Revolucionant Canet

Divendres passat el grup Filippo Landini van presentar el seu segon treball, “Farem revolucions” (Gorvijac, 2010) al seu poble. Van repasar tots els temes del disc, així com altres del seu priemr treball.

En el repertori no hi podia faltar la cançó “Viu-la”, moment que tothom va començar a cantar. Amb l’envel·lat bastant, ple, van oferri un magnific concert en format elèctric que va captivar a més d’un!

Finalment van comptar amb la participació de la Maffy, una cantautora andalusa que va ser la telonera del concert, i el seu productor, en Tato Latorre, per a interpretar la darrera cançó del concert, “Desembre”.

De la bateria al micro

Dijous passat ven tenir l’oportunitat de veure dues propostes semblants però a la vegada diferents. Per una banda en Joantahan Argüelles, bateria de Junts i d’El nido del Cuco, va oferir un concert molt intim amb la seva guitarra “girada” a Santa Maria de Palautordera. I per l’altra banda, Refugi, la banda liderada per Joan Reig, bateria d’Els Pets, va oferir un concert recital al Sielu a Manresa.

Dos baterias que s’han atrevit a possar-se davant del micròfon per a cantar cançons que a ells els hi agraden, cançons que els han marcat i cançons que han composat ells mateixos. Així en Jona va oferir un concert a base de versions i una gran quantitat de cançons pròpies com “El teu petit racó” que va tenir una molt bona resposta de la gent. Una cançó que parla de les persones que es conformen amb el primer que els hi col•loquen davant, tot els hi sembla bé i no lluiten per intentar canviar les coses, amb un missatge molt profund, tingues en compte el que passa al teu voltant, però confia per sobre de tot en el teu cor.

Cançons més actuals i de més velles, com “No eixis de somiar” del grup Junts, tot barrejades amb versions de grups anglesos com els U2, espanyols com Los Secretos i de catalans com els Sopa de Cabra.

I en Joan Reig, juntament amb en Joan-Pau Chaves, en Pep Solà i l’Albert Vila, van repasar aquelles cançons de la nova cançó que van restar amagades, poc conegudes per la gent, però que tenen un rerefons molt important, per si soles tenen ganes de dir moltes coses. Un recital - concert ja que va alternant les explicacions de cada cançó amb una mica d’història del que va ser aquell fenòmen.

Dues propostes que mereixen ser vistes almenys un cop.

Les cançonetes arriben a Barcelona

Dissabte passat en Bep Marquès va aterrar a la ciutat comtal amb el seu nou disc sota el braç, 'Cançonetes' (Blau, 2010). Una primera aproximació al que és aquest disc de cançons que han marcat la seva vida, cançons que parlen de cançons.

Va oferir un petit concert de presentació del nou disc a la Fnac de Diagonal Mar. Un concert en format acústic, on totes les emocions i totes les sensacions estaven a flor de pell. Cançons que signifiquen molt per ell com per algun dels assistents, versions de grups/amics que a al vegada la gent d'entre el públic recordava. Així varem poder sentir "Irreals" dels Anegats i finalment un "S'ha acabat" d'Els Pets. Tal i com va explicar en Bep, en Joan Reig està molt content que hagi versionat aquesta cançó, entre ells dos hi ha una lligam molt for, molt d'aprèci, i això és nota només mirant quan parla d'ell o del grup Els Pets.

Un directe tendre per escoltar relaxat, on cal deixar-se omplir per totes i cada una de les notes que surten de les dues guitarres acústiques. Caldrà esperar per a poder tornar-lo a veure per aquí, en canvi per les illes és més fàcil, on omple vagi on vagi.

Els amics de Refugi

Divendres passat, al Teatre Zorrilla de Badalona, va tenir lloc un concert molt especial. Refugi, el nou projecte de Joan Reig, juntament amb Joan-Pau Chaves als teclats, Albert Vila al baix i al contrabaix i Pep Solà a la bateria, van oferir el concert de presentació del seu nou treball, 'Vestits nous' (RGB Suports, 2009). Però aquest concert va defugir d'un concert de presentació, ja que durant les garirebé dues hores i mitja de concert, van desfilar per l'escenari diversos artistes / amics del grup.

Refugi va aprofitar per presentar, davant d'un public bastant granadet ja, les cançons que l'han acompanyat tota la vida, però cançons despullades i tornades a vestir de nou. Versions de cançons que l'han marcat, però aquest cop, les ha pogut cantar acompanyat de l'artista que les va crear.

