Revolucionant Canet

Divendres passat el grup Filippo Landini van presentar el seu segon treball, “Farem revolucions” (Gorvijac, 2010) al seu poble. Van repasar tots els temes del disc, així com altres del seu priemr treball.

En el repertori no hi podia faltar la cançó “Viu-la”, moment que tothom va començar a cantar. Amb l’envel·lat bastant, ple, van oferri un magnific concert en format elèctric que va captivar a més d’un!

Finalment van comptar amb la participació de la Maffy, una cantautora andalusa que va ser la telonera del concert, i el seu productor, en Tato Latorre, per a interpretar la darrera cançó del concert, “Desembre”.

De la bateria al micro

Dijous passat ven tenir l’oportunitat de veure dues propostes semblants però a la vegada diferents. Per una banda en Joantahan Argüelles, bateria de Junts i d’El nido del Cuco, va oferir un concert molt intim amb la seva guitarra “girada” a Santa Maria de Palautordera. I per l’altra banda, Refugi, la banda liderada per Joan Reig, bateria d’Els Pets, va oferir un concert recital al Sielu a Manresa.

Dos baterias que s’han atrevit a possar-se davant del micròfon per a cantar cançons que a ells els hi agraden, cançons que els han marcat i cançons que han composat ells mateixos. Així en Jona va oferir un concert a base de versions i una gran quantitat de cançons pròpies com “El teu petit racó” que va tenir una molt bona resposta de la gent. Una cançó que parla de les persones que es conformen amb el primer que els hi col•loquen davant, tot els hi sembla bé i no lluiten per intentar canviar les coses, amb un missatge molt profund, tingues en compte el que passa al teu voltant, però confia per sobre de tot en el teu cor.

Cançons més actuals i de més velles, com “No eixis de somiar” del grup Junts, tot barrejades amb versions de grups anglesos com els U2, espanyols com Los Secretos i de catalans com els Sopa de Cabra.

I en Joan Reig, juntament amb en Joan-Pau Chaves, en Pep Solà i l’Albert Vila, van repasar aquelles cançons de la nova cançó que van restar amagades, poc conegudes per la gent, però que tenen un rerefons molt important, per si soles tenen ganes de dir moltes coses. Un recital - concert ja que va alternant les explicacions de cada cançó amb una mica d’història del que va ser aquell fenòmen.

Dues propostes que mereixen ser vistes almenys un cop.

Les cançonetes arriben a Barcelona

Dissabte passat en Bep Marquès va aterrar a la ciutat comtal amb el seu nou disc sota el braç, 'Cançonetes' (Blau, 2010). Una primera aproximació al que és aquest disc de cançons que han marcat la seva vida, cançons que parlen de cançons.

Va oferir un petit concert de presentació del nou disc a la Fnac de Diagonal Mar. Un concert en format acústic, on totes les emocions i totes les sensacions estaven a flor de pell. Cançons que signifiquen molt per ell com per algun dels assistents, versions de grups/amics que a al vegada la gent d'entre el públic recordava. Així varem poder sentir "Irreals" dels Anegats i finalment un "S'ha acabat" d'Els Pets. Tal i com va explicar en Bep, en Joan Reig està molt content que hagi versionat aquesta cançó, entre ells dos hi ha una lligam molt for, molt d'aprèci, i això és nota només mirant quan parla d'ell o del grup Els Pets.

Un directe tendre per escoltar relaxat, on cal deixar-se omplir per totes i cada una de les notes que surten de les dues guitarres acústiques. Caldrà esperar per a poder tornar-lo a veure per aquí, en canvi per les illes és més fàcil, on omple vagi on vagi.

Els amics de Refugi

Divendres passat, al Teatre Zorrilla de Badalona, va tenir lloc un concert molt especial. Refugi, el nou projecte de Joan Reig, juntament amb Joan-Pau Chaves als teclats, Albert Vila al baix i al contrabaix i Pep Solà a la bateria, van oferir el concert de presentació del seu nou treball, 'Vestits nous' (RGB Suports, 2009). Però aquest concert va defugir d'un concert de presentació, ja que durant les garirebé dues hores i mitja de concert, van desfilar per l'escenari diversos artistes / amics del grup.

