Una nit cada 10 anys

Cada deu anys, a Valls, es celebra la festa per la Mare de Déu de la Candela amb una programació repleta d'actes diversos i per a edats i gustos diferents. Un gran ventall de possibilitats per a escollir i encertar.

Una d'aquestes possibilitats, i de ben segur un gran encert, va ser la nit del 5 de febrer, on més de dotze hores de música en català van sonar a la carpa construïda per acollir els concerts. Els 10 de les decennals va representar una aproximació del que va ser el rock català dels 90 i el rock laietà amb el nou pop que està sortint recentment. Així mateix també va voler deixar constància de la gran vitalitat que té l'ska en català  i el toc reivindicatiu encara present. Diferents generacions que mantenen viva la música de casa nostra.

Unes 5.000 persones van omplir la carpa que van instalar per als concerts, la Vela Principal Estrella Damm. Lloc on els dies previs a  ja hi havien desfilat altres artistes d'arreu de la península així com dedicar un dia íntegrament a la rumba amb Peret, La Troba Kung-Fú i Dijous Paella.

A les set de la tarda es va donar el tret de sortida a aquesta gran nit amb un personatge il·lustre de la música feta a casa nostra, només acompanyat d'una guitarra i de quatre acords que van repassar cançons poc conegudes per als assistents, la majoria gent jove, però que va acabar amb "Qualsevol nit pot sortir el sol", un clàssic dels clàssics d'en Jaume Sisa.

Amb les cadires encara a lloc, la gent es va posar de peu per a rebre als de Constantí, la banda que al llarg dels seus recentment complerts 25 anys ha participat en les tres decennals que s'hi han celebrat (1991 i 2001). Recordant l'anterior concert de les on ens presentaven el disc de Sol amb el productor Brad Jones per primer cop dalt de l'escenari tocant amb ells. Ara ens venien a fer teatres, poder hagués estat millor fer rock, tal i com ells diuen, per ambientar més la festa. Tot i això va ser un concert rodó, amb una tria de cançons una mica estranya de l'habitual.

Un dels concerts que van sorprendre més a tothom, i fins i tot podríem afirmar que va ser el millor de la nit, va començar cap allà dos quarts de deu. En Gerard Quintana, acompanyat de la Deterratenterrat Elèctric Band ens va captivar amb les cançons més conegudes de la seva carrera musical, on les cançons de Sopa de Cabra van imperar en tot el repertori. L'essència dels Sopa es va poder tornar a respirar per uns petits moments, però només de la mà d'en Quintana. Va repassar cançons del seu darrer disc aconseguint demostrar que encara continua enèrgic i roquer com al principi. La gent que tenia la imatge d'un Quintana més tranquil on els poemes l'havien absorbit, ja se la poden treure del cap, el rock encara li corre per la sang.

Malauradament, per l'hora que era, la carpa es va buidar en gran part, ja que la majoria van marxar a sopar, per a agafar forces per les més de vuit hores de concert que encara quedaven per davant. A qui li va tocar "pagar el sopar" va ser a en Roger Mas, que venia en format elèctric amb la banda al complert per a presentar-nos 'A la casa d'enlloc' (Satelite k, 2010), un dels millors discs d'aquest any passat. Un concertàs que va ser tot un luxe escoltar per la gent que va quedar-s'hi. 

Un final de gira anunciadíssim, amb tres concerts seguits per a celebrar-ho com toca. El plat fort de la nit, el concert amb el que la carpa sencera va esclatar, on vam poder comprovar la certesa del cartell que hi havia fora i que feia dies que penjava, on hi deia: "Entrades exhaurides". A mitjanit, els Amics de les Arts començaven el seu final de gira a Valls, concert que el seguirien els dos Palaus de la Música també amb el cartell de 'sold out'. "L'home que treballa fent de gos", "Jean-Luc", "4 - 3 - 3", "Déjà vu", "Tren transiberià", i així fins a omplir una hora de concert. 

El grup revelació d'aquest 2010 que ha aconseguit un reconeixement increïble, omplir en tots els concerts, exhaurir-ho tot, esdevenir el grup punter del nou pop català, rebre lloances de la crítica musical d'aquest país i aconseguir transmetre el màxim de sensacions en un concert. La resposta efusiva del públic deixa sense paraules a qualsevol i així és com es van quedar, només veient la reacció de les 5.000 persones que tenien davant. Una nit que augurava un gran final de gira.

