Vic solidari

El passat 29 de gener la Sala Pasternak de Vic va acollir un any més un macro concert per a recaptar fons per a l'Associació Sant Tomàs.

La nit solidaria va començar a dos quarts de vuit del vespre amb La Porta dels Somnis que ens venien a presentar el seu darrer treball 'Aire lliure' (Discmedi / Gorvijac, 2010) en format acústic. La nit va estar marcada per grups que ens presentaven els seus darrers treballs, apareguts recentment. Una nit plena de bona música, alguns més coneguts que no d'altres.

Havent sopar es van tornar a reprendre el ritme de la música amb els Nuar, tot oferint-nos una bona dosi de pop-rock elegant i ben fet, amb aires frescs i mediterranis. Continuant amb aquesta frescor va pujar a l'escenari en Yacine & The Oriental Groove, per a fer-nos un petit tast del seu recent treball acabat de sortir del forn, 'Parabòlic' (Kasba Music, 2011). Cançons d'aires musulmans, cantades en àrab i català, van donar el punt més exòtic de la nit.

'Per fi potser demà' (RGB Suports, 2011), és l'altre treball acabat de treure que es va presentar. Els Raydibaum, van saber guanyar-se el públic amb el seu so potent, tot fent una petita degustació d'aquest disc i sense oblidar-se de les seves cançons més conegudes com "Maleeixo el temps". Pop-rock de molt bon gust per a donar un clar exemple del que és fer bona música.

Els Lexu's van explicar-nos com és "la vida perfecta" amb una banda completament renovada.

Les ganes de ballar i fer gresca, tot i ser-hi presents al llarg de tota la nit, van esclatar amb la rumba de Rauxa, que va va ser capaç de fer ballar a tota la sala tant una havanera com una cúmbia. I és que els de Sabadell porten la marxa assegurada sempre, i amb ells la rauxa mai s'acaba. Això mateix ho podem aplicar als Very Pomelo, amb els quals es començava a augurar un final ple de festa.

Els encarregats de tancar l'esdeveniment van ser J.M. & Les Oques Grasses i seguidament Les Tietes Queques, dos grups poc coneguts però que van garantitzar un final de festa com ha de ser.

Una nit musical, plena de bons grups i per una molt bona causa.

Brams i més Brams

El divendres dia 9 la destinació era Cardedeu en un concert de Rauxa, Carles Belda i el Conjunt Badabadoc i Brams. Un concert ple de gent, on el caliu de les persones i la seva entrega total es notaven en una nit freda, ja que a qui se li acut fer un concert, amb el temps que està fent, a l'aire lliure!

I el dia següent, sant tornemi, aquest cop cap a Vilanova de Bellpuig, on es celebra el ja tradicional Concert de l'Estelada. Enguay amb la presència dels grups Caliu, Cesk Freixas i Ambaparà en una primera part tot just abans de veure el Madrid - Barça. Amb la victòria aconseguida i l'eufòria de tots els culers al cos, el concert va continuar de la mà de Carles Belda i el Conjunt Badabadoc i els Brams. Un cap de setmana de doble concert per part dels dos grups.

Uns concerts que van fer vibrar a la gent, els van fer ballar, altar i cridar, i es que són grups que porten al festa vagin on vagin!

Per a rematar la nit, havia de tocar el grup Strombers, però per problemes de salut del cantant es van veure obligats a suspendre l'actuació, i en lloc d'ells hi van anar els Sota Zero.

Els Brams continuen imparables, aquest cap de setmana també hi ha possibilitat de doblete però amb bastanta distància entre els dos llocs. El dia de Sant Jordi cap a Montblanc i el dissabte 24 a Eivissa. La gira encara continua, però ja comença a acostar-se el final!

La tranquilitat de la Setmana Santa

Després d'una Setmana Santa de pocs concerts, ja ha tornat a començar la roda imparable!

Durant les vacances vem poder gaudir de concerts com el de Rauxa a la República a Sabadell el dia 1 d'abril, on van presentar el seu darrer treball discogràfic, Dins d'una peixera (Musica Global, 2010), Espart al Vermell a Manresa el dia 2, rematant la nit a Brams a Sant Llorenç de Morunys, dins de la gira del vintè aniversari de la banda.

Dimarts 6 cap a l'Apolo, a La [2] per a veure la presentació del disc dels Wantun, en un concert organitzat pel TR3S C. Un concert, pel meu gust un pèl fluix, ja que podia haver estat molt més "canyero", però segurament capat per les condicions de la sala.