Els Pets 'airlines' us dóna la benvinguda!

Aquest dijous passat, Els Pets van inaugurar una nova gira a l'Auditori de Girona, dins del festival del Temporada Alta i dins del marc de les Festes de Sant Narcís. Aquest cop, 'Els Pets fan més teatre', de nou tornen a pujar en un escenari davant d'un pati de butaques per a revisar les seves cançons més intimistes.

Una gira que es basa bàsicament en els darrers discs de la banda, però centrant-se en el seu darrer treball, 'Fràgil' (Discmedi, 2010). Un espectacle molt especial que coincideix amb el seu 25è aniversari.

Un viatge especial a través de les cançons de la banda de Constantí, unes cançons que han marcat més d'una generació. Cal agafar la maleta (sense límit de pes ni quantitat), acomodar-se bé en els seus seients, i deixar-se endur, volar vent amunt, tot deixant-se fluir pels acords de cada una de les cançons.

Cançons recuperades amb una cara nova, d'altres que se li ha hagut de treure una mica la pols, i d'altres versionades a ritmes molt ballables. 

Gairebé dues hores de concert que ens condueix per un viatge molt complert, on cal cordar-se bé el cinturó, deixar-se dur pel del seient del costat, perdre's per carreteres secundàries fins arribar a un poble amb un barret de fum, i aterra de la millor manera possible. Sempre amb un somriure d'orella  a orella. I és que això és el que va tenir tot el públic assistent durant tot el concert el dijous passat.

Realment, un concert per seure, escoltar, i encisar-se de la màgia del moment. Els seguidors més fidels a la banda, segurament trobaran que el repertori s'adequa molt als seus gustos.

Gent de totes les edats pot gaudir d'aquest espectacle, que m'atreviria a dir que és dels millors que han fet mai! Una escenografia espectacular, senzilla però elegant. Una selecció exquisida de cançons, i un vestuari molt modern i a la vegada nostàlgic.

Hi ha poques oportunitats de veure concerts com aquests, a part ens trobem davant d'una gira curta, així que cal aprofitar al màxim tots els moments.

Un cop més, Els Pets s'han superat, i crec que es mereixen el més fort dels aplaudiments! Un deu rodó per ells!