dilluns, 22 de febrer del 2010

"Del que us expliqui, creieu-vos-en la meitat!"


Divendres passat la sala Luz de Gas de Barcelona es va omplir de bona música, un concert dins del marc del festival BanaSants. Anna Roig i l'ombre de ton chien va oferir un concert molt sutil i amb una delicadessa extrema.

De l'any 2009 quan van començar a veure els seus primers fruits fins ara, han anat consolidant-se mica en mica, fet que els ha dut a guanyar una sèrie de premis. Però tal i com va confessar la mateixa Anna Roig, el seu somni era fer un Luz de Gas i encara més dins del festival BarnaSants, segurament, un dels millors premis que han tingut.

Una hora i mitja aproximadament de pop fresc i alegre combinat amb la tendressa i profunditat de la cançó francesa. Una mescla de català i francès van fer que el públic sortis contentíssim del concert, d'aquesta nova proposta original i a la vegada arriscada, però ja ho diuen ells: "ens agrada cantar en francès perquè així no ho enteneu tot". Tal i com va explicar a El Periòdico, abans de cada cançó expliquen una mica de que tracta per a que la gent segueixi el fil, ja que al estar interpretades en francès pot resultar complicat.

Un combinació perfecte de les cançons del seu disc juntament amb versions de grans mestres de la música francesa en forma de petits regals. "La chanson des vieux amants" de Jacques Brel, "Poupée de cire, poupée de son" de France Gall i "Comment te dire adieu" de François Hardy i "Une petite fille" de Claude Nogaro. Està clar quines són les seves influències i encara més quan ells maeixos les defensen amb un gest tant senzill com agafar una de les darreres frases de la cançó "Ne me quitte pas" de Jacques Brel com a nom del grup, "laisse-moi devenir .... l'ombre de ton chien" (deixa'm ser .... l'ombra del teu gos).


La teatralitat s'apodera de l'escenari en tot moment, passant de la senzillesa de la persona a la part més diabolica. Una interpretació completa de les cançons, cançons que ens expliquen moltes històries, històries d'amor, històries tendres i sobretot divertides. El toc surrealista apareix en aluna cançó.

Una nit d'In-somni



Dijous a la nit va començar el festival In-somni a Barcelona. El tret de sortida va ser de la mà d'Anímic, els Aimics de les Arts i els Affoniks.

Tres concert impressionants en una nit plujosa, uns concerts que van fer oblidar per un moment la pluja i ens van fer passar una molt bona estona.

Anímic van presentar el seu nou dis 'Himalaya' (Bankrobber, 2009), però el plat fort sense dubte, els Amics de les Arts, un grup que per allà on van omplen. És increïble la gentada que porten i sobretot l'entrega que el públic mostra. Fa molt de temps que no es veu un públic com aquest, que en tot moment canta, balla, salta, riu, i respon automàticament a tot el que el grup fa.

Un concert curt però molt intens, on no hi van faltar grans cançons com "A vegades els ocells fan cagarades" o "Tren transiberià", així com un repàs al seu darrer disc, 'Bed&Breakfast' (Nomada 57, 2009). Un disc que els estan portant arreu dels Països Catalans.

Malhauradament, un cop acabat el concert dels Amics, el públic va marxar i es van quedar quatre gat. Tot i ser pocs, vem poder gaudir d'un potentíssim concert dels Affoniks, un concert molt rocker i amb molta energia. Ells també presentaven el seu nou disc, 'Botómonocromatic' (BraveCoast/Discmedi, 2010).

Un concert de pel·lícula!


Dijous a la nit el Palau de la Música va estirar la catifa vermella per a rebre a una gran estrella de Hollywood. American Flyers, Els Intocables, Field of Dreams, Bailando con Lobos, Robin Hood: principe de los ladrones, The bodyguard, The War, Waterworld, The Postman, 3000 Miles to Graceland, Open Range i The Guardian són algunes de les pel·lícules de la seva llarga llista.

Kevin Costner va oferir el primer de dos concerts dins del marc del festival Mil·lenni. Un concert d'una hora i mitja on va interpretar 15 cançons. En tot moment va estar acompanyat de la Modern West Band.

L'ambient que es respirava al Palau era de nervis, de ganes de poder veure a una estrella de Hollywood tan a prop, de coneixer la seva faceta musical.

Tot va començar a "lo gran", molt cinefil tot plegat. Es va projectar un resum de les pel·lícules que ha protagonitzat, una pantalla gegant ens mostrava a un Kevin Costner actor que ha anat canviant al lalrg dels anys. Ens donava pas a poder contemplar a un Costner més granadet però ple de vitalitat i guardant sempre el seu atractiu. Si més no, el públic ho podia verificar, ja que la majoria eren dones, les quals algun que altre crit anaven fent.

