d'entre el públic.

Ens va encisar amb les seves cançons i la seva veu. Va intercalar cançons dels seus tres treballs amb algunes versions com "Englishmen in New York" de l'Sting, "Waiting Vain" de Bob Marley i finalment el "País Petit" del Lluís Llach.

Ell amb una guitarra, i tot això, encara li sobre talent per totes bandes. No hi ha paraules suficients per descriure, realment el que pot arribar a aconseguir.

Dos dies de mine!

Divendres i dissabte passats van ser dos dies intensos per als Mine! Dos concerts en dos dies, però també en dos formats molt diferents entre ells. Dues propostes per veure, escoltar i escollir.

Divendres van passar pel Teatre Principal de Badalona, just després de l'actuació dels Erm, per a presentar-nos el nou espectacle que han creat per a teatres i auditoris. Un (altre) brindis per al nen androide és tal i com l'han anomenat, ja que en aquest cas en ofereixen l'essència d'aquest brindis però amb les cançons presumint d'una vestimenta diferent.

En clau acústica, amb instruments de joguina i amb un cello, van transformar les cançons i les van embellir d'una forma magistral, però sempre sense perdre l'essència del grup. Un concert per veure reposat i atent, sense perdre's cap mena de detall.

Van repassar les cançons del disc i també van fer versions com ja és habitual en els seus directes, però per aquesta ocasió especial van incloure una versió del Juame Sisa.

Aquest espectacle, segons ens va comentar el grup el giraran per Catalunya, així teniu més oportunitats per a gaudir d'una delícia de concert.

I dissabte van tornar a pujar a un escenari, aquest cop a la Plaça dels àngles a Barcelona, dins de la programació del Festival In-Somni. Una horeta de concert on ens van ensenyar com sona el seu disc en directe, amb tota la potència i energia que els caracteritza.

De la subtilesa i minuciositat que van assolir les cançons en el format de divendres, van passar a créixer de forma espectacular i a desprendre dosis d'energia positiva plena d'adrenalina.

Un mateix grup presentant-nos dos directes completament diferents, oposats però a la vegada complementaris i necessaris.

dimecres, 23 de febrer de 2011

Raydibaum a la Luz de Gas

Dijous passat el club de cultura TR3S C va tornar a oferir un concert gratuït per als seus socis. Aquest cop va ser el torn dels Raydibaum que ens van presentar el seu nou treball 'Per fi potser demà' (RGB Suports, 2011).

Un disc on ens demostren qui són, amb onze grans cançons que tenen una gran presència i elegància. Cançons que el públic va saber captar en la seva totalitat, i fent que es convertís en una nit espectacular.

També van repassar cançons del seu 'Manual de gènere catastròfic' (RGB Suports, 2008) com "Aurora" o "Maleeixo el temps".

Concerts que serveixen com a carta de presentació del grup i del seu treball, però en aquest cas no calia cap mena de presentació, omplir la sala no els hi va ser una feina molt difícil, i saber-los atrapar pel seu gran mestratge musical, tampoc.

Un molt bon treball és el que han fet amb 'Per fi potser demà', un disc que apunta a ser un dels millors d'aquest any.

dimarts, 15 de febrer de 2011

Amaral retorna als inicis


El grup aragonès ha decidit anar fent petits parèntesis en la creació del que serà el seu nou disc i fer petits concerts. Concerts en un format íntim, només amb dues guitarres, igual que en els seus inicis. Tot i això també fan alguna excepció com els dos concerts que van fer a Londres el passat 29 i 30 de gener, i l'únic concert que faran en tot l'estiu, al festival Sonorama d'Aranda de Duero el 14 d'agost.

Ahir van oferir un concert a l'Heliogàbal, al barri de Gràcia, que havia estat anunciat la matinada del mateix dia. Poques hores abans de començar el concert, el grup va anunciar a la seva pàgina web que farien aquest concert en format acústic. Cap allà les cinc de la tarda ja hi havia gent fent cua davant del bar per a comprar les entrades, unes entrades limitades a vuitanta només i que en menys de deu minuts es van esgotar.

