Setmanes intenses

Les primeres setmanes del mes van ser molt intenses, motls concerts en pocs dies.

El mateix dia 7, després d'anar a la festa de comiat de la Sálvarez cap a Cuba, cap a Badalona, patint per la pluja, però la presència d'en Miquel del Roig la va fer desaparèixer, fins ben acabat el concert. Un concert llarg, divertit i per cantar, saltar i ballar. Si és que aquest home té corda per estona!

El dia següent hi havia varies opcions, també patint per la pluja, però aquest cop, qui va fer la guitza va ser el núvol de cendra que va fer tancar l'aeroport de Barcelona un altre cop, i com a conseqüència, els berguedans Brams es van qeudar a terra i no van poder tocar a Mallorca. Tot i així, a la capital de ponent hi havia un gran concert. Dins de les festes de maig de Lleida hi tocava La Carrau presentant-nos el seu "Cor" Propaganda pel fet, 2010), amb una gran quantitat de públic que just en els bisos va marxar gran part. Jugaven amb una competència molt fort, però ells es van mantenir ferms fins al final, i el públic, si que va disminuir, però molts van aguantar fins al final, ballant i cantant els seus ritmes dolços.

La competència era el primer concert que feien, després de molt de temps, els valencians Obrint Pas aquí a Catalunya. Un gran concert en el qual ens continuen fent un repàs dels seus èxits més coneguts, fent un repàs a tots els discs, els quals podem veure'n les portades repartides per l'escenari.

El diumenge 9 de maig tocava tornar anar a Badalona, però aquest cop la pluja si que va fer la guitza. Es va suspendre el concert que Els Amics de les Arts havien de fer, però que per sort, es va post-possar per al dia 16 del mateix mes.

Dilluns 10, de nou cap a Badalona, i és que les festes de maig d'enguany han donat molt de sí! Aquest cop a veure un Peret massa llarg, la qual cosa va fer que Els Pets comencèssin molt tard i es veièssin obligats a retallar el repertori. A part, el so no els va ajudar gaire, al principi una gran quantitat de problemes de so, i durant el concert el problema no era pas el so, sinó els 'borratxos' que anaven pujant a l'escenari i llençant llaunes. Un concert que per una banda seria per obliar, però que per l'altra va ser molt emblemàtic, ja que van omplir a bessar el parc.

Dimarts 11, per variar, cap a Badalona, i ara a gaudir de la veu exquissida de l'Anna Roig i l'ombre de ton chien, presentant-nos el seu mig concert mig espectacle. Una gran obra per a les nostres oïdes, i un gran concert que vem poder gaudir aseguts a la fresca, com si estiguèssim en una fresca nit d'estiu.

I el 13 un doblet de qualitat, dos grups de pop molt encertats, per una banda els Wantun van presentar el seu disc 'Animalia' (Picap, 2010) a la Fnac del triangle, amb un concert curt, però contundent, per veure el que realment poden arrivar a fer aquests nois. Recuperant la crítica del concert de l'Apolo, sincerament, han millorat molt, la qüestió, sota el meu punt de vista, és rodatge! I segur que aconseguirant molt, se'n sentirà parlar!

I a la nit, cap a Lliça d'Amunt, on tocaven Espart, a l'Aliança. Un concert íntim, molt intim, en el qual van repassar els temes del seu treball discogràfic 'Namorat' (Gorvijac, 2009).

Una nit de guateque

Dimecres la Jazzroom (l'antiga Cova del Drac) va viatjar en el temps per a situar-se als anys 60, any on els vestits de colors i a topos, les corbates i els jerseis combinats amb la pana, on les ulleres extravagants i les diademes o cintes al cap florien per tot arreu. La música, pop ie-ié sense dubte. Una nit per a rememorar aquesta música, aquest període i que actualment s'està possant molt de moda.

Una nit on van presentar la revisat Enderrock d'aquest mes integrament dedicada a la musica ie-ié i el disc 'Pop ie-ié Català 60's' (Picap, 2010).

L’acte va ser presentat per Lluís Gendrau, acompanyat pel periodista artífex del recopilatori Joaquim Vilarnau i el director de la discogràfica Picap responsable d’aquest, Joan Carles Doval.

En la seva intervenció, Joaquim Vilarnau va destacar l’oblit que va patir el pop en català als anys 60, eclipsat pel moviment de la “nova cançó”; remarcant que el pop a Catalunya no és cosa de grups d’ara, sinó que va començar ja fa 50 anys. Raonant la causa es va dir que el que la majoria de temes no fossin original hi podia haver tingut a veure.

Sense saber un de l’altre, l’Enderrock havia tingut la pensada de recuperar el pop català dels 60 a la revista, mentre de la mà de Joan Carles Doval, Picap també s’havia plantejat recuperar aquelles cançons; va ser gràcies a Joaquim Vilarnau que es van unir les forces per fer-ho més especial.

Joan Carles Doval, va remarcar l’afany de la discogràfica per tal de recuperar la memòria història musical d’aquest país amb les reedicions que s’estan duent a terme dels catàlegs d’Edigsa, PDI,... agraint també la cessió d’algunes cançons als propietaris dels drets com la Biblioteca Nacional i Divucsa.

Finalment el recopilatori sortirà al mercat amb un preu més que moderat, doncs partint de la idea inicial de fer-ne un de doble, es va veure que per la durada de les cançons, cabien en un sol CD que tindrà un preu aproximat de 10€.

Tothom va estar d’acord en la recuperació d’aquestes cançons i en la necessitat de radiació d’aquestes; doncs avui en dia les ràdio no creen èxits sinò que s’escolten els que ja ho son, i en aquest recopilatori se’n poden trobar molts (Maria Cinta, Núria Feliu, Guillem d’Efak, Lita Torelló, Els 3 tambors, Els 4 gats, Els Trons,...)

Seguit de la presentació del recopilatori de Picap i del número de febrer de l’Enderrock, van començar les actuacions de Núria Feliu, Lita Torelló i Maria Cinta, totes elles acompanyades al piano per Francesc Burrull. Un cop finalitzades aquestes i fetes les fotos de “família”, la festa va continuar amb punxadiscos Dj Phill Musical (Òscar Dalmau) que va fer ballar a tots els presents amb els millors temes del Pop ie-ié dels 60.

Les estrelles del Gato Perez

Ahir a la nit la sala Luz de Gas es va vestir de rumba, de rumba catalana. Tal i com va dir el Carles Flavià, mestre de cerimonies, "Aquí a Catalunya la nostra musica no és la sardana, això és una tonteria, el que ens identifica és la rumba catalana, la música feta en el barri de Gràcia!"

Així vem poder gaudir de la música autèntica catalana, la música que després d'uns quants anys va tornar a reviure ahir a la nit, la música del Gato Pérez. Amb part de la banda que duia, vem poder reviure les seves cançons en una sala plena de gent disposada a ballar, cantar i a passar-s'ho bé.

Un concert molt especial per a rememorar aquest personatge tan estimat per molts.

Si algu vol obtenir el disc de la banda, la discogràfica Picap (l'organitzadora del concert) va editar l'únic LP editat en format CD i en digital per l'Spotify. El disc es pot adquirir a la pàgina web de la discogràfica (http://www.picap.cat/).