Una música de pel·lícula i un joc de llums recordant a la cerimònia d'entrega dels Oscars, van conduir la mirada de la gent cap a la porta d'entrada a platea, des d'on en Costner va travesar tot el Palau fins l'escenari. Saludant cofoi d'estar a Barcelona i de veure un públic tant entregat, va poder regalar alguna encaixada de mà entre les seves seguidores que es trobaven a platea. Mai haguèssin imaginat que tindrien a un actor d'aquesta talla tant a prop, i segurament un dels seus ídols o un dels seus amors platònics.

El concert molt enèrgic va fer aixecar a la gent de les butaques va començar amb un "Bona nit Barcelona!". Malgrat no tenir una gran veu ni un gran coneixement de guitarra, en Costner va defensar amb elegància les cançons i la seva possada en escena, pode hi jugava un paper molt imporant el fet que fos un actor famós.

Sense dubte,vem poder viure el que, m'atreveixo a afirmar ja, va ser i serà el concert d'aquest any.

Una nit de guateque


Dimecres la Jazzroom (l'antiga Cova del Drac) va viatjar en el temps per a situar-se als anys 60, any on els vestits de colors i a topos, les corbates i els jerseis combinats amb la pana, on les ulleres extravagants i les diademes o cintes al cap florien per tot arreu. La música, pop ie-ié sense dubte. Una nit per a rememorar aquesta música, aquest període i que actualment s'està possant molt de moda.

Una nit on van presentar la revisat Enderrock d'aquest mes integrament dedicada a la musica ie-ié i el disc 'Pop ie-ié Català 60's' (Picap, 2010).

L’acte va ser presentat per Lluís Gendrau, acompanyat pel periodista artífex del recopilatori Joaquim Vilarnau i el director de la discogràfica Picap responsable d’aquest, Joan Carles Doval.

En la seva intervenció, Joaquim Vilarnau va destacar l’oblit que va patir el pop en català als anys 60, eclipsat pel moviment de la “nova cançó”; remarcant que el pop a Catalunya no és cosa de grups d’ara, sinó que va començar ja fa 50 anys. Raonant la causa es va dir que el que la majoria de temes no fossin original hi podia haver tingut a veure.

Sense saber un de l’altre, l’Enderrock havia tingut la pensada de recuperar el pop català dels 60 a la revista, mentre de la mà de Joan Carles Doval, Picap també s’havia plantejat recuperar aquelles cançons; va ser gràcies a Joaquim Vilarnau que es van unir les forces per fer-ho més especial.

Joan Carles Doval, va remarcar l’afany de la discogràfica per tal de recuperar la memòria història musical d’aquest país amb les reedicions que s’estan duent a terme dels catàlegs d’Edigsa, PDI,... agraint també la cessió d’algunes cançons als propietaris dels drets com la Biblioteca Nacional i Divucsa.

Finalment el recopilatori sortirà al mercat amb un preu més que moderat, doncs partint de la idea inicial de fer-ne un de doble, es va veure que per la durada de les cançons, cabien en un sol CD que tindrà un preu aproximat de 10€.

Tothom va estar d’acord en la recuperació d’aquestes cançons i en la necessitat de radiació d’aquestes; doncs avui en dia les ràdio no creen èxits sinò que s’escolten els que ja ho son, i en aquest recopilatori se’n poden trobar molts (Maria Cinta, Núria Feliu, Guillem d’Efak, Lita Torelló, Els 3 tambors, Els 4 gats, Els Trons,...)

Seguit de la presentació del recopilatori de Picap i del número de febrer de l’Enderrock, van començar les actuacions de Núria Feliu, Lita Torelló i Maria Cinta, totes elles acompanyades al piano per Francesc Burrull. Un cop finalitzades aquestes i fetes les fotos de “família”, la festa va continuar amb punxadiscos Dj Phill Musical (Òscar Dalmau) que va fer ballar a tots els presents amb els millors temes del Pop ie-ié dels 60.

dijous, 18 de febrer del 2010

11 anys sense tu


Diumenge com cada any, va tenir lloc a Llançà la trobada en record a Carles Sabater. Una trobada on tots els seguidors de Sau i d'en Carles es reuneixen per a retra-li homenatge.

El dia comença amb la visita del cementiri i l'ofrena foral per part de Clam Sau a la tomba del cantant, lloc on també es llegeixen poemes i escrits per la gent tot recordant-lo. Acte seguit es va a la plaça que du el seu nom, creada en memòria del cantant, lloc on es fa la foto de grup.

Un dinar de germanor en un restaurant del poble ajuda a agafar forces per assistir a l'actuació que té lloc després a la Casa de Cultura de Llançà. Un dinar on la gent parla i recorda la figura d'en Carles, el que va signifar Sau per a cadascú i on s'aprofita per recordar i cantar cançons de la banda, amb o sense guitarra en mà.