La nit prometia, i és que Amaral sempre porten un grapat de seguidors allà on vagin. Doncs així va ser, amb el cartell d'entrades exhaurides van oferir un concert d'una hora i mitja on van repassar cançons conegudes com "Revolución" i "Esta noche". També van aprofitar per a presentar cançons que segurament formaran part d'aquest nou disc que estan preparant, cançons per a les quals havien demanat als seus seguidors que triessin un títol. Així ens van presentar "Si las calles pudieran hablar" i "Juguetes rotos", cançons que els seguidors més fidels que hi havia ahir a la nit a l'Helio ja se sabien.

Concerts de petit format, en llocs reduïts, on les cançons queden despullades, i on el públic és el més important, on el grup ens fa un petit regal a tots. I tal com va dir la Eva Amaral ahir, "no podemos dejar que esto suene mal, empezamos otra vez", tot referint-se a una cançó que no sonava bé al principi. Concerts propers i humils, on el grup són una part més del públic.

Un públic especial, un públic, i cal dir-ho així també, privilegiat, que van aconseguir una de les vuitanta entrades que es van posar a la venta tres hores abans del concert. Entre el públic també hi vam poder veure gent coneguda com la Dolo Beltran, la cantant de Pastora, part dels Manel i algun dels membres de Mishima.

Ahir a l'Heliogàbal s'hi respirava un aire especial, aquesta nit de dilluns va convertir-se en una nit diferent i improvisada en menys de 12 hores per a tothom. 

Un record dolç i feliç de la nit d'ahir, després de patir per poder o no entrar, els que finalment ho van aconseguir, ho tindran gravat ben a dins durant dies. 

dilluns, 14 de febrer de 2011

Mine! al Clap


Divendres passat Mataró va acollir molt bona música, tres concerts per il·lustrar la nit amb musica de nivell. Inspira, Plouen i Mine! van donar aquest toc musical, el primer a el Dau, i els altres dos al Clap.

Mine! van demostrar que poden fer el que vulguin, tot i tenir poc públic, aquest era digne d'admirar, disposat a passar-s'ho bé i a empapar-se de bones cançons. Atents i entregats a tot el que feien els de Barcelona, vam poder escoltar els temes del seu disc 'Un brindis pel nen androide' (Musica Global, 2010) així com alguna versió de grups que els han influenciat.

Uns mestres del pop-indie podriem considerar-los, els seus directes són espectaculars, adrenalina pura, energia convertida en forma de cançons. Una experiència que et deixa sense paraules, cal veure'ls per entendre qui són realment Mine!

diumenge, 13 de febrer de 2011

Inspira al Dau


Dijous passat, el grup barceloní Inspira va encetar el 6è Cicle de músiques tranquil·les a Mataró. Un cicle de concerts en format acúsitc i elèctric, però que es caracteritzen per ser de grups o cantautors que ens presenten unes cançons relaxades i dignes d'escoltar amb una bona copa de vi a la mà i ben asseguts, amb les orelles ben obertes.

Músiques que ens sorprenen i ens toquen la fibra, i exactament és el que van fer Inspira al Dau. Un concert que va deixar al públic sense paraules, encisat amb la seva música i les seves lletres ens va ensenyar que és el món de l'escapisme.

I és que ens presentava el seu darrer treball, 'Escapistes' (Música Global, 2010), una gran delícia de disc i que en directe sona diferent i amb un encant especial. Escoltar al Jordi Lanuza no té preu, fins i tot el més escèptic en surt sorprès.

El cicle continua amb diversos concerts interessants, només cal mirar la programació, dintre de la qual hi podem trobar concerts com el de l'Anna Roig, en Pau Vallvé, Els Pets, La Brigada, els Raydibaum i en Jofre Bardagí entre molts d'altres.

Tranquil·les no és cap sinònim d'aburrides, al contrari, és un sinònim de qualitat i d'elegància.

dissabte, 12 de febrer de 2011

Pol Cruells i els Pulpopop

Diumenge i dilluns passat va tenir lloc l'esperadíssim final de gira dels Amics de les Arts al Palau de la Música. Dos dies on més de 4.000 persones van gaudir d'un gran concert.

Però la diferència és que diumenge vam tenir l'oportunitat de veure en Pol Cruells com a teloner. El baixista que durant l'estiu va fer algun concert amb els Amics, va presentar-nos durant una mitja hora el seu recent treball sortit del forn.