Refugi va aprofitar per presentar, davant d'un public bastant granadet ja, les cançons que l'han acompanyat tota la vida, però cançons despullades i tornades a vestir de nou. Versions de cançons que l'han marcat, però aquest cop, les ha pogut cantar acompanyat de l'artista que les va crear.

Així amb el concert recital de caire didàctic va aprofitar per a presentar aquestes cançons amagades de la Nova Cançó, acompanyat de Joan Isaac van cantar "Però prefereixo els teus ulls"; amb Jordi Fàbregas la cançó dels Coses, "Com hauria estat vell"; amb Isidor Marí "Flors de baladre" dels UC; amb Jordi Batiste "El noi dels cabells llargs" de Els Tres Tambors; amb Quico Pi de la Serra va cantar "A poc a poc"; i amb Pau Riba com a darrer artísta convidat interpretant "Es fa llarg esperar". Col·laboracions que ens van dir moltes coses, ja que en aquells temps reivindicaven coses, i com encara estan en actiu ens en continuen dient moltes més.

El repertori, per acabar d'arrodonir-lo, va estar farcit de molts altres artistes versionats com en Serrat amb "Quasi una dona", Jaume Sisa amb "Sota una alzina", Guillem d'Efak amb "Dissabte" i Raimon amb "Jo vinc d'un silenci" i "Al vent".

Un petit homenatge a la Nova Cançó, però la vessant més amagada, menys coneguda i a la vegada més personal. Dijous vinent oferirà un concert a la sala El Sielu a Manresa, però aqust cop sense col·laboracions.

L'acústic de Filippo Landini

Dijous passat, Filippo Landini van tornar a presentar-nos el seu nou espectacle en format acústic. Aquest cop, en un format més tranquil que a la Fnac. Van passar per El Dau de Mataró, dins del 5è Cicle de músiques tranquil·les.

Van captivar a tot el públic assistent amb els seus nous temes versionats amb una sutilessa extrema, i amb aires nous i més frescos en alguns casos. Un públic que van omplir la sala amb ganes d'escoltar aquest nou treball i poder cantar el "Viu-la". De nou, versions que xoquen bastant, i fan que la gent surti amb un somriure d'orella a orella.

Un petit tastet per anar fent boca fins divendres vinent quan faran la presentació oficial d'aquest nou treball, 'Farem revolucions' (Gorvijac, 2010), a Canet de Mar, la seva població.

Rosana esta pa'tots nosaltres

Ahir a la nit, el Palau de la Música de Barcelona va gaudir d'un concertàs on passar-s'ho bé estava assegurat! El Festival Mil·lenni, aquest cop va apostar per la cantant canària Rosana. Va presentar-nos el seu darrer disc, 'A las buenas y a las malas' (Warner Music, 2009), però no hi van faltar els grans temes més coneguts de tota la seva carrera musical.

Un concert amb molta implicació del públic i una afinitat extrema. Això li va donar joc a explicar alguns acudits i fer broma amb el públic. I és que tal i com va explicar Rosana, els hi agrada molt tocar a Barcelona, i no és una cosa que digui a tots els llocs, és que aquí hi ha com una mena d'encanteri especial. Va descriure a la gent d'aquí com a molt seria i que sap estar, però que quan cal es diverteix, i això fa que l'energia que es desprengui sigui immensa i això, tal i com va confesar, és el que més li agrada de venir a tocara aquí a Catalunya. Va aprofitar l'avinentesa per a fer memòria del primer cop que va fer un Palau, ja que ahir era una nit de futbol a la ciutat comtal, va recordar que en aquell concert de fa uns tretze anys hi havia en Guardiola.

