dilluns, 21 de desembre del 2009

13-D



Diumenge dia 13 de desembre, un dia complert, Marató i Referendum.

Amb motiu del referèndum per l'autodeterminació, es van dur a terme un seguit d'actes per totes les poblacions catalanes on va ser possible anar a votar. Aquests actes des de dies abans que es duien a terme, amb un seguit de concerts i actuacions, entre les quals cal destacar l'espectacle de l'Escà del pecat de Titot i David Rossell, que els va dur per gairebé tota la geografía, passant per Vic i Vilanova i la Geltrú per exemple.


Tanmateix, el mateix dia del referendum, tot esperant els resultats bastant gratificants, la festa no va parar ni les actuacions tampoc. A Sant Cugat, la ciutat més gran on es va poder votar, va comptar amb un concert de Banda Barretina, La Porta dels Somnis i Espart.

Tot aguantant el fred intèns que feia a la població vem poder gaudir de tres concerts curts però càlids, tot donant suport a la campanya.

dissabte, 19 de desembre del 2009

La música i la Marató


Diumenge passat va ser el gran dia de la Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties minoritàries.

Amb motiu de recaptar i donar suport es van fer una sèrie de concerts per tot Catalunya, concerts com Ismael Colomer a Valls i La Porta dels Somnis, juntament amb els Amics de les Arts, al Fòrum de Barcelona.

Així mateix, tot un seguit d'activitats durant tot el dia van fer de la festa més amena.

Un bon dia per sortir al carrer i participar, tot i ser un dia molt gèlid, el Fòrum va quedar bastant ple.

Petit Fours de nou


Dissabte passat, a la Bombolla a Salt, Petit Fours, el grup encapçalat per Jordi Puig, van fer un concert revival amb la sala plena de gom a gom.

Un concert de record, un petit regal per als seguidors més afèrrims i una oportunitat més per veure'ls a aquells que no els haguéssin vist mai.

Un concert que van repassar la majoria de les cançons de tota la seva discografía, "estem tocant molt, vols dir que teniem tantes cançons?" van dir tot fent conya. Van repsar èxits com "No t'enamoris" entre molts altres, comptant amb col·laboracions especials d'amics de sempre i seguidors de tota la vida.

Un concert especial, un bon regal abans de Nadal.

Repertori:

Saturat
Tardor d'estiu
En un instant
Des de mi
Mosques
De Salzburgo al cielo
El teu paisatge
El nen
Crida
Júlia
Blanc i/o negre
No t'enamoris
Abans de conèixer
S'ha acabat
Un dibuix
c/ de la sort núm 13
En mi disfraz
Buscando el tiempo
Massa ràpid per cúpido
Ballant un swing
Creixent per dins
Broca

divendres, 18 de desembre del 2009

Els terrats de Gerard Quintana



Divendres passat, Gerard Quintana va oferir un gran concert a l'Auditori de Barcelona. Una ocasió especial per a presentar el seu disc "De terrat en terrat" (Musica Global, 2009). Amb Judit Farrés a la veu i al clarinet, Armengol Maiol amb mitja bateria a casa, Xavi Lloses als teclats i Francesc Bertran a la guitarra.

Un concert que va tenir molts moments de crítica social, on van apuntar als mitjans de comunicació, a la política, a la corrupció, la situació de la música, etc... Quintana va fer bromes diverses i comentaris de la crua realitat, dient que "Les noticies per a que siguin bones han de ser dolentes", tot parlant de la broma que van fer, com si d'una ràdio es tractes, on deien en una noticia que: "el cantant Gerard Quintana ha mort". Ell va dir que no estava mort, que només estava al cel.

Parlant de la situació actual de la música, va dir que actualment està envoltada de molta normativa. Que el fet que un cantant interpreti durant molta estona seguida una cançó pot portar-li problemes, i fent una comparació amb les obres del carrer, va dir que en canvi a un martell pneumàtic, encara que tota l'estona faci soroll, no passa res. "La música que és? soroll, i les obres del carrer són un so necessàri" va dir Gerard Quintana, tot enfotent-se de la situació.

El concert li va servir per repassar tot el nou disc juntament amb cançons d'altres discs, així com recordar a Sopa de Cabra. Va començar amb "Barcelona en colors" amb una possada en escena espectacular, amb un seguici de cap grossos i una "guiri" estrafolària fent fotos. Va recrear l'ambient de la Rambla de Barcelona.

Altres cançons destacades del concert van ser "La Crosta", amb la qual va explicar que la insparació li va venir d'un "diputat poeta" que va dir que calia arrancar la crosta del nacionalisme, tot preguntant-se "qui no és nacionalista? fins i tot la gavina és la més nacionalista". "Arrancar la crosta és obrir la ferida i en el pitjor dels casos et pot quedar marca per sempre", segons va explicar Quinatana, aixó és el que li deia l'avia. "La nostra ferida fa fàstic, com el nostre passat!" va confessar.

