"Del que us expliqui, creieu-vos-en la meitat!"

Divendres passat la sala Luz de Gas de Barcelona es va omplir de bona música, un concert dins del marc del festival BanaSants. Anna Roig i l'ombre de ton chien va oferir un concert molt sutil i amb una delicadessa extrema.

De l'any 2009 quan van començar a veure els seus primers fruits fins ara, han anat consolidant-se mica en mica, fet que els ha dut a guanyar una sèrie de premis. Però tal i com va confessar la mateixa Anna Roig, el seu somni era fer un Luz de Gas i encara més dins del festival BarnaSants, segurament, un dels millors premis que han tingut.

Una hora i mitja aproximadament de pop fresc i alegre combinat amb la tendressa i profunditat de la cançó francesa. Una mescla de català i francès van fer que el públic sortis contentíssim del concert, d'aquesta nova proposta original i a la vegada arriscada, però ja ho diuen ells: "ens agrada cantar en francès perquè així no ho enteneu tot". Tal i com va explicar a El Periòdico, abans de cada cançó expliquen una mica de que tracta per a que la gent segueixi el fil, ja que al estar interpretades en francès pot resultar complicat.

Un combinació perfecte de les cançons del seu disc juntament amb versions de grans mestres de la música francesa en forma de petits regals. "La chanson des vieux amants" de Jacques Brel, "Poupée de cire, poupée de son" de France Gall i "Comment te dire adieu" de François Hardy i "Une petite fille" de Claude Nogaro. Està clar quines són les seves influències i encara més quan ells maeixos les defensen amb un gest tant senzill com agafar una de les darreres frases de la cançó "Ne me quitte pas" de Jacques Brel com a nom del grup, "laisse-moi devenir .... l'ombre de ton chien" (deixa'm ser .... l'ombra del teu gos).

La teatralitat s'apodera de l'escenari en tot moment, passant de la senzillesa de la persona a la part més diabolica. Una interpretació completa de les cançons, cançons que ens expliquen moltes històries, històries d'amor, històries tendres i sobretot divertides. El toc surrealista apareix en aluna cançó.

Una nit d'In-somni

Dijous a la nit va començar el festival In-somni a Barcelona. El tret de sortida va ser de la mà d'Anímic, els Aimics de les Arts i els Affoniks.

Tres concert impressionants en una nit plujosa, uns concerts que van fer oblidar per un moment la pluja i ens van fer passar una molt bona estona.

Anímic van presentar el seu nou dis 'Himalaya' (Bankrobber, 2009), però el plat fort sense dubte, els Amics de les Arts, un grup que per allà on van omplen. És increïble la gentada que porten i sobretot l'entrega que el públic mostra. Fa molt de temps que no es veu un públic com aquest, que en tot moment canta, balla, salta, riu, i respon automàticament a tot el que el grup fa.

Un concert curt però molt intens, on no hi van faltar grans cançons com "A vegades els ocells fan cagarades" o "Tren transiberià", així com un repàs al seu darrer disc, 'Bed&Breakfast' (Nomada 57, 2009). Un disc que els estan portant arreu dels Països Catalans.

Malhauradament, un cop acabat el concert dels Amics, el públic va marxar i es van quedar quatre gat. Tot i ser pocs, vem poder gaudir d'un potentíssim concert dels Affoniks, un concert molt rocker i amb molta energia. Ells també presentaven el seu nou disc, 'Botómonocromatic' (BraveCoast/Discmedi, 2010).

Un concert de pel·lícula!

Dijous a la nit el Palau de la Música va estirar la catifa vermella per a rebre a una gran estrella de Hollywood. American Flyers, Els Intocables, Field of Dreams, Bailando con Lobos, Robin Hood: principe de los ladrones, The bodyguard, The War, Waterworld, The Postman, 3000 Miles to Graceland, Open Range i The Guardian són algunes de les pel·lícules de la seva llarga llista.

Kevin Costner va oferir el primer de dos concerts dins del marc del festival Mil·lenni. Un concert d'una hora i mitja on va interpretar 15 cançons. En tot moment va estar acompanyat de la Modern West Band.

L'ambient que es respirava al Palau era de nervis, de ganes de poder veure a una estrella de Hollywood tan a prop, de coneixer la seva faceta musical.

Tot va començar a "lo gran", molt cinefil tot plegat. Es va projectar un resum de les pel·lícules que ha protagonitzat, una pantalla gegant ens mostrava a un Kevin Costner actor que ha anat canviant al lalrg dels anys. Ens donava pas a poder contemplar a un Costner més granadet però ple de vitalitat i guardant sempre el seu atractiu. Si més no, el públic ho podia verificar, ja que la majoria eren dones, les quals algun que altre crit anaven fent.