En tot moment feia participar a la gent, fent segones veus o cors, però en aquest cas no calia explicar que s'havia de fer, en el minim intent de fer-ho, se sentia tot el palau a l'unisó! Realment un concert entre amics, com si tots ens coneixèssim. Aquesta interactuació va confessar Rosana que li encanta, i fent broma va dir que al concert parlen com si es coneguèssin, ara, després, si es torben no sap qui són.

Moments d'eufòria extrema, de bogeria, moments que van fer vibrar el Palau sencer, un d'ells quan va fer la cançó "Hoy". Entre eufòries va tenir temps per a enrecordar-se dels problemes que pateix el món, però tal com va dir, abans d'anar a solucionar els problemes llunyans, cal mirar a casa, i per això va dedicar la cançó "Llegaremos a tiempo" a les persones que han estat o estan encara sense llum a causa de les nevades.

Quan van arribar els bisos ens va fer un regal a capela, un recull de fragments de cançons entre les quals va interpretar "Mágia" i "Si tu no estás aquí". Només sortir va llançar al públic la pregunta impossible, que quina cançó volien, i clar, de cop, un batibull de noms increïbles es va apoderar del Palau, al menys va alogiar-los dient que se sabien els títols de les cançons i no les demanaven pel número de pista del disc.

Finalment va oferir un mix de tres cançons de les més conegudes de la seva discografia, "Contigo", "El Talisman" i "A fuego lento". El que cal destacar és el recorregut que va fer, va baixar entre el públic per a interpretar-les, priemer va començar pel tercer pis, donant una volta per dalt i situant-se just davant l'escenari a la barana, seguidament per a baixar al segon pis i acabar entrant per platea fins a l'escenari de nou. Un dels moments més destacats de la nit, i en el que es veu la proximitat de l'artista amb els seus seguidors, un gest molt humà i que de segur, més d'un grup hauria de mirar de cuidar.

Durant el concert va anar informant de com anava el Barça, primer amb el gol de Messi i finalment després de la cançó més esperada per tothom, i de sorpresa per als que no ho sabien, va dir que el Barça havia guanyat.

I va acabar dient : "I ahora si!, Aquí si! Bona nit!", per una conya que havia fet abans.

Encara estarà uns dies més pel Principat, així que si voleu veure-la, demà tocarà al teatre Kursaal de Manresa i el dia 20 a Salou.

Una nit de premis

Ahir a la nit es va celebrar a la sala Bikini de Barcelona la coneguda festa de l'entrega de premis de la revista Enderrock. Una nit plena de bons moments i molt bones actuacions.

Un any més, la sala plena, aquest cop, amb un control d'accès molt més acurat que no pas l'any passat. Molta gent famosa i coneguda, entre ells el Xavi Coral, la Lídia Heredia, el Jordi Díaz, el Ferran Torrent, el Marius Serra i una llarga llista de noms.

El grup més premiat varen ser Els Amics de les Arts amb tot el rebombori que han causat amb el seu darrer treball discogràfic, "Bed&Breakfast" (Nòmada 57), premis que es mereixen de bon grat. Però els que es mereixien més que ningú el premi, ni que fòs compartit, per la seva dedicació i originalitat, aquests són Anna Roig i l'ombre de ton chien. Un grup de Sant Sadurní d'Anoia que des de l'any passat ens ve presentant un directe molt a l'estil de la "chanson française", una proposta molt arriscada però que fa que el públic respongui molt bé. L'Anna Roig, juntament amb la Lyona , van pujar a recollir el premi al millor video-clip per la cançó "Je t'aime".

La festa es va amenitzar amb les actuacions musicals de The Pepper Pots, l'Anna Roig i l'ombre de ton chien que va cantar la cançó "Corro sota la pluja" amb en Cesk Freixas, Mazoni i les Mazoni (Helena Miquel i Bikimel), Gerard Quintana, Els Amics de les Arts i tancant la festa La Pegatina.