Així amb el concert recital de caire didàctic va aprofitar per a presentar aquestes cançons amagades de la Nova Cançó, acompanyat de Joan Isaac van cantar "Però prefereixo els teus ulls"; amb Jordi Fàbregas la cançó dels Coses, "Com hauria estat vell"; amb Isidor Marí "Flors de baladre" dels UC; amb Jordi Batiste "El noi dels cabells llargs" de Els Tres Tambors; amb Quico Pi de la Serra va cantar "A poc a poc"; i amb Pau Riba com a darrer artísta convidat interpretant "Es fa llarg esperar". Col·laboracions que ens van dir moltes coses, ja que en aquells temps reivindicaven coses, i com encara estan en actiu ens en continuen dient moltes més.

El repertori, per acabar d'arrodonir-lo, va estar farcit de molts altres artistes versionats com en Serrat amb "Quasi una dona", Jaume Sisa amb "Sota una alzina", Guillem d'Efak amb "Dissabte" i Raimon amb "Jo vinc d'un silenci" i "Al vent".

Un petit homenatge a la Nova Cançó, però la vessant més amagada, menys coneguda i a la vegada més personal. Dijous vinent oferirà un concert a la sala El Sielu a Manresa, però aqust cop sense col·laboracions.

L'acústic de Filippo Landini

Dijous passat, Filippo Landini van tornar a presentar-nos el seu nou espectacle en format acústic. Aquest cop, en un format més tranquil que a la Fnac. Van passar per El Dau de Mataró, dins del 5è Cicle de músiques tranquil·les.

Van captivar a tot el públic assistent amb els seus nous temes versionats amb una sutilessa extrema, i amb aires nous i més frescos en alguns casos. Un públic que van omplir la sala amb ganes d'escoltar aquest nou treball i poder cantar el "Viu-la". De nou, versions que xoquen bastant, i fan que la gent surti amb un somriure d'orella a orella.

Un petit tastet per anar fent boca fins divendres vinent quan faran la presentació oficial d'aquest nou treball, 'Farem revolucions' (Gorvijac, 2010), a Canet de Mar, la seva població.

Rosana esta pa'tots nosaltres

Ahir a la nit, el Palau de la Música de Barcelona va gaudir d'un concertàs on passar-s'ho bé estava assegurat! El Festival Mil·lenni, aquest cop va apostar per la cantant canària Rosana. Va presentar-nos el seu darrer disc, 'A las buenas y a las malas' (Warner Music, 2009), però no hi van faltar els grans temes més coneguts de tota la seva carrera musical.

Un concert amb molta implicació del públic i una afinitat extrema. Això li va donar joc a explicar alguns acudits i fer broma amb el públic. I és que tal i com va explicar Rosana, els hi agrada molt tocar a Barcelona, i no és una cosa que digui a tots els llocs, és que aquí hi ha com una mena d'encanteri especial. Va descriure a la gent d'aquí com a molt seria i que sap estar, però que quan cal es diverteix, i això fa que l'energia que es desprengui sigui immensa i això, tal i com va confesar, és el que més li agrada de venir a tocara aquí a Catalunya. Va aprofitar l'avinentesa per a fer memòria del primer cop que va fer un Palau, ja que ahir era una nit de futbol a la ciutat comtal, va recordar que en aquell concert de fa uns tretze anys hi havia en Guardiola.

En tot moment feia participar a la gent, fent segones veus o cors, però en aquest cas no calia explicar que s'havia de fer, en el minim intent de fer-ho, se sentia tot el palau a l'unisó! Realment un concert entre amics, com si tots ens coneixèssim. Aquesta interactuació va confessar Rosana que li encanta, i fent broma va dir que al concert parlen com si es coneguèssin, ara, després, si es torben no sap qui són.

Moments d'eufòria extrema, de bogeria, moments que van fer vibrar el Palau sencer, un d'ells quan va fer la cançó "Hoy". Entre eufòries va tenir temps per a enrecordar-se dels problemes que pateix el món, però tal com va dir, abans d'anar a solucionar els problemes llunyans, cal mirar a casa, i per això va dedicar la cançó "Llegaremos a tiempo" a les persones que han estat o estan encara sense llum a causa de les nevades.