Una música de pel·lícula i un joc de llums recordant a la cerimònia d'entrega dels Oscars, van conduir la mirada de la gent cap a la porta d'entrada a platea, des d'on en Costner va travesar tot el Palau fins l'escenari. Saludant cofoi d'estar a Barcelona i de veure un públic tant entregat, va poder regalar alguna encaixada de mà entre les seves seguidores que es trobaven a platea. Mai haguèssin imaginat que tindrien a un actor d'aquesta talla tant a prop, i segurament un dels seus ídols o un dels seus amors platònics.

El concert molt enèrgic va fer aixecar a la gent de les butaques va començar amb un "Bona nit Barcelona!". Malgrat no tenir una gran veu ni un gran coneixement de guitarra, en Costner va defensar amb elegància les cançons i la seva possada en escena, pode hi jugava un paper molt imporant el fet que fos un actor famós.

Sense dubte,vem poder viure el que, m'atreveixo a afirmar ja, va ser i serà el concert d'aquest any.

Una nit de guateque

Dimecres la Jazzroom (l'antiga Cova del Drac) va viatjar en el temps per a situar-se als anys 60, any on els vestits de colors i a topos, les corbates i els jerseis combinats amb la pana, on les ulleres extravagants i les diademes o cintes al cap florien per tot arreu. La música, pop ie-ié sense dubte. Una nit per a rememorar aquesta música, aquest període i que actualment s'està possant molt de moda.

Una nit on van presentar la revisat Enderrock d'aquest mes integrament dedicada a la musica ie-ié i el disc 'Pop ie-ié Català 60's' (Picap, 2010).

L’acte va ser presentat per Lluís Gendrau, acompanyat pel periodista artífex del recopilatori Joaquim Vilarnau i el director de la discogràfica Picap responsable d’aquest, Joan Carles Doval.

En la seva intervenció, Joaquim Vilarnau va destacar l’oblit que va patir el pop en català als anys 60, eclipsat pel moviment de la “nova cançó”; remarcant que el pop a Catalunya no és cosa de grups d’ara, sinó que va començar ja fa 50 anys. Raonant la causa es va dir que el que la majoria de temes no fossin original hi podia haver tingut a veure.

Sense saber un de l’altre, l’Enderrock havia tingut la pensada de recuperar el pop català dels 60 a la revista, mentre de la mà de Joan Carles Doval, Picap també s’havia plantejat recuperar aquelles cançons; va ser gràcies a Joaquim Vilarnau que es van unir les forces per fer-ho més especial.

Joan Carles Doval, va remarcar l’afany de la discogràfica per tal de recuperar la memòria història musical d’aquest país amb les reedicions que s’estan duent a terme dels catàlegs d’Edigsa, PDI,... agraint també la cessió d’algunes cançons als propietaris dels drets com la Biblioteca Nacional i Divucsa.

Finalment el recopilatori sortirà al mercat amb un preu més que moderat, doncs partint de la idea inicial de fer-ne un de doble, es va veure que per la durada de les cançons, cabien en un sol CD que tindrà un preu aproximat de 10€.

Tothom va estar d’acord en la recuperació d’aquestes cançons i en la necessitat de radiació d’aquestes; doncs avui en dia les ràdio no creen èxits sinò que s’escolten els que ja ho son, i en aquest recopilatori se’n poden trobar molts (Maria Cinta, Núria Feliu, Guillem d’Efak, Lita Torelló, Els 3 tambors, Els 4 gats, Els Trons,...)

Seguit de la presentació del recopilatori de Picap i del número de febrer de l’Enderrock, van començar les actuacions de Núria Feliu, Lita Torelló i Maria Cinta, totes elles acompanyades al piano per Francesc Burrull. Un cop finalitzades aquestes i fetes les fotos de “família”, la festa va continuar amb punxadiscos Dj Phill Musical (Òscar Dalmau) que va fer ballar a tots els presents amb els millors temes del Pop ie-ié dels 60.

11 anys sense tu

Diumenge com cada any, va tenir lloc a Llançà la trobada en record a Carles Sabater. Una trobada on tots els seguidors de Sau i d'en Carles es reuneixen per a retra-li homenatge.

El dia comença amb la visita del cementiri i l'ofrena foral per part de Clam Sau a la tomba del cantant, lloc on també es llegeixen poemes i escrits per la gent tot recordant-lo. Acte seguit es va a la plaça que du el seu nom, creada en memòria del cantant, lloc on es fa la foto de grup.

Un dinar de germanor en un restaurant del poble ajuda a agafar forces per assistir a l'actuació que té lloc després a la Casa de Cultura de Llançà. Un dinar on la gent parla i recorda la figura d'en Carles, el que va signifar Sau per a cadascú i on s'aprofita per recordar i cantar cançons de la banda, amb o sense guitarra en mà.

