El grup aragonès ha decidit anar fent petits parèntesis en la creació del que serà el seu nou disc i fer petits concerts. Concerts en un format íntim, només amb dues guitarres, igual que en els seus inicis. Tot i això també fan alguna excepció com els dos concerts que van fer a Londres el passat 29 i 30 de gener, i l'únic concert que faran en tot l'estiu, al festival Sonorama d'Aranda de Duero el 14 d'agost.
Ahir van oferir un concert a l'Heliogàbal, al barri de Gràcia, que havia estat anunciat la matinada del mateix dia. Poques hores abans de començar el concert, el grup va anunciar a la seva pàgina web que farien aquest concert en format acústic. Cap allà les cinc de la tarda ja hi havia gent fent cua davant del bar per a comprar les entrades, unes entrades limitades a vuitanta només i que en menys de deu minuts es van esgotar.
La nit prometia, i és que Amaral sempre porten un grapat de seguidors allà on vagin. Doncs així va ser, amb el cartell d'entrades exhaurides van oferir un concert d'una hora i mitja on van repassar cançons conegudes com "Revolución" i "Esta noche". També van aprofitar per a presentar cançons que segurament formaran part d'aquest nou disc que estan preparant, cançons per a les quals havien demanat als seus seguidors que triessin un títol. Així ens van presentar "Si las calles pudieran hablar" i "Juguetes rotos", cançons que els seguidors més fidels que hi havia ahir a la nit a l'Helio ja se sabien.
Concerts de petit format, en llocs reduïts, on les cançons queden despullades, i on el públic és el més important, on el grup ens fa un petit regal a tots. I tal com va dir la Eva Amaral ahir, "no podemos dejar que esto suene mal, empezamos otra vez", tot referint-se a una cançó que no sonava bé al principi. Concerts propers i humils, on el grup són una part més del públic.
Un públic especial, un públic, i cal dir-ho així també, privilegiat, que van aconseguir una de les vuitanta entrades que es van posar a la venta tres hores abans del concert. Entre el públic també hi vam poder veure gent coneguda com la Dolo Beltran, la cantant de Pastora, part dels Manel i algun dels membres de Mishima.
Ahir a l'Heliogàbal s'hi respirava un aire especial, aquesta nit de dilluns va convertir-se en una nit diferent i improvisada en menys de 12 hores per a tothom.
Un record dolç i feliç de la nit d'ahir, després de patir per poder o no entrar, els que finalment ho van aconseguir, ho tindran gravat ben a dins durant dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada