Una nit cada 10 anys

Cada deu anys, a Valls, es celebra la festa per la Mare de Déu de la Candela amb una programació repleta d'actes diversos i per a edats i gustos diferents. Un gran ventall de possibilitats per a escollir i encertar.

Una d'aquestes possibilitats, i de ben segur un gran encert, va ser la nit del 5 de febrer, on més de dotze hores de música en català van sonar a la carpa construïda per acollir els concerts. Els 10 de les decennals va representar una aproximació del que va ser el rock català dels 90 i el rock laietà amb el nou pop que està sortint recentment. Així mateix també va voler deixar constància de la gran vitalitat que té l'ska en català  i el toc reivindicatiu encara present. Diferents generacions que mantenen viva la música de casa nostra.

Unes 5.000 persones van omplir la carpa que van instalar per als concerts, la Vela Principal Estrella Damm. Lloc on els dies previs a  ja hi havien desfilat altres artistes d'arreu de la península així com dedicar un dia íntegrament a la rumba amb Peret, La Troba Kung-Fú i Dijous Paella.

A les set de la tarda es va donar el tret de sortida a aquesta gran nit amb un personatge il·lustre de la música feta a casa nostra, només acompanyat d'una guitarra i de quatre acords que van repassar cançons poc conegudes per als assistents, la majoria gent jove, però que va acabar amb "Qualsevol nit pot sortir el sol", un clàssic dels clàssics d'en Jaume Sisa.

Amb les cadires encara a lloc, la gent es va posar de peu per a rebre als de Constantí, la banda que al llarg dels seus recentment complerts 25 anys ha participat en les tres decennals que s'hi han celebrat (1991 i 2001). Recordant l'anterior concert de les on ens presentaven el disc de Sol amb el productor Brad Jones per primer cop dalt de l'escenari tocant amb ells. Ara ens venien a fer teatres, poder hagués estat millor fer rock, tal i com ells diuen, per ambientar més la festa. Tot i això va ser un concert rodó, amb una tria de cançons una mica estranya de l'habitual.

Un dels concerts que van sorprendre més a tothom, i fins i tot podríem afirmar que va ser el millor de la nit, va començar cap allà dos quarts de deu. En Gerard Quintana, acompanyat de la Deterratenterrat Elèctric Band ens va captivar amb les cançons més conegudes de la seva carrera musical, on les cançons de Sopa de Cabra van imperar en tot el repertori. L'essència dels Sopa es va poder tornar a respirar per uns petits moments, però només de la mà d'en Quintana. Va repassar cançons del seu darrer disc aconseguint demostrar que encara continua enèrgic i roquer com al principi. La gent que tenia la imatge d'un Quintana més tranquil on els poemes l'havien absorbit, ja se la poden treure del cap, el rock encara li corre per la sang.

Malauradament, per l'hora que era, la carpa es va buidar en gran part, ja que la majoria van marxar a sopar, per a agafar forces per les més de vuit hores de concert que encara quedaven per davant. A qui li va tocar "pagar el sopar" va ser a en Roger Mas, que venia en format elèctric amb la banda al complert per a presentar-nos 'A la casa d'enlloc' (Satelite k, 2010), un dels millors discs d'aquest any passat. Un concertàs que va ser tot un luxe escoltar per la gent que va quedar-s'hi. 

Un final de gira anunciadíssim, amb tres concerts seguits per a celebrar-ho com toca. El plat fort de la nit, el concert amb el que la carpa sencera va esclatar, on vam poder comprovar la certesa del cartell que hi havia fora i que feia dies que penjava, on hi deia: "Entrades exhaurides". A mitjanit, els Amics de les Arts començaven el seu final de gira a Valls, concert que el seguirien els dos Palaus de la Música també amb el cartell de 'sold out'. "L'home que treballa fent de gos", "Jean-Luc", "4 - 3 - 3", "Déjà vu", "Tren transiberià", i així fins a omplir una hora de concert. 

El grup revelació d'aquest 2010 que ha aconseguit un reconeixement increïble, omplir en tots els concerts, exhaurir-ho tot, esdevenir el grup punter del nou pop català, rebre lloances de la crítica musical d'aquest país i aconseguir transmetre el màxim de sensacions en un concert. La resposta efusiva del públic deixa sense paraules a qualsevol i així és com es van quedar, només veient la reacció de les 5.000 persones que tenien davant. Una nit que augurava un gran final de gira.