Aquest any, vem poder gaudir de l'exposició de fotografíes de Martí Escuder, l'autor del llibre 'Sau Vist'. Un cop arribats tots a la Casa de Cultura, va començar el concert de la mà de l'Ismael Colomer, un cantautor de Camprodon. Va interpretar "A prop del mar" de Sau i "El temps no passa", la lletra de la qual és del germà d'en Carles, en Josep Sabater i música de l'Ismael. El concert va continuar amb l'actuació de Gerard Sesé, guanyador del Premi Carles Sabater al 2008, acompanyat de la seva germana, la Magalí Sesé. Va repasar cançons del seu primer treball 'Sota la dutxa' (Picap, 2009), i va versionar alguna de les cançons més conegudes de Sau com "No he nascut per militar" o "El tren de mitjanit". Un concert on va interactuar molt amb el públic assistent i amb la Pepita, la mare d'en Carles.

Finalment, l'acte va concloure amb la interpretació del "Boig per tu" de l'Ismael i en Gerard juntament amb el públic. Moment en el qual en Gerard va fer cantar algun dels assistents, fins i tot al germà i a la mare d'en Carles. Tots dos a primera fila, atents en tot moment del que passava per no perdre fil de l'hmenatge. En tot moment van estar molt ben acompanyats de la Coco Comín, una de les millors amigues de la família.

Tot l'acte organitzat des de Clam Sau per la Marta Pich i amb el suport de la família d'en Carles, en Josep Sabater i la Pepita, i dels músics.

Ja en van onze que no està entre nosaltres, però la seva màgia, la seva llum i la seva força encara perdura. El seu record és impossible d'oblidar.

Mesclat a Berga

Dissabte passat Berga es va disfressar en ple carnaval amb la música de Mesclat. Un concert ple de gent disfressada però molt entregada al concert.

El grup no es va disfressar, però més que mai, els seus cap grossos van fer més festa que mai!

Un concert repassant els temes més destacats de la seva discografia on no hi podien faltar temes com "Au jovent!" o "Serrallonga".

Mesclat porten la festa sempre a sobre, per on van l'escampen i aixó es nota! Toquen pocs cops però quan ho fan deixen marca.

El pròxim cop que els podrem veure en directe serà a Juneda el 3 de juliol, i es que clar compaginar totes les gires dels grups és complicat ja que ens trobem inmerssos en la gira de Brams i ven aviat la d'Els Pets.

Lluís Gavaldà i les cançons que parlen de cançons

La proposta en solitari d'en Lluís Gavaldà és una molt bona tria per escollir un concert. Per això el BarnaSants va voler comptar amb la seva prsència divendres passat al Teatre Zorrilla. Per primer cop, aquest teatre és seu del festival.

Una tria molt acurada de cançons, improvitzada (o no) segons va dir el Lluís, fan que durant una hora i mitja ens quedem captivats per la força i la màgia d'aquestes cançons. Cançons que li han marcat personalment, que li agraden o simplement perquè si.

Cançons sense traduir, aglunes traduïdes i d'altres pervertides, així les va classificar ell mateix. Cançons que tenen el sue moment precís i el seu missatge amagat, o poder no tant amagat quan ens diu que "hem de matar als calvos"

Va anar alternant cançons d'Els Pets juntament amb tot aquest grapat que ell ha anat recopilant. Així mateix, va aprofitar l'ocasió per a presentar, com ja havia fet en els dos darrers concerts, una nova cançó del nou disc del grup que sortirà a la venda de cara a l'abril, "Les coses com són" ens parla de la resignació que té en veure que el que no va funcionar en la seva relació amorosa, ara si que funciona amb un altre, i ja ho diu la cançó, "... i les coses com són, feu molt bona parella!"

Un concert ple de sentiments, d'emocions i de melangia, com aquesta cançó que hem citat. També va tenir un moment per explicar el part del seu fill tot deleitant-nos amb la cançó "Dragons". Elvis Costelo no hi podia fallar en una ocasió com aquesta, on el Lluís es despulla per defensar les cançons que li agraden, i per tant, el seu cantant predilecte hi havia de ser.

També ens va explicar d'on va sortir la inspiració d'una de les cançons més destacades d'Els Pets, "Vespre". I com no, del seu grup no hi podien faltar cançons com "Del balcó de casa", "Per què no vens?", "Balada dels sentits", "Valset", "Cançó d'amor", "Jo sóc el teu amic", "Aquest cony de temps", "Soroll" i "Ulls de color mel".

Aquest va ser el darrer concert en solitari, pel moment, ja que ara està dedicant-se integrament al nou treball del grup.