Un altre moment algid, com en tots els concerts va ser amb la cançó "Mataró - Llavaneres", per la qual es va possar unes orelles de burro, esdevenint així un burro català més segur per a cantar la cançó. Va explicar que es tracta d'un peoma de Jordi Cornudella, una explicació que anava entrellaçant amb els versos de la cançó. Va donar peu a defensar la posició dels músics, el seu sou i la situació de les sales tancades, tot relacionant-ho amb en Millet, va fer conya de la grip A, etc... Va dir que aquesta cançó haguès estat útil a la mili, el problema que al ser en català s'haguèssin pensat que parlaven en llatí. Va criticar a Trànsit per la mesura dels radars a 80 dient que podriem tunejar la matrícula del cotxe amb uns versos del poema. "Ens han donat tant pel sac, que podem explicar la realitat del món sencer".

El concert també va servir per criticar a l'estimada Renfe. Fent referència a les seves línies, "ara tenim els rodalies, els regionals i els MD, que deuen ser els "muy deficientes" i deuen ser gratis". Va explicar una experiència al Clot, on no hi ha lavabos i "tots estavem ballant regae", per això el nom li va que ni pintat, va confessar. I per tancar el tema del transport, va acabar dient que ens passem tres quarts de la nostra vida a la renfe, "on anirem a parar!".També li va donar peu a parlar dels aeroports i dels controls i excessos de pes.

I finalment va tancar el concert amb "El boig de la ciutat", en aquesta ciutat i en aquest món on tothom estem bojos, només cal mirar les noticies.

dissabte, 12 de desembre del 2009

El Circ Global ha començat



Avui a la Luz de Gas tindrà lloc la presentació oficial del nou disc de Pep Sala, "Anatomia de la relativitat" (L'indi music, 2009). Un concert inclòs dins la gira Circ Global que va donar tret de sortida divendres 4 a Mataró, a la sala Privat.

Així mateix, el divendres 4, va oferir una roda de premsa a la seu de la Sgae de Barcelona. Durant la roda de premsa va parlar tant del disc com de la gira, i va tenir temps de parlar sobre l'estat actual de la música.

Anatomia de la relativitat

Un disc comprés per onze temes dels quals, la cançó "L'últim que es perd" n'és el single. Tal com va explicar és un disc influi per música dels anys 70, i que sorprén molt a la gent. Tal i comv a confessar, "és un disc molt eclèctic ja que té un regust soul". De la gran varietat de música que li agrada a Pep Sala no hi podia faltar la música negra, present en el disc.

Parlant de les cançons va explicar el perquè de les cançons que hi apareixen i el seu estil amb un gran joc de paraules: "Tu fas cançons i són elles soles on volen ser".

Com sempre, s'ha acompanyat de la banda habitual però hi ha inclòs algunes novetats com una secció de vents, així com la recuperació de veus femenines.

"Un escriu sobre la vida, sobre el que li afecta, però vivim en un moment social peculiar. A l'hora d'escriure cançons pots mirar per la finestra i veure el que t'envolta, i si mires al mirall et mires i comences a parlar sobre tu" va explicar sobre la temàtica de les lletres, i en concret de la cançó "Finestres i miralls". "Un no és impermeable i li afecta tot" va confessar Pep explicant el pequè del nom de la gira i de la cançó que hi dona nom, "Circ Global", on parla del circ, d'aquest món surrealista, de les realitats que ens envolten, dels problemes del cor, de la crisi financera, etc...

Ens trobem d'un disc més continuista de l'estil anterior que no pas un canvi radical, tal i com va confessar Pep, ell va treballant sempre amb les cançons i són les mateixes però amb uns arrangaments diferents, però no defuig mai de la tendència, és sempre millorar.


La Gira

Presenta una gira ambientada com un circ i completament elèctrica. Una gira que el durà per tot el principat, esant així demà a El Catllar. Una gira que s'allargarà fins a la primavera.

El repertori estarà compossat per cançons del nou disc i recuperarà alguna de vella.

Una gira promocionada per Mango i Caves Llopart.

La situació actual

Durant la roda de premsa va tenir temps de parlar de la situació actual de la música i del cinema, arran de la protesta que va tenir lloc a Madrid fa uns dies.

Va dir que la música en català sempre ha estat en crisi, i fer coses en català no és mai "cool", per això tendim sempre a buscar coses a l'estranger. Parlant sobre la venta de discs va dir que "el top manta fins i tot està en crisi ja que per internet es pot descarregar tot".

En el disc dóna un crit d'esperança per a aquesta situació tan problemàtica en que ens trobem. "Costa veure l'esperança, però els artistes intenten fer-ho" va explicar Pep.