Uns altres veterans del pop-rock van ser els Lax'n'Busto que no van deixar de repasar els èxits d'ara i de sempre, i regalant, com a cada concert, el "T'estimo molt", segurament el nou èxit de la banda. 

Realment es pot afirmar que Valls es va convertir en "tot un poble en moviment", i que amb els valencians Obrint Pas, que van fer una aturada en la gravació del nou disc per assistir a les Decennals, van ballar a ritme de ska. No van oblidar-se dels castellers ni del conflicte d'Egipte, sempre pensant amb i per al poble van fer cançons com "La Flama", "Del sud", "Esperant", "Benviguts al paradís" i "El gran circ dels invisibles". 

Seguidament va ser el torn dels Mishima, un dels grups actuals de gran ressò i que venien amb el seu 'Ordre i aventura' (Sones, 2010) sota el braç, una obra mestra de la música del nostre país. Cada cop hi resistia menys gent fins aquestes hores, però els que es van quedar van poder constatar l'energia i la força de les cançons descarades de la banda barcelonina. 

A dos quarts de sis de la matinada, el folk de Mesclat va ressonar per tota la carpa fent ballar fins al que estava més cansat. Demostrant-nos que les coses es poden dir elegantment però de forma fulminant, van repassar els seus grans clàssics com "Torna Serrallonga". Dins del repertori van incorporar la música del ball de la Mulassa de Valls. I els que es van encarregar de tancar la llarga jornada musical van ser els vallencs Canya Verda que retornaven als escenaris. 

La música no va parar en cap moment, i les ganes de festa de la gent no es van consumir en tota la nit. La massa de gent que va aguantar des de que van obrir les portes fins al final són dignes d'admirar, aguantar totes aquestes hores de peu, ballant i fent gresca. Amb el sol dient-nos bon dia, aquests valents que van aguantar fins al final marxaven a dormir feliços, amb una nit que guardaran al record durant molt de temps, com tots els assistents.

Molt bona música que va acompanyar-nos al llarg d'aquestes més de dotze hores de concert amb el bo i millor de cada gènere, de cada estil i de cada època. Tot un luxe haver pogut gaudir d'una efemèride com aquesta, ara toca esperar deu anys més per a les següents Decennals, i començar a fer travesses per a esbrinar quins grups repetiran i quins s'hi incorporaran. 

5 caves per a 5 projectes solidaris

Dilluns va tocar anar a la Luz de Gas, on es va celebrar un acte solidari sota el nom de 5 caves per a 5 projectes solidaris.

La nit va començar amb una explicació de que és el projecte en si i un sorteig de diversos productes.

Seguidament van començar els concerts de la mà dels Splash, una banda que vaig descobrir i que realment estan molt bé, amb un directe potent.

Els Lax'n'Busto van ser els encarregats de tancar la nit, amb un concert d'una hora on van repasar les cançons més importants del seu repertori. 

Un concert diferent per ser dilluns.

Lax'n'Busto a Penelles

És difícil veure els grans grups tocar per terres lleidatanes, però quan ho fan, acostumen a ser concerts espectaculars. Així, el 16 d'octubre, els Lax'n'Busto van marcar-se un objectiu, i aquest va ser Penelles.

Més tard del que estava previst, van pujar a l'escenari els del Vendrell per a enviar-nos a la lluna juntament amb ells, tot repassant les cançons els seu darrer disc d'estudi. Així i tot, van fer una mirada enrere i van recuperar cançons que feia temps que no tocaven com "Les nits al liceu", "Per tu mare" i "Fish in the water".

Va quedar clar que els Lax'n'Busto són un dels grups del moment, amb gran èxit de públic, amb el pavelló bastant ple, i continuen igual d'enèrgics que sempre. Un gran concert que va fer entrar a tots en calor en una nit una mica freda.

Tot i alguns problemes tècnic que van tenir, van fer gaudir a la gent i ells mateix com nens petits.

Continuen girant per tot Catalunya i tenim moltes més oportunitats de veure'ls en directe.

(text : Meritxell Luque)

Un dissabte de festa

El passat dissabte 25 de setembre, dins dels actes festius de la Mercè, l'Avinguda Maria Cristina es va omplir de gent per gaudir de bona música. I quan dic omplir em refereixo a no poder encabir-hi ningú més.

A mitja tarda, un concert familiar, d'una gran artista com és la Lolita, va començar a escalfar els motors per a la nit, on la gent que li agrada la música en català tenia una cita ineludible!.  

