"Del que us expliqui, creieu-vos-en la meitat!"

Divendres passat la sala Luz de Gas de Barcelona es va omplir de bona música, un concert dins del marc del festival BanaSants. Anna Roig i l'ombre de ton chien va oferir un concert molt sutil i amb una delicadessa extrema.

De l'any 2009 quan van començar a veure els seus primers fruits fins ara, han anat consolidant-se mica en mica, fet que els ha dut a guanyar una sèrie de premis. Però tal i com va confessar la mateixa Anna Roig, el seu somni era fer un Luz de Gas i encara més dins del festival BarnaSants, segurament, un dels millors premis que han tingut.

Una hora i mitja aproximadament de pop fresc i alegre combinat amb la tendressa i profunditat de la cançó francesa. Una mescla de català i francès van fer que el públic sortis contentíssim del concert, d'aquesta nova proposta original i a la vegada arriscada, però ja ho diuen ells: "ens agrada cantar en francès perquè així no ho enteneu tot". Tal i com va explicar a El Periòdico, abans de cada cançó expliquen una mica de que tracta per a que la gent segueixi el fil, ja que al estar interpretades en francès pot resultar complicat.

Un combinació perfecte de les cançons del seu disc juntament amb versions de grans mestres de la música francesa en forma de petits regals. "La chanson des vieux amants" de Jacques Brel, "Poupée de cire, poupée de son" de France Gall i "Comment te dire adieu" de François Hardy i "Une petite fille" de Claude Nogaro. Està clar quines són les seves influències i encara més quan ells maeixos les defensen amb un gest tant senzill com agafar una de les darreres frases de la cançó "Ne me quitte pas" de Jacques Brel com a nom del grup, "laisse-moi devenir .... l'ombre de ton chien" (deixa'm ser .... l'ombra del teu gos).

La teatralitat s'apodera de l'escenari en tot moment, passant de la senzillesa de la persona a la part més diabolica. Una interpretació completa de les cançons, cançons que ens expliquen moltes històries, històries d'amor, històries tendres i sobretot divertides. El toc surrealista apareix en aluna cançó.