Uns altres veterans del pop-rock van ser els Lax'n'Busto que no van deixar de repasar els èxits d'ara i de sempre, i regalant, com a cada concert, el "T'estimo molt", segurament el nou èxit de la banda. 

Realment es pot afirmar que Valls es va convertir en "tot un poble en moviment", i que amb els valencians Obrint Pas, que van fer una aturada en la gravació del nou disc per assistir a les Decennals, van ballar a ritme de ska. No van oblidar-se dels castellers ni del conflicte d'Egipte, sempre pensant amb i per al poble van fer cançons com "La Flama", "Del sud", "Esperant", "Benviguts al paradís" i "El gran circ dels invisibles". 

Seguidament va ser el torn dels Mishima, un dels grups actuals de gran ressò i que venien amb el seu 'Ordre i aventura' (Sones, 2010) sota el braç, una obra mestra de la música del nostre país. Cada cop hi resistia menys gent fins aquestes hores, però els que es van quedar van poder constatar l'energia i la força de les cançons descarades de la banda barcelonina. 

A dos quarts de sis de la matinada, el folk de Mesclat va ressonar per tota la carpa fent ballar fins al que estava més cansat. Demostrant-nos que les coses es poden dir elegantment però de forma fulminant, van repassar els seus grans clàssics com "Torna Serrallonga". Dins del repertori van incorporar la música del ball de la Mulassa de Valls. I els que es van encarregar de tancar la llarga jornada musical van ser els vallencs Canya Verda que retornaven als escenaris. 

La música no va parar en cap moment, i les ganes de festa de la gent no es van consumir en tota la nit. La massa de gent que va aguantar des de que van obrir les portes fins al final són dignes d'admirar, aguantar totes aquestes hores de peu, ballant i fent gresca. Amb el sol dient-nos bon dia, aquests valents que van aguantar fins al final marxaven a dormir feliços, amb una nit que guardaran al record durant molt de temps, com tots els assistents.

Molt bona música que va acompanyar-nos al llarg d'aquestes més de dotze hores de concert amb el bo i millor de cada gènere, de cada estil i de cada època. Tot un luxe haver pogut gaudir d'una efemèride com aquesta, ara toca esperar deu anys més per a les següents Decennals, i començar a fer travesses per a esbrinar quins grups repetiran i quins s'hi incorporaran. 

5771

Aquesta és la xifra de participants el diumenge passat al lipdub per la independència que es va fer a Vic, 5771. Un acte reivindicatiu, festiu, i popular que va començar a les tres de la tarda amb música de punxa discs per anar engrescant a la gent.

Tot el perímetre del centre històric de Vic va ser tancat per tal de poder controlar el nombre d'assistents, ja que una de les idees en ment era superar el rècord mundial d'assistents en un lipdub. El record estava en uns mil i pico, i diumenge varem poder demostrar que ho podíem aconseguir i amb escreix!

Durant tota la tarda es van anar ultimant els preparatius per al rodatge, col·locar a tothom al seu lloc i esperar i esperar, que ser actor és molt dur, a que la càmera arribes fins al final, fins a una Plaça Major, plena de gent, plena d'estelades, plena de senyeres, plena d'il·lusió, plena de sentiment, i amb una idea clara, demanar la independència per al nostre país.

Després d'un intent fallit, van rodar tres seqüències més per a donar per bo el vídeo. "La flama" dels Obrint Pas va ser el tema escollit, i precisament la flama de la gent, l'energia de la gent, representada amb una torxa, havia d'arribar a la Plaça Major i encendre el peveter de la independència juntament amb el cant dels segadors i a crit de INDEPENDENCIA JA!

La tarda va acabar amb un sorteig d'una panera valorada en 1.200 euros i amb una sèrie de concerts. Els primers en pujar a l'escenari van ser en Titot i en David Rosell presentant-nos l'Esca del Pecat. En un acte d'aquestes dimensions no hi podien faltar!

La festa es va allargar fins vora mitjanit.

Un pas més per aconseguir la independència, fer-nos sentir i lluitar pel que volem!

Setmanes intenses

Les primeres setmanes del mes van ser molt intenses, motls concerts en pocs dies.

El mateix dia 7, després d'anar a la festa de comiat de la Sálvarez cap a Cuba, cap a Badalona, patint per la pluja, però la presència d'en Miquel del Roig la va fer desaparèixer, fins ben acabat el concert. Un concert llarg, divertit i per cantar, saltar i ballar. Si és que aquest home té corda per estona!