Ens convida a passar al seu món de cançons amb el títol 'Passeu, passeu...' (Gorvijac, 2011). Va oferir-nos un petit tastet d'aquest disc cantant cançons com "Gust de mar" o "Massa locu". També vam poder escoltar "L'últim vol a Formentera", una cançó que s'inclou en el disc de Nuar del qual n'és baixista.

Tot un gust poder-lo escoltar per anar fent boca per als Amics. Una delícia de cançons, que presentades per primer cop al Palau, prenen una dimensió diferent.

En canvi els que hi van assistir dilluns van gaudir d'un concert completament diferent. Els gironins PulpoPop, guanyadors del segon premi del Sona 9, van presentar-nos el seu estil tan personal de fer música i cançons.

Un estil pop complicat de classificar que va animar a la gent que restava impacient a les butaques. Amb cançons com "Vull voler volar" o "Cuit ben cuit" van poder-se guanyar a la gent més crítica. Jugaven amb l'inconvenient de que el seu estil de música no encaixa gaire amb els dels amics, però tot i així van sortir triomfants!

Una nit cada 10 anys

Cada deu anys, a Valls, es celebra la festa per la Mare de Déu de la Candela amb una programació repleta d'actes diversos i per a edats i gustos diferents. Un gran ventall de possibilitats per a escollir i encertar.

Una d'aquestes possibilitats, i de ben segur un gran encert, va ser la nit del 5 de febrer, on més de dotze hores de música en català van sonar a la carpa construïda per acollir els concerts. Els 10 de les decennals va representar una aproximació del que va ser el rock català dels 90 i el rock laietà amb el nou pop que està sortint recentment. Així mateix també va voler deixar constància de la gran vitalitat que té l'ska en català  i el toc reivindicatiu encara present. Diferents generacions que mantenen viva la música de casa nostra.

Unes 5.000 persones van omplir la carpa que van instalar per als concerts, la Vela Principal Estrella Damm. Lloc on els dies previs a  ja hi havien desfilat altres artistes d'arreu de la península així com dedicar un dia íntegrament a la rumba amb Peret, La Troba Kung-Fú i Dijous Paella.

A les set de la tarda es va donar el tret de sortida a aquesta gran nit amb un personatge il·lustre de la música feta a casa nostra, només acompanyat d'una guitarra i de quatre acords que van repassar cançons poc conegudes per als assistents, la majoria gent jove, però que va acabar amb "Qualsevol nit pot sortir el sol", un clàssic dels clàssics d'en Jaume Sisa.


Amb les cadires encara a lloc, la gent es va posar de peu per a rebre als de Constantí, la banda que al llarg dels seus recentment complerts 25 anys ha participat en les tres decennals que s'hi han celebrat (1991 i 2001). Recordant l'anterior concert de les on ens presentaven el disc de Sol amb el productor Brad Jones per primer cop dalt de l'escenari tocant amb ells. Ara ens venien a fer teatres, poder hagués estat millor fer rock, tal i com ells diuen, per ambientar més la festa. Tot i això va ser un concert rodó, amb una tria de cançons una mica estranya de l'habitual.

Un dels concerts que van sorprendre més a tothom, i fins i tot podríem afirmar que va ser el millor de la nit, va començar cap allà dos quarts de deu. En Gerard Quintana, acompanyat de la Deterratenterrat Elèctric Band ens va captivar amb les cançons més conegudes de la seva carrera musical, on les cançons de Sopa de Cabra van imperar en tot el repertori. L'essència dels Sopa es va poder tornar a respirar per uns petits moments, però només de la mà d'en Quintana. Va repassar cançons del seu darrer disc aconseguint demostrar que encara continua enèrgic i roquer com al principi. La gent que tenia la imatge d'un Quintana més tranquil on els poemes l'havien absorbit, ja se la poden treure del cap, el rock encara li corre per la sang.

Malauradament, per l'hora que era, la carpa es va buidar en gran part, ja que la majoria van marxar a sopar, per a agafar forces per les més de vuit hores de concert que encara quedaven per davant. A qui li va tocar "pagar el sopar" va ser a en Roger Mas, que venia en format elèctric amb la banda al complert per a presentar-nos 'A la casa d'enlloc' (Satelite k, 2010), un dels millors discs d'aquest any passat. Un concertàs que va ser tot un luxe escoltar per la gent que va quedar-s'hi. 