Quan van arribar els bisos ens va fer un regal a capela, un recull de fragments de cançons entre les quals va interpretar "Mágia" i "Si tu no estás aquí". Només sortir va llançar al públic la pregunta impossible, que quina cançó volien, i clar, de cop, un batibull de noms increïbles es va apoderar del Palau, al menys va alogiar-los dient que se sabien els títols de les cançons i no les demanaven pel número de pista del disc.

Finalment va oferir un mix de tres cançons de les més conegudes de la seva discografia, "Contigo", "El Talisman" i "A fuego lento". El que cal destacar és el recorregut que va fer, va baixar entre el públic per a interpretar-les, priemer va començar pel tercer pis, donant una volta per dalt i situant-se just davant l'escenari a la barana, seguidament per a baixar al segon pis i acabar entrant per platea fins a l'escenari de nou. Un dels moments més destacats de la nit, i en el que es veu la proximitat de l'artista amb els seus seguidors, un gest molt humà i que de segur, més d'un grup hauria de mirar de cuidar.

Durant el concert va anar informant de com anava el Barça, primer amb el gol de Messi i finalment després de la cançó més esperada per tothom, i de sorpresa per als que no ho sabien, va dir que el Barça havia guanyat.

I va acabar dient : "I ahora si!, Aquí si! Bona nit!", per una conya que havia fet abans.

Encara estarà uns dies més pel Principat, així que si voleu veure-la, demà tocarà al teatre Kursaal de Manresa i el dia 20 a Salou.

Una nit de premis

Ahir a la nit es va celebrar a la sala Bikini de Barcelona la coneguda festa de l'entrega de premis de la revista Enderrock. Una nit plena de bons moments i molt bones actuacions.

Un any més, la sala plena, aquest cop, amb un control d'accès molt més acurat que no pas l'any passat. Molta gent famosa i coneguda, entre ells el Xavi Coral, la Lídia Heredia, el Jordi Díaz, el Ferran Torrent, el Marius Serra i una llarga llista de noms.

El grup més premiat varen ser Els Amics de les Arts amb tot el rebombori que han causat amb el seu darrer treball discogràfic, "Bed&Breakfast" (Nòmada 57), premis que es mereixen de bon grat. Però els que es mereixien més que ningú el premi, ni que fòs compartit, per la seva dedicació i originalitat, aquests són Anna Roig i l'ombre de ton chien. Un grup de Sant Sadurní d'Anoia que des de l'any passat ens ve presentant un directe molt a l'estil de la "chanson française", una proposta molt arriscada però que fa que el públic respongui molt bé. L'Anna Roig, juntament amb la Lyona , van pujar a recollir el premi al millor video-clip per la cançó "Je t'aime".

La festa es va amenitzar amb les actuacions musicals de The Pepper Pots, l'Anna Roig i l'ombre de ton chien que va cantar la cançó "Corro sota la pluja" amb en Cesk Freixas, Mazoni i les Mazoni (Helena Miquel i Bikimel), Gerard Quintana, Els Amics de les Arts i tancant la festa La Pegatina.

La Fnac revolucionada

Ahir al vespre, el grup Filippo Landini, va presentar el seu darrer treball discogràfic, 'Farem revolucions' (Gorvijac, 2010) a la Fnac de l'Illa Diagonal a Barcelona.

Van oferir un repertori d'una horeta però diferent al que ens tenen acostumats. Si ens ve en ment un grup de pop rock contundent, on els directes tenen molta canya, doncs en aquest cas ens equivoquem. Un concert en mig format acústic on les versions dels nous temes prenen una sonoritat diferent, amb molta més llum, plenes de colors.

Una dels temes clau del repertori és la versió d'"Un dimecres qualsevol" i el conegudíssim "Viu-la", però tal i com va dir en Carles Pujol (cantant de la banda): "ara la fem més canyera". Si voleu sortir del dubte, només cal que aquest dijous aneu al Dau a Mataró on oferiran un concert acústic com el d'ahir.

11 anys de Racó català

Aquest portal d'Internet, de caire clarament independentista i 100% en català, va celebrar el seu onzè aniversari "a lo grande". Dissabte passat l'Apolo va ser la seu de la celebració, una celebració que va estar amenitzada amb un primer concert per part de Pell de Serp, i finalment, el plat fort, Brams, dins de la seva gira del vintè aniversari.

