Dissabte de Mercè

El passat dissabte va ser un dia bastant intens ja que teniem repartit per tot Catalunya infinitat de propostes ben diferents. A Vic teniem a Gossos, Plouen Catximbes, Pau Riba i Ken Zazpi dins del marc del Mercat de Músic Viva de Vic; a Reus dins del programa de la festa major teniem a Els Pets i a Whiskyn's; a les festes de Santa Tecla de Tarragona a Aramateix; i a Riudarenes, també dins el marc de la festa major a Frenètic i Strombers. Per si fos difícil la decisió cal afegir-hi que a Barcelona teniem Mishima, Antònia Font, Primal Scream, Menaix a Truà, Dani Flaco, Vitruvi, Iguana Tango, Chenoa i La Casa Azul, entre moltes altres propostes que podiem trobar dins del programa de la Mercè.

Antònia Font van tornar a repetir escenari dos anys després, de nou a l'escenari de l'antiga fàbrica de la Damm. Un concert amb una gran assistència de públic, el qual va aclamar temes el grup molt coneguts com Extraterrestres, Wa yeah!, Alegria i Viure sense tu.

A Plaça Catalunya Menaix a Truà va oferir un concert un tant peculiar ja que el guitarrista Juanjo Muñoz només va poder tocar un parell de cançons ja que més tard havia d'estar a Vic amb Gossos. Malgrat això no van decepcionar al públic amb el seu directe repassant temes del seu nou disc Com el vent (MúsicaGlobal, 2008). A part van oferir temes d'anteriors discs així com la cançó que van fer per a l'espot d'estiu de TV3, i una cançó que segons va dir en Cris Juanico (foto) mai toquen en directe, Si fos per jo.

I al fòrum en els dos escenaris principals (Cadena 100 i el del MTV) al llarg de la nit van passar Iguana Tango, Chenoa i La Casa Azul, tots tres presentant els seus respesctius nous discos.

Chenoa va pujar a l'escenari amb tota la força que la caracteritza acompanyat de la força que transmetia el públic assistent que no era poc la veritat. Va repasar tot el nou disc, Absurda cenicienta juntament amb tots els grans èxits dels seus anteriors treballs.

I La Casa Azul amb el seu directe fresc i ballable, van captivar el públic que va omplir tot l'auditori del fòrum. Tot i que dalt de l'escenari només hi hagi en Guille Milkyway, va ser capaç de que el públic casi a l'unànime coregés tots els temes del seu darrer disc La revolución sexual. Un espectcle ple de tecnología i música discotequera amb un toc dels anys 80.