Un final de gira anunciadíssim, amb tres concerts seguits per a celebrar-ho com toca. El plat fort de la nit, el concert amb el que la carpa sencera va esclatar, on vam poder comprovar la certesa del cartell que hi havia fora i que feia dies que penjava, on hi deia: "Entrades exhaurides". A mitjanit, els Amics de les Arts començaven el seu final de gira a Valls, concert que el seguirien els dos Palaus de la Música també amb el cartell de 'sold out'. "L'home que treballa fent de gos", "Jean-Luc", "4 - 3 - 3", "Déjà vu", "Tren transiberià", i així fins a omplir una hora de concert. 

El grup revelació d'aquest 2010 que ha aconseguit un reconeixement increïble, omplir en tots els concerts, exhaurir-ho tot, esdevenir el grup punter del nou pop català, rebre lloances de la crítica musical d'aquest país i aconseguir transmetre el màxim de sensacions en un concert. La resposta efusiva del públic deixa sense paraules a qualsevol i així és com es van quedar, només veient la reacció de les 5.000 persones que tenien davant. Una nit que augurava un gran final de gira.

Uns altres veterans del pop-rock van ser els Lax'n'Busto que no van deixar de repasar els èxits d'ara i de sempre, i regalant, com a cada concert, el "T'estimo molt", segurament el nou èxit de la banda. 


Realment es pot afirmar que Valls es va convertir en "tot un poble en moviment", i que amb els valencians Obrint Pas, que van fer una aturada en la gravació del nou disc per assistir a les Decennals, van ballar a ritme de ska. No van oblidar-se dels castellers ni del conflicte d'Egipte, sempre pensant amb i per al poble van fer cançons com "La Flama", "Del sud", "Esperant", "Benviguts al paradís" i "El gran circ dels invisibles". 


Seguidament va ser el torn dels Mishima, un dels grups actuals de gran ressò i que venien amb el seu 'Ordre i aventura' (Sones, 2010) sota el braç, una obra mestra de la música del nostre país. Cada cop hi resistia menys gent fins aquestes hores, però els que es van quedar van poder constatar l'energia i la força de les cançons descarades de la banda barcelonina. 

A dos quarts de sis de la matinada, el folk de Mesclat va ressonar per tota la carpa fent ballar fins al que estava més cansat. Demostrant-nos que les coses es poden dir elegantment però de forma fulminant, van repassar els seus grans clàssics com "Torna Serrallonga". Dins del repertori van incorporar la música del ball de la Mulassa de Valls. I els que es van encarregar de tancar la llarga jornada musical van ser els vallencs Canya Verda que retornaven als escenaris. 

La música no va parar en cap moment, i les ganes de festa de la gent no es van consumir en tota la nit. La massa de gent que va aguantar des de que van obrir les portes fins al final són dignes d'admirar, aguantar totes aquestes hores de peu, ballant i fent gresca. Amb el sol dient-nos bon dia, aquests valents que van aguantar fins al final marxaven a dormir feliços, amb una nit que guardaran al record durant molt de temps, com tots els assistents.

Molt bona música que va acompanyar-nos al llarg d'aquestes més de dotze hores de concert amb el bo i millor de cada gènere, de cada estil i de cada època. Tot un luxe haver pogut gaudir d'una efemèride com aquesta, ara toca esperar deu anys més per a les següents Decennals, i començar a fer travesses per a esbrinar quins grups repetiran i quins s'hi incorporaran. 

divendres, 11 de febrer de 2011

4t 1a, tot venut

Durant dos dies, el quartet de Barcelona 4t 1a, van omplir de gom a gom la sala Hliogàbal de Barcelona. Dos concerts de presentació oficial del seu primer treball 'El món en un cafè' (Satelite K, 2010).

Segurament estem parlant d'un dels fenomens musicals d'aquest nou any, i no ho diem per dir. Hi ha molts factors que ho apunten com el fet de poder dir que van haver de penjar el cartell de tot venut.

Un concert molt especial, que costa molt de descriure, on tota la sala respirava un molt bon ambient i on les ganes de poder escoltar aquest petit tresor que és el seu disc es sentien vives a flor de pell.