Van aconseguir que la sala s'omplis de gom a gom, i que per un moment els crits de lluita i d'independència agafèssin una dimensió descomunal. Un concert combatiu i festiu, on tots els asistents van cridar, saltar i llençar el puny al vent, per reivindicar el mateix que durant 20 anys ha fet la banda berguedana.

Sense dubte un dels concerts més esperats per a molts, Brams de nou a la 'gran capital'. Properament visitaran Vinyols i els Arcs , Cardedeu i Vilanova de Bellpuig, i la gira continua sense treva!

Objectiu 2010

Divendres passat els Lax'n'Busto van fer parada al Barcelonès, a l'Hospitalet del Llobregat. Van oferir dos concerts a la sala Salamandra, una  les set de la tarda per aun públic més jove, que té problemes per poder anar de concert, ja sigui per l'edat, per l'hora en que es fa, per la sala, pels seus pares, etc...

Aquest primer concert, amb bastanta aflucència de públic, pensat par aquest públic menor de 16 anys, van poder gaudir d'una hora i quart de repàs dels temes del darrer disc d'estudi de la banda, així com d'altres que han marcat la trajectòria dels vendrellencs com "Més que la meva sang", "Miami Beach" i "Tinc fam de tu".

En acabar el concert, tots els asistents van poder estar a prop del grup, ja que van sortir a signar autògraf i a fer-se fotos durant una bona estona.

Més tard, a la nit, un món completament diferent. Uns Lax més enèrgics, més potents i rockers, amb un volum de música més alt, i un repertori més llarg. Davant d'un públic entregadíssim van oferir un molt bon concert, amb un repertori molt encertat i amb moltes sorpreses.

A finals de mes, la banda participarà en un concert solidari que es celebrarà a la Luz de Gas per a ajudar al poble d'Haití.

Els peixos de la Mariona Casas

Dins de la programació de Rambleros podem trobar moltes petites obres de teatre i espectacles d'una simplicitat extrema però que valen molt la pena. Un d'aquests casos és el de La Peixatera.

La peixatera de la parada núm. 24 de la Boqueria, la Mariona Casas interpretada per l'actriu Xus Estruch juntament amb la col·laboració especial de Jaume Bernet. Una peixatera preocupada per la situació del moment, en aquest cas per tot el que suposava la transició, el canvi cap a la democràcia, la nova constitució, etc... Una època on es cridava i reivindicava per la llibertat d'expressió, el NO a les nuclears, etc...

L'obra, tal i com si estiguessim en un àmbient familiar en plena Boqueria, defugint de l'actual parc temàtic en el que s'ha convertit per voler obrir les portes a la marabunta de turistes, ens acompanya a analitzar amb prespectiva aquella època, ja que hi ha molts elements que la fan actual com el simple fet de pagar amb euros.

Musclos, sardines, llobarros, seitons,  sonsos, etc... el que vulguis i més es pot trobar en la parada de la Mariona, fàcil de trobar pels seus crits de: "Barat i viu, xata!". I és cert, peix fresc per donar i per vendre, amb algun que altre regal entre el públic com julivert, una rosa i fins i tot una bossa amb peix!

Una peixatera diferent, desvergonyida, sense pèls a la llengua que va ser seduida per l'ambient de la Cúpula Venus, pel seu ambient canalla i completament desenfadat.

Si teniu ganes d'entrar i gaudir d'una bona estona de mercat, només heu d'obrir la porta de la cúpula i deixar-vos seduir pels monòlegs d'aquest personatge tant entranyable. Encara restarà un parell de dies més obert, així que si en teniu ganes, demà 16 de març i dimarts vinent, 23 de març, a la carpa de la Rambla podreu veure La Peixatera. Per a més informació es pot visitar: http://www.rambleros.info/

La Dharma més viva que mai

Divendres 5 de març, la Companyia Elèctrica Dharma va oferir un concert dins de la programació de Rambleros a la carpa instal·lada al final de la Rambla.

Un concert amb un repertori especial per a l'ocasió, on van recordar temes dels seus primers treballs, inmersos plenament en la Ona Laietana. Estem parlant de l'època del ja desaparegut antic Zeleste, al costat de Santa Maria del Mar. Vem poder recordar aquell mític disc de 'L'oucomballa', sense passar per alt els temes més coneguts de la banda.

Una Dharma que continua igual que sempre, tot i el pas del temps, continuen reivindicant i portant festa arreu, amb una combinació perfecta d'instruments fan que la seva musica mediterrània es transformi en disbauxa.

