Divendres passat, Gerard Quintana va oferir un gran concert a l'Auditori de Barcelona. Una ocasió especial per a presentar el seu disc "De terrat en terrat" (Musica Global, 2009). Amb Judit Farrés a la veu i al clarinet, Armengol Maiol amb mitja bateria a casa, Xavi Lloses als teclats i Francesc Bertran a la guitarra.
Un concert que va tenir molts moments de crítica social, on van apuntar als mitjans de comunicació, a la política, a la corrupció, la situació de la música, etc... Quintana va fer bromes diverses i comentaris de la crua realitat, dient que "Les noticies per a que siguin bones han de ser dolentes", tot parlant de la broma que van fer, com si d'una ràdio es tractes, on deien en una noticia que: "el cantant Gerard Quintana ha mort". Ell va dir que no estava mort, que només estava al cel.
Parlant de la situació actual de la música, va dir que actualment està envoltada de molta normativa. Que el fet que un cantant interpreti durant molta estona seguida una cançó pot portar-li problemes, i fent una comparació amb les obres del carrer, va dir que en canvi a un martell pneumàtic, encara que tota l'estona faci soroll, no passa res. "La música que és? soroll, i les obres del carrer són un so necessàri" va dir Gerard Quintana, tot enfotent-se de la situació.
El concert li va servir per repassar tot el nou disc juntament amb cançons d'altres discs, així com recordar a Sopa de Cabra. Va començar amb "Barcelona en colors" amb una possada en escena espectacular, amb un seguici de cap grossos i una "guiri" estrafolària fent fotos. Va recrear l'ambient de la Rambla de Barcelona.
Altres cançons destacades del concert van ser "La Crosta", amb la qual va explicar que la insparació li va venir d'un "diputat poeta" que va dir que calia arrancar la crosta del nacionalisme, tot preguntant-se "qui no és nacionalista? fins i tot la gavina és la més nacionalista". "Arrancar la crosta és obrir la ferida i en el pitjor dels casos et pot quedar marca per sempre", segons va explicar Quinatana, aixó és el que li deia l'avia. "La nostra ferida fa fàstic, com el nostre passat!" va confessar.
Un altre moment algid, com en tots els concerts va ser amb la cançó "Mataró - Llavaneres", per la qual es va possar unes orelles de burro, esdevenint així un burro català més segur per a cantar la cançó. Va explicar que es tracta d'un peoma de Jordi Cornudella, una explicació que anava entrellaçant amb els versos de la cançó. Va donar peu a defensar la posició dels músics, el seu sou i la situació de les sales tancades, tot relacionant-ho amb en Millet, va fer conya de la grip A, etc... Va dir que aquesta cançó haguès estat útil a la mili, el problema que al ser en català s'haguèssin pensat que parlaven en llatí. Va criticar a Trànsit per la mesura dels radars a 80 dient que podriem tunejar la matrícula del cotxe amb uns versos del poema. "Ens han donat tant pel sac, que podem explicar la realitat del món sencer".
El concert també va servir per criticar a l'estimada Renfe. Fent referència a les seves línies, "ara tenim els rodalies, els regionals i els MD, que deuen ser els "muy deficientes" i deuen ser gratis". Va explicar una experiència al Clot, on no hi ha lavabos i "tots estavem ballant regae", per això el nom li va que ni pintat, va confessar. I per tancar el tema del transport, va acabar dient que ens passem tres quarts de la nostra vida a la renfe, "on anirem a parar!".També li va donar peu a parlar dels aeroports i dels controls i excessos de pes.
I finalment va tancar el concert amb "El boig de la ciutat", en aquesta ciutat i en aquest món on tothom estem bojos, només cal mirar les noticies.
.jpg)
+(322).jpg)
+copia+-+copia.jpg)
+copia+-+copia.jpg)
+copia.jpg)
