De la bateria al micro

Dijous passat ven tenir l’oportunitat de veure dues propostes semblants però a la vegada diferents. Per una banda en Joantahan Argüelles, bateria de Junts i d’El nido del Cuco, va oferir un concert molt intim amb la seva guitarra “girada” a Santa Maria de Palautordera. I per l’altra banda, Refugi, la banda liderada per Joan Reig, bateria d’Els Pets, va oferir un concert recital al Sielu a Manresa.

Dos baterias que s’han atrevit a possar-se davant del micròfon per a cantar cançons que a ells els hi agraden, cançons que els han marcat i cançons que han composat ells mateixos. Així en Jona va oferir un concert a base de versions i una gran quantitat de cançons pròpies com “El teu petit racó” que va tenir una molt bona resposta de la gent. Una cançó que parla de les persones que es conformen amb el primer que els hi col•loquen davant, tot els hi sembla bé i no lluiten per intentar canviar les coses, amb un missatge molt profund, tingues en compte el que passa al teu voltant, però confia per sobre de tot en el teu cor.

Cançons més actuals i de més velles, com “No eixis de somiar” del grup Junts, tot barrejades amb versions de grups anglesos com els U2, espanyols com Los Secretos i de catalans com els Sopa de Cabra.

I en Joan Reig, juntament amb en Joan-Pau Chaves, en Pep Solà i l’Albert Vila, van repasar aquelles cançons de la nova cançó que van restar amagades, poc conegudes per la gent, però que tenen un rerefons molt important, per si soles tenen ganes de dir moltes coses. Un recital - concert ja que va alternant les explicacions de cada cançó amb una mica d’història del que va ser aquell fenòmen.

Dues propostes que mereixen ser vistes almenys un cop.

Els amics de Refugi

Divendres passat, al Teatre Zorrilla de Badalona, va tenir lloc un concert molt especial. Refugi, el nou projecte de Joan Reig, juntament amb Joan-Pau Chaves als teclats, Albert Vila al baix i al contrabaix i Pep Solà a la bateria, van oferir el concert de presentació del seu nou treball, 'Vestits nous' (RGB Suports, 2009). Però aquest concert va defugir d'un concert de presentació, ja que durant les garirebé dues hores i mitja de concert, van desfilar per l'escenari diversos artistes / amics del grup.

Refugi va aprofitar per presentar, davant d'un public bastant granadet ja, les cançons que l'han acompanyat tota la vida, però cançons despullades i tornades a vestir de nou. Versions de cançons que l'han marcat, però aquest cop, les ha pogut cantar acompanyat de l'artista que les va crear.

Així amb el concert recital de caire didàctic va aprofitar per a presentar aquestes cançons amagades de la Nova Cançó, acompanyat de Joan Isaac van cantar "Però prefereixo els teus ulls"; amb Jordi Fàbregas la cançó dels Coses, "Com hauria estat vell"; amb Isidor Marí "Flors de baladre" dels UC; amb Jordi Batiste "El noi dels cabells llargs" de Els Tres Tambors; amb Quico Pi de la Serra va cantar "A poc a poc"; i amb Pau Riba com a darrer artísta convidat interpretant "Es fa llarg esperar". Col·laboracions que ens van dir moltes coses, ja que en aquells temps reivindicaven coses, i com encara estan en actiu ens en continuen dient moltes més.

El repertori, per acabar d'arrodonir-lo, va estar farcit de molts altres artistes versionats com en Serrat amb "Quasi una dona", Jaume Sisa amb "Sota una alzina", Guillem d'Efak amb "Dissabte" i Raimon amb "Jo vinc d'un silenci" i "Al vent".

Un petit homenatge a la Nova Cançó, però la vessant més amagada, menys coneguda i a la vegada més personal. Dijous vinent oferirà un concert a la sala El Sielu a Manresa, però aqust cop sense col·laboracions.

Cançonetes (im)prescindibles amb vestit nou

Joan Reig, bateria d'Els Pets, juntament amb Joan-Pau Chaves, teclista d'Els Pets també, encapçalen aquesta proposta que ja porta més de tres anys en actiu, Refugi. La banda l'acaben de conformar Pep Solà a la bateria i Albert Vila al contrabaix.

Refugi neix amb la finalitat de donar a conèixer les cançons de la nova cançó que han estat més amagades, més deixades de banda, ja que no han tingut gaire ressó. Molts cops parlem de cançons d'una gran sutilessa i bellessa, cançons exquisídes que fan de bo escoltar-les amb tranquilitat i deixar-se endur per les seves lletres.



Aquestes cançons conegudes o no surten del calaix, del fons del refugi on han estat anys i anys amagades, per a que la gent les pugui tornar a escoltar, aquest cop versionades, amb un vestit nou, de la veu de Joan Reig. La proposta va més enllà de ser un simple concert, ja que es presenta com un concert - conferència on Joan Reig parla de la nova cançó i ens explica coses, que els més joves desconeixen i els més grans recorden. Així pretèn ser un espectacle per a mostrar el que va ser i va significar la nova cançó, una cançó tal vegada amagada.


Dissabte passat, a una setmana vista de la presentació del seu primer disc "Vestits nous" (RGB Suports, 2009) a Constantí, van oferir un concert a Sant Pere de Ribes. Tal i com va explicar Joan Reig el que pretenia era que les primeres files plenes de gent jove coneixessin la nova cançó i les files de més al fons cantessin aquests cançons que formaven part de la seva època.


Va anar alternant el concert amb una petita explicació prèvia de la cançó i de l'artista versionat, explicant així com va sorgir la cançó d'"Al vent" de Raimon, qui era Guillem d'Efak "un negre, català, dels anys 70 i que cantava blues". També va tenir temps de filosofar sobre el significat del surrealisme i de Dalí, equiparant-lo amb Pau Riba i Sisa en quant a geni i a estrambòtic.


Finalment van tenir cabuda un parell de temes que ell mateix ha compossat, que segon diu Joan Reig "ara es moment de ficar aquí uns temes meus sense que la gent se n'enteri, i com de moment ha anat funcionant, doncs continuem així". Per una banda va interpretar el "S'ha acabat" d'Els Pets i "Cançoneta prescindible" on parla d'una cançó que no vol ser res més que cançó ella reivindica ser cançó com totes les que interpreta durant el concert, no tenen pretencions d'anar més enllà, d'agradar si poden, de ser cantades si la gent vol, i de ser tornades a escoltar.

Tal i com va dir Joan Reig "les cançons és l'obra que ens queda de molts d'aquests artistes, Lluís Llach ja no tornarà als escenaris, però al menys ens queda els seus àlbums per a poder escoltar les seves cançons en qualsevol moment".


Així que no apaguem les cadenes de música i a escoltar cançons!