El destape de la Rambla

Ja fa uns dies que la Rambla està tornant a reviure aquelles nits de destape, aquelles nits de cabarets, aquelles nits de gresca i disbauxa, aquelles nits on tot el que era pecat es transformava en luxúria.

Les nits de La Cúpula, inclosa dins de la programació de Rambleros, és l'obra que rememora l'antic teatre de la Cúpula Venus, un espai alternatiu i golfo situat a les Rambles de Barcelona. L'obra es representa a la carpa que s'ha instal·lat al final de tot de la Rambla, una carpa que recrea aquells anys de cabarets i de vedettes, els anys on el Paral·lel viva la seva màxima esplendor igual que tot el centre de la ciutat.

L'obra dirigida i presentada per un dels històrics d'aquell espai, l'Oriol Tramvia, pren un aire festiu, de poca roba i de provocació, on arribem a veure a un Oriol Tramvia completament transformat amb plataformes i lligacama.

Una obra amb poca roba, boes i molta provocació, sobretot això. Ens presenten diferents números musicals i literaris que van néixer a la Cúpula Venus i intenta, de la mà de joves intèrprets, ensenyar el que eren aquelles nits e la Cúpula, de copes i de converses d'ambigú.

És una molt bona proposta que no te desperdici, realment et transporta cap aquella època, et sents com una persona coibida per les mirades de la gent quan et veuen entrant en un local d'aquestes característiques.

Els intèrprets que trobem a l'obra són l'Anna Casas (la coneguda Ruïnosa del Club Super 3), la Carmela Poch, el Víctor Genestar, en Maties Sierra i el mateix Oriol Tramvia. Tots ells estan acompanyats per una sèrie de músics, la Carol Duran (violinista de la Carrau), Javier Garcia, Ramon Vague i Lluís Lucea.

 

Aquesta obra de teatre hi serà durant uns quants dies més, així si voleu anar a veure-la teniu els següents dies 16, 23 i 24 de març a les 21h. Podeu consultar més informació a http://www.rambleros.info/

La Porta dels Somnis, de tu a tu

Dilluns va ser el torn de la Porta dels Somnis en passar per la Fnac a presentar el seu darrer treball, un disc recopilatori per a celebrar els cinquè aniversari de la banda, '5 anys' (Gorvijac, 2009).

Un concert molt proper amb la gent, en format acústic, on moments previs de començar, ja es va poder veure el gest d'humanitat de la banda, de la seva bona relació amb els seus seguidors. Van fer retardar el cocnert ja que van firmar un disc que va dur la mare d'un noi que li agrada molt el grup però que viu fora, tot un gest d'humanitat, que moltes altres bandes haurien de prendre com a exemple.

Un concert on el públic va començar decidint les cançons que volien que toquèssin, dintre d'uns limits està clar. El grup tota l'estona fent broma, en Jaume Saltor i la Virginia fent un joc de contestacions entre ells, i involucrant el públic en tot moment. Aprenent com es pronúncia el nom de la botiga, que ve del francès, convidant a la gent a entrar i a seure's per comoditat, etc...

El moment a destacar va ser la intervenció d'un home gran que va suggerir a la Virginia que cantés de peu per a que lluïs el seu cos just a la cançó de la "Ballarina" on suposadament en Jaume havia de ballar al mig del Fòrum de la Fnac.

Al final del concert va aprofitar per explicar que a finals d'aquest mes, concretament el dia 28 de març, es celebrarà un concert solidari a la sala Luz de Gas de Barcelona, on l'entrada és voluntària i tot el que es recapti anirà destinat a un projecte solidari que col·labora amb la millora de la qualitat de vida d'Haití. Un concert que comptarà amb la presència de grups com Filippo Landini, La Porta dels Somnis, Lucrecia, Moncia Green, Manu Guix, Lax'n'Busto, Dani Flaco i Jofre Bardagí entre d'altres.

Manel Dopico a la Sala Rubik

Dissabte 27 la Sala Rubik de Vilassar de Mar va oferir un concert del Manel Dopico, un concert molt potent, un pèl curt pel meu gust, i amb algun petit problema de so sense importància.