El dia següent hi havia varies opcions, també patint per la pluja, però aquest cop, qui va fer la guitza va ser el núvol de cendra que va fer tancar l'aeroport de Barcelona un altre cop, i com a conseqüència, els berguedans Brams es van qeudar a terra i no van poder tocar a Mallorca. Tot i així, a la capital de ponent hi havia un gran concert. Dins de les festes de maig de Lleida hi tocava La Carrau presentant-nos el seu "Cor" Propaganda pel fet, 2010), amb una gran quantitat de públic que just en els bisos va marxar gran part. Jugaven amb una competència molt fort, però ells es van mantenir ferms fins al final, i el públic, si que va disminuir, però molts van aguantar fins al final, ballant i cantant els seus ritmes dolços.

La competència era el primer concert que feien, després de molt de temps, els valencians Obrint Pas aquí a Catalunya. Un gran concert en el qual ens continuen fent un repàs dels seus èxits més coneguts, fent un repàs a tots els discs, els quals podem veure'n les portades repartides per l'escenari.

El diumenge 9 de maig tocava tornar anar a Badalona, però aquest cop la pluja si que va fer la guitza. Es va suspendre el concert que Els Amics de les Arts havien de fer, però que per sort, es va post-possar per al dia 16 del mateix mes.

Dilluns 10, de nou cap a Badalona, i és que les festes de maig d'enguany han donat molt de sí! Aquest cop a veure un Peret massa llarg, la qual cosa va fer que Els Pets comencèssin molt tard i es veièssin obligats a retallar el repertori. A part, el so no els va ajudar gaire, al principi una gran quantitat de problemes de so, i durant el concert el problema no era pas el so, sinó els 'borratxos' que anaven pujant a l'escenari i llençant llaunes. Un concert que per una banda seria per obliar, però que per l'altra va ser molt emblemàtic, ja que van omplir a bessar el parc.

Dimarts 11, per variar, cap a Badalona, i ara a gaudir de la veu exquissida de l'Anna Roig i l'ombre de ton chien, presentant-nos el seu mig concert mig espectacle. Una gran obra per a les nostres oïdes, i un gran concert que vem poder gaudir aseguts a la fresca, com si estiguèssim en una fresca nit d'estiu.

I el 13 un doblet de qualitat, dos grups de pop molt encertats, per una banda els Wantun van presentar el seu disc 'Animalia' (Picap, 2010) a la Fnac del triangle, amb un concert curt, però contundent, per veure el que realment poden arrivar a fer aquests nois. Recuperant la crítica del concert de l'Apolo, sincerament, han millorat molt, la qüestió, sota el meu punt de vista, és rodatge! I segur que aconseguirant molt, se'n sentirà parlar!

I a la nit, cap a Lliça d'Amunt, on tocaven Espart, a l'Aliança. Un concert íntim, molt intim, en el qual van repassar els temes del seu treball discogràfic 'Namorat' (Gorvijac, 2009).

Més enllà del mur

Dimarts dia 4 de maig es va presentar a l'Espai Jove de Fontana, al barri de Gracia de Barcelona, el DVD 'Més enllà del mur. Cançons contra l'apartheid'. Un documental sobre la primera Brigada de músics catalans que van anar a Palestina el passat agost. El DVD ve encartat amb la revista Enderrock d'aquets mes de maig.

Dues setmanes on els grusp catalans van anar a coneixer la situació d'allà i a ajudar, en certa manera, a lluitar contra els seus ideals mostrant-los-hi les seves cançons, explicant-los-hi el que ens passa aquí. Un exemple de com la música es pot convertir en un instrument de solidaritat i resistència.

Es va projectar tot el documental, i seguidament van començar les actuacions musicals dels músics que van participar en aquesta primera brigada. Nabil, un cantautor catalano-israelià ens va deleitar amb unes cançons en la seva llengua materna, i una versió de "L'estaca" mig en àrab, mig en català. Seguidament va ser el torn de'n Pau Alabajos i finalment els Obrint Pas. Una de les poques actuacions que fan en el territori català, després de la llarga temporada de descans que es van prendre. A part d'aquí, els hem pogut veure a Lleida, per la festa major i després a la Mirona. En Cesk Freixas, per motius de salut no va poder actuar, tot i que hi va estar present durant la projecció del documental.

La idea de les Brigades i del concert és una iniciativa de la Xarxa d'enllaç amb Palestina,  que enguany es tornarà a repetir amb nous grups.