Un espai reduït on un centenar de persones es van deixar guiar pels acords i melodies de les cançons, cançons que fan eriçar la pell com "La Maria és un animal", "Doctor" o "Els nens del bosc".

L'elegància del nou pop en estat pur és el que es va poder escoltar a l'Helio durant dos dies. I per a fer-ho més especial és van voler acompanyar d'un violí per tal d'acariciar amb molta dolçor les lletres. També van aprofitar per a fer alguna versió i alguna cançó no inclosa en el disc.

Dos nits intenses que van encomanar les ganes de voler-ne més a tots els assistents. Ara toca esperar amb impaciència el següent concert.

Diumenge de BarnaSants

El darrer 30 de gener vam poder gaudir de dos concerts magnífics dins de la programació del BarnaSants, La Beth a l'Auditori Can Barradas de L'Hospitalet del Llobregat, i l'Eduard Canímas a la Luz de Gas, a Barcelona. Una decisió bastant difícil de prendre, ja que estem parlant de dos grans concerts.

La Beth va començar el seu concert amb les caçons del seu darrer disc, tot mostrant-nos les costures i la seva forma de cosir les cançons. Una veu dolça que va encisar a tot el públic, un públic molt crític ja que la major part de la sala eren persones grans.

Mentres la cantant de Súria repassava les seves cançons, a Barcelona, l'Eduard Canímas ens cantava cançons plenes d'amor, d'un amor sagrat, per tal de purificar-nos i deixar fluir la seva música per tots els sentits. Un regal per a les oïdes i les nostres ànimes.

Concert terapèutic és com podríem classificar l'actuació d'en Canímas, on el públic és la base principal, ja que la interactuació és la font de la qual beuen les seves cançons. Com a resposta ens va regalar un seguit d'oracions xamàniques com "uage curu tangra" per a demanar coses bones a la vida.

Tan de bo tots els diumenge fòssin així, fan que es comenci la setmana amb uns altres ulls.

De concerts com aquests, el BarnaSants n'està ple, només cal mirar la seva programació i començar a triar i remena

Vic solidari

El passat 29 de gener la Sala Pasternak de Vic va acollir un any més un macro concert per a recaptar fons per a l'Associació Sant Tomàs.

La nit solidaria va començar a dos quarts de vuit del vespre amb La Porta dels Somnis que ens venien a presentar el seu darrer treball 'Aire lliure' (Discmedi / Gorvijac, 2010) en format acústic. La nit va estar marcada per grups que ens presentaven els seus darrers treballs, apareguts recentment. Una nit plena de bona música, alguns més coneguts que no d'altres.

Havent sopar es van tornar a reprendre el ritme de la música amb els Nuar, tot oferint-nos una bona dosi de pop-rock elegant i ben fet, amb aires frescs i mediterranis. Continuant amb aquesta frescor va pujar a l'escenari en Yacine & The Oriental Groove, per a fer-nos un petit tast del seu recent treball acabat de sortir del forn, 'Parabòlic' (Kasba Music, 2011). Cançons d'aires musulmans, cantades en àrab i català, van donar el punt més exòtic de la nit.

'Per fi potser demà' (RGB Suports, 2011), és l'altre treball acabat de treure que es va presentar. Els Raydibaum, van saber guanyar-se el públic amb el seu so potent, tot fent una petita degustació d'aquest disc i sense oblidar-se de les seves cançons més conegudes com "Maleeixo el temps". Pop-rock de molt bon gust per a donar un clar exemple del que és fer bona música.

Els Lexu's van explicar-nos com és "la vida perfecta" amb una banda completament renovada.

Les ganes de ballar i fer gresca, tot i ser-hi presents al llarg de tota la nit, van esclatar amb la rumba de Rauxa, que va va ser capaç de fer ballar a tota la sala tant una havanera com una cúmbia. I és que els de Sabadell porten la marxa assegurada sempre, i amb ells la rauxa mai s'acaba. Això mateix ho podem aplicar als Very Pomelo, amb els quals es començava a augurar un final ple de festa.

Els encarregats de tancar l'esdeveniment van ser J.M. & Les Oques Grasses i seguidament Les Tietes Queques, dos grups poc coneguts però que van garantitzar un final de festa com ha de ser.

Una nit musical, plena de bons grups i per una molt bona causa.