Va repassar temes del seu darrer treball 'Ahora' (Nat Team Media, 2009), començant amb un "Bender" molt potent". També va aprofitar per recordar alguna cançó del seu disc de debut en solitari, 'Escaparnos de este mundo' (Nat Team Music, 2006)

El concert va servir també per a presentar el nou single del grup Junts, del qual en forma part com a baixista. Així va aprofitar l'avinentesa per a convidar a Joan Carles Barrios, Jonathan Argüelles i Jordi Catalán per a que pugessin a l'escenari a recuperar algun tema de la banda i fer la nova cançó, "No perdis l'esperança". Van fer un parell de cançons sorprenent-nos, o més millor dit, emocionant-nos amb el "Tornar a nèixer" una cançó composada pel Manel Dopico. Un moment molt emotiu del concert, on els seguidors de la banda van poder reviure, per uns petits moments el que eren els concerts de Junts.

Realment la gent vol tronar a veure la banda junta de nou, tornar a gaudir, ni que sigui d'un concert! Quant de temps haurem d'esperar?

Han començat les revolucions

Divendres passat el grup de Canet de Mar, Filippo Landini va oferir un concert de pre-estrena del disc a la sala Vinil d'Arenys de Munt. Van presentar els dotze temes del seu darrer treball discogràfic 'Farem revolucions' (Gorvijac, 2009).

Un concert per començar a rodar totes les novetats que incorporen, assajar els canvis de guitarra, llançar les bases, etc... I sobretot per veure la resposta del públic amb les noves cançons. Sincerament una resposta molt gratificant, ja que amb la sala plena a vessar el grup es va sentir molt recolzat, i cada una de les notes de les noves cançons, cada una de les paraules de les lletres, anava impregnant a tothom.

La gent va quedar molt contenta del nou directe que presenten, encara que s'han de pulir alguns detalls.

Un concert amb familiars, amics i coneguts que anaven corejant alguns fragments de les noves cançons. Com a regal i per a que tothom poguès cantar, van interpretar el "Viu-la", l'èxit més sonat de la banda, i la cançó "Bons moments".

I per si l'ambient no era suficientment pròxim, van acabar amb la cançó que tanca el disc, "Desembre", en format de final apoteòsic, on van voler involucrar al públic en el concert.

Si voleu veure com sonen en directe, on guanyen molt més que en el disc, si voleu desvetllar quins secrets amaguen les cançons i quin és aquest final apoteòsic, el proper concert serà el dia 16 de març a la Fnac de l'illa Diagonal i poteriorment, el 26 a Canet de Mar, on faràn la presentació oficial del disc.

Jofre Bardagí en blanc i negre

Dijous passat en Jofre Bardagí va oferir un concert molt pròxim i íntim a la Luz de Gas. Aquest concert on presentava el seu nou treball discogràfic, 'Música en blanc i negre' (Musica Global, 2010), estava enmarcat dins del festival BarnaSants.

Un concert on va presentar cançons d'aquest nou treball així com un repàs de temes de l'anterior treball, 'Jo faig cançons' (Musica Global, 2006). Una nova gira que compta amb una banda nova i que encara necessita rodatge, tot i que va ser un concert impecable. L'únic problema el so, que costava bastant entendre el que deia en Jofre. Un concert amb una aportació electrònica mà a mà amb l'Alexandre Rexach.

Com sempre, va tenir moments per a recordar grans èxits de Glaucs com "Ho tornaria a fer", "A un pas de ser feliç" o "Creus". Cançons que van fer vibrar tota la sala.

L'Alexanre ens va presentar un dels temes que inclou el seu nou treball discogràfic, 'Era tan joven cuándo nací' (Mass Records, 2009). Va interpretar la cançó "Que guapa es (Silencio)".

El concert va acabar amb la cançó que dóna nom a l'anterior treball discogràfic, "Jo faig cançons". Una cançó d'uns 7 minuts de durada que fa possar la pell de gallina.

Una molt bona presentació del nou disc que al llarg d'aquest mes sortirà a la venda.

El repertori del concert:
1.- Ball de bastons
2.- Hi ha algú al pis de dalt
3.- Ho he escrit per tu
4.- Maleït Houdini
5.- Felicitat
6.- La sort del meu costat
7.- Hi ha coses que no oblides mai
8.- Ho tornaria a fer
9.- Sense dignitat
10.- Que guapa es (Silencio)
11.- Junts
12.- Fas tan mala cara
13.- Direm que som molt especials
14.- La paraula amor
15.- U més u és més que dos
16.- Planet Telex
17.- A un pas de ser feliç
18.- Creus
19.- Jo faig cançons