Aquest any, vem poder gaudir de l'exposició de fotografíes de Martí Escuder, l'autor del llibre 'Sau Vist'. Un cop arribats tots a la Casa de Cultura, va començar el concert de la mà de l'Ismael Colomer, un cantautor de Camprodon. Va interpretar "A prop del mar" de Sau i "El temps no passa", la lletra de la qual és del germà d'en Carles, en Josep Sabater i música de l'Ismael. El concert va continuar amb l'actuació de Gerard Sesé, guanyador del Premi Carles Sabater al 2008, acompanyat de la seva germana, la Magalí Sesé. Va repasar cançons del seu primer treball 'Sota la dutxa' (Picap, 2009), i va versionar alguna de les cançons més conegudes de Sau com "No he nascut per militar" o "El tren de mitjanit". Un concert on va interactuar molt amb el públic assistent i amb la Pepita, la mare d'en Carles.

Finalment, l'acte va concloure amb la interpretació del "Boig per tu" de l'Ismael i en Gerard juntament amb el públic. Moment en el qual en Gerard va fer cantar algun dels assistents, fins i tot al germà i a la mare d'en Carles. Tots dos a primera fila, atents en tot moment del que passava per no perdre fil de l'hmenatge. En tot moment van estar molt ben acompanyats de la Coco Comín, una de les millors amigues de la família.

Tot l'acte organitzat des de Clam Sau per la Marta Pich i amb el suport de la família d'en Carles, en Josep Sabater i la Pepita, i dels músics.

Ja en van onze que no està entre nosaltres, però la seva màgia, la seva llum i la seva força encara perdura. El seu record és impossible d'oblidar.

Mesclat a Berga


Dissabte passat Berga es va disfressar en ple carnaval amb la música de Mesclat. Un concert ple de gent disfressada però molt entregada al concert.

El grup no es va disfressar, però més que mai, els seus cap grossos van fer més festa que mai!

Un concert repassant els temes més destacats de la seva discografia on no hi podien faltar temes com "Au jovent!" o "Serrallonga".

Mesclat porten la festa sempre a sobre, per on van l'escampen i aixó es nota! Toquen pocs cops però quan ho fan deixen marca.

El pròxim cop que els podrem veure en directe serà a Juneda el 3 de juliol, i es que clar compaginar totes les gires dels grups és complicat ja que ens trobem inmerssos en la gira de Brams i ven aviat la d'Els Pets.

dimarts, 16 de febrer del 2010

Lluís Gavaldà i les cançons que parlen de cançons


La proposta en solitari d'en Lluís Gavaldà és una molt bona tria per escollir un concert. Per això el BarnaSants va voler comptar amb la seva prsència divendres passat al Teatre Zorrilla. Per primer cop, aquest teatre és seu del festival.

Una tria molt acurada de cançons, improvitzada (o no) segons va dir el Lluís, fan que durant una hora i mitja ens quedem captivats per la força i la màgia d'aquestes cançons. Cançons que li han marcat personalment, que li agraden o simplement perquè si.

Cançons sense traduir, aglunes traduïdes i d'altres pervertides, així les va classificar ell mateix. Cançons que tenen el sue moment precís i el seu missatge amagat, o poder no tant amagat quan ens diu que "hem de matar als calvos"

Va anar alternant cançons d'Els Pets juntament amb tot aquest grapat que ell ha anat recopilant. Així mateix, va aprofitar l'ocasió per a presentar, com ja havia fet en els dos darrers concerts, una nova cançó del nou disc del grup que sortirà a la venda de cara a l'abril, "Les coses com són" ens parla de la resignació que té en veure que el que no va funcionar en la seva relació amorosa, ara si que funciona amb un altre, i ja ho diu la cançó, "... i les coses com són, feu molt bona parella!"

Un concert ple de sentiments, d'emocions i de melangia, com aquesta cançó que hem citat. També va tenir un moment per explicar el part del seu fill tot deleitant-nos amb la cançó "Dragons". Elvis Costelo no hi podia fallar en una ocasió com aquesta, on el Lluís es despulla per defensar les cançons que li agraden, i per tant, el seu cantant predilecte hi havia de ser.

També ens va explicar d'on va sortir la inspiració d'una de les cançons més destacades d'Els Pets, "Vespre". I com no, del seu grup no hi podien faltar cançons com "Del balcó de casa", "Per què no vens?", "Balada dels sentits", "Valset", "Cançó d'amor", "Jo sóc el teu amic", "Aquest cony de temps", "Soroll" i "Ulls de color mel".

Aquest va ser el darrer concert en solitari, pel moment, ja que ara està