Els Gossos van ser els encarregats de començar la nit portant-nos aquest 'Dia 1', aquest començar de nou amb nous sons, nous experiments però sense deixar de banda els grans clàssics de la banda.

Seguidament els Lax'n'Busto van pujar a l'escenari embarcant-nos en un viatge cap a la lluna. Un concert apoteòsic, multitudinari, com el de ja fa uns anys, dins del marc de les festes de la Mercè també, però en el Fòrum. 

Dos concerts que deixen sense paraules, tot i que el so no era el millor del món, van aconseguir fer vibrar a la gent, portar-los al seu terreny i fer gaudir fins a les pròpies estàtues dels edificis.

Per tancar la nit, abans de la música enllaunada, varem poder veure un petit tastet en format de flashmob dels dos musicals d'èxit del moment, l'Hoy no me puedo levantar i el de 40 el musical.

Un Sant Jordi de ràdio

Amb motiu del quinzè aniversari de Ràdio Flaixbac, van organitzar una gran celebració. Durant tot el dia de Sant Jordi, al Palau Robert de Barcelona van ubicar l'escenari on van oferir la programació en directe, així mateix, a l'exterior del Palau, un altre escenari organitzat també per Encomana el català, van anar desfilant un llarg nombre de grups del panorama musical català. L'acte va estar conduit per Xavi Canalias, locutor de la ràdio.

El dia el va encetar la cantant Bikimel de Sabadell, oferint-nos un tast del seu primer treball, 'Stat Jònic' (Temps Record, 2010). Per l'escenari van desfilar els Vuit, Gossos presentant-nos el seu recentr 'Dia 1' (Musica Global, 2010), els aclamats Amics de les Arts, el ja reconegut Pep Sala, Red In, Miquel Abras amb el seu 'Temps de zel' (Musica Global, 2010), Filippo Landini, el cantautor Cesk Freixas, Lexu's, Manu Guix, La porta dels somnis i finalment els Lax'n'Busto.

Lax'n'Busto al Clap

Divendres passat els Lax'n'Busto van acabar la ronda de concerts per les Cases de la Música que van començar a la Mirona i continuar per la Salamandra. Aquesta darrera parada va ser a la sala Clap de Mataró.

Un concert molt enèrgic, amb el clap ple de gent, i entregats completament al concert. Un repertori que sorpren cada dia més, ja que recuperen cançons que feia temps que no feien, un canvi molt subtil de la gira passada però que no deixa a ningú indiferent.

Saltar, cantar, ballar, cridar és tot el que es pot fer en un concert dels Lax'n'Busto, cosa que serà dificil de fer en els tres concerts que tenen previstos per al mes de juliol al Teatre Guimerà del Vendrell. Uns concerts molt especials amb una orquestra, seguint el model dels Antònia Font.

Els lax, com és habitual, participaran aquesta diada de Sant Jordi amb una petita actuació per a Ràdio Flaixbac al Palau Robert, en motiu del quinzè aniversari de la ràdio.

Tots amb Haití

Diumenge passat la sala Luz de Gas es va vestir de solidaritat amb el projecte Batecs d'esperança. Un projecte solidari amb la Fundació 'Nusetros Pequeños Hermanos' que recapta fons per a ajudar als damnificats pel terratremol d'Haití.

El preu de l'entrada era voluntari, un donatiu que anava directe per a la fundació, i totes les participacions i actuacions van ser de forma altruista. Per l'escenari van desfilar l'Esbart Sant Cugat, els Lax'n'Busto, la Porta dels Somnis amb la col·laboració de l'actriu Marta Solaz (Ventdelplà), la Monica Green i en Manu Guix, en Jofre Bardagí, els Filippo Landini i la Berta (Berlín). L'acte va ser presentat per l'actor Joan Pera i la Susanna Bergés. Hi van faltar la Georgina Latre i en Dani Flaco.

Un acte una mica caòtic ja que va anar tot bastant descontrolat. Els horaris van anar descontrolats i no es va respectar gaire el timing. L'acte havia d'acabar entrant a la matinada, però va acabar molt abans, ja que després a la sala hi tocava la Virginia Band, una part dels organitzadirs de l'acte solidari. Malgrat tot, el que importa és la intenció.

Dimarts vinent, la sala es tornarà a vestir de solidaritat i aquest cop amenitzada amb les actuacions de La Porta dels Somnis, Lexu's, Bizarre i presentat per en Pep Plaza.