El futur de la música, va confessar, no està en la venda des discs sinó en la defensa dels drets de les cançons.

dijous, 3 de desembre del 2009

Cançons de Nadal en folk-pop



Avui al migdia ha tingut lloc la roda de premsa del concert / disc de Nadal del Petit de Cal Eril i Anímic a l'Auditori. Hi han intervingut Joan Pons del Petit de Cal Eril, Ferran Palau i Louise Sampson d'Anímic i la discogràfica Bankrobber.


El motiu de Nadal

Ja fa temps que els dos grups es coneixen, tal i com ha explicat Joan Pons, vocalista del Petit de Cal Eril, es van conèixer al Pop Arb del 2007, on van establir contacte ja que es van donar compte, que els dos grups eren molt similars tant en posada en escena com musicalment parlant. "Vem començar a parlar de la Hispano Igualadina, que fa el trajecte Guissona - Barcelona, que precissament passa per Collbató, el seu poble" confessava Pons.

La idea era fer una cosa conjunta, ja que durant molt de temps han estat coincidint en concerts, on tocaven els dos grups, i volien materialitzar d'alguna forma aquesta amistat, oferint als seus seguidors una obra diferent. Els seguidors dels dos grups són iguals però diferents, ja que tal i com ha explicat Joan Pons, els seguidors d'Anímic busquen la seva finura i els de Petit de Cal Eril la improvització.

La idea de que fòs un disc de nadales, rau en l'esperit nadalenc d'Anímic, ja que tenien experiències prèvies on havien gravat algunes nadales per tal de regalar-les a les famílies. Anímic és un grup amb més esperit de celebració des del putnd e vista més cultural que no pas religiós i gens consumista. És una forma de recordar els Nadals de les seves infàncies, les pel·lícules que veien, la llar de foc, les nadales, etc...

Volien tractar un maeix tema des de dos punts de vista diferents, així amb la barreja se li treu serietat i agilitat. Es volia fer un disc on els que hi participaven fòssin afins entre ells amb la seva filosofia.


El disc

El disc és una creació conjunta de Bankrobber i Les petites coses, el segell d'Anímic.

Consta de tres parts, el disc s'enceta amb una cançó conjunta, el Cagatió. Seguidament venen 4 cançons interpretades per Anímic, i després continua una unica cançó composada de varies nadales, interpretat per El Petit de Cal Eril, en una cançó de 12 minuts.

Es pot distingir clarament una besant més igual on la cançó és la cançó interpretat per Anímic, i per l'altra banda l'esperit més psicodèlic el del Petit de Cal Eril.


El concert

La finalitat del concert és presentar el disc portant la música a tot el públic. Serà un concert on es mesclaran les intervencions dels dos grups els quals aniran alternant les Nadales juntament amb cançons seves.

Per la dificultat de compaginar agendes i, tal i com ha confessat Joan Pons, no assajar gaire, serà un concert que funcionara per connexió, ja que entre ells tenen molt bona connexió i asseguren que sortirà rodat.

Aquesta oportunitat que els hi ha ofert l'Auditori és una gran oportunitat pels dos grups que vindria a ser la primera "puesta de largo". Serà un concert de "superamics" tot comptant amb el públic que és una part important.


Projectes

Gràcies a l'afinitat que tenen els dos grups, una amistat que va més enllà han confessat, tenen ganes de fer coses diferents els dos.

Un dels prjectes que tenen en ment és fer donar protagonisme als samplers i als que punxen bases sintètiques, ja que sempre es troben en un segon terme, i la resta del grup d'acompanyament. És un projecte bastant psicodèlic han afirmat, el que pretenen és fer soroll.


Les etiquetes

Tots dos grups han afirmat que no pretenen formar part de modes ni de tendències, ja que se'ls hi ha impossat l'etiqueta del nou folk català.

"Si això de les etiquetes va que venguem més, doncs llavors si sóm d'una nova generació de flok català" ha reiterat Ferran Palau.


Una nova proposta conjunta que es presentarà a l'Auditori el proper dijous 10 de desembre a la Sala 2 Oriol Martorell.

Rumb al Nadal amb Gerard Sesé



Ahir va donar tret d'inici a un desembre ple de música, al barri de Sant Martí, Gerard Sesé va oferir el primer dels deu concerts que el duran per tot Barcelona.

Una mini gira on presenta el seu disc "Sota la dutxa", parla temes quotidians, es despulla i mostra el seu interior amb cançons d'amor, i ens mostra una música i unes lletres naturals com ell mateix.

Durant tot aquest mes estara girant pels barris de Barcelona, si voleu seguir la seva agenda aneu a la seva pàgina web: http://www.gerardsese.com/