Objectiu 2010

Divendres passat els Lax'n'Busto van fer parada al Barcelonès, a l'Hospitalet del Llobregat. Van oferir dos concerts a la sala Salamandra, una  les set de la tarda per aun públic més jove, que té problemes per poder anar de concert, ja sigui per l'edat, per l'hora en que es fa, per la sala, pels seus pares, etc...

Aquest primer concert, amb bastanta aflucència de públic, pensat par aquest públic menor de 16 anys, van poder gaudir d'una hora i quart de repàs dels temes del darrer disc d'estudi de la banda, així com d'altres que han marcat la trajectòria dels vendrellencs com "Més que la meva sang", "Miami Beach" i "Tinc fam de tu".

En acabar el concert, tots els asistents van poder estar a prop del grup, ja que van sortir a signar autògraf i a fer-se fotos durant una bona estona.

Més tard, a la nit, un món completament diferent. Uns Lax més enèrgics, més potents i rockers, amb un volum de música més alt, i un repertori més llarg. Davant d'un públic entregadíssim van oferir un molt bon concert, amb un repertori molt encertat i amb moltes sorpreses.

A finals de mes, la banda participarà en un concert solidari que es celebrarà a la Luz de Gas per a ajudar al poble d'Haití.

L'etern Marc Grau

Dimarts 26 de gener va tenir lloc a la sala Bikini de Barcelona el concert en homenatge a Marc Grau, un músic i compositor que va marcar un abans i un després a molta gent i a molts grups, grups que són tot un referent dins del panorama musical.


Un acte molt emotiu ple de convidats i amics, conduit per en Santi Millant, on una sèrie de grups van oferir unes quantes cançons en directe, grups que van comptar amb la presència de Marc Grau bàsicament com a productor. però està clar que tot això va més enllà, no només una relació estrictament professional sinó, que es va convertir en un dels millors amics d'aquests grups, fins i tot com si fòssin de la família. Segons Els Pets, que van ser els encarregats a tancar l'acte, diuen que era el seu tiet.

Los Rotos van ser els encarregats d'encetar el concert, un grup integrat pel fill del Marc Grau, el Marc Grau, va veure com el public i els grups es van volcar per a homenatjar al seu pare. En Quimi Portet va pujar a l'escenari amb la seva banda actual, però l'ocasió va fer que gran per de El Último de la Fila es reunissin als camerinos. Va interpretar "Progressa Adequadament" i un parell més de cançons.

Una dels grups que van col·laborar amb en Marc Grau no van ser-hi presents, només hi va anar en Gerard Quintana. Havien corregut rumors de que Sopa de Cabra s'ajuntaria per l'ocasió però n va ser el cas. En aquesta nit no es podia obviar les cançons de Sopa i en Quintana va interpretar "Camins", així mateix va aprofitar per a presentar una de les seves cançons, "La Crosta".

Pedro Javier González va oferir una actuació molt melancòlica. Aquest ex component de El Último de la Fila, va interpretar amb la seva guitarra dos cançons que feien possar la pell de gallina. Un dels moments més esperats de la nit va arribar quan Manolo García, excantant de El Último de la Fila va pujar a l'escenari, El public vingut de tot arreu i de bastant lluny, van fer que la seva actuació fos molt especial. Un Manolo molt entregat per la causa i al seu públic va fer tremolar tota la Bikini.

La recta final del concert la van possar tres grups importants del panorama musical català. Primer va pujar en Joan Masdeu amb la seva guitarra, excantant del grup Whiskyn's, interpretant dues cançons del grup que va tenir la marca indiscutible de Marc Grau, "On" i "Cada cop que t'envàs". Seguidament els Lax'n'Busto van interrpetar "Eva", una cançó instrumental que va composar Marc Grau i "La meva terra és el mar".

Els encarregats de tancar l'acte van ser Els Pets, el grup que va tenir mésa finitat amb el productor. Van fer la última cançó que van crear amb ell, "Tantes coses a fer" i la primera, "S'ha acabat". Aquesta última cançó va suposar el moment més àlgid de la nit, on van convidar a Marc Grau fill per a que la interpretès amb ells.

També hi van participar en el concert en Jordi Batiste, en Jornet, Vilaplana, Armengol & Riera i Color Dansa.

La sala a rebentar de gent van fer que fos un concert molt especial, una nit que molta gent recordarà. I sobretot un homenatge molt emotiu, un molt bon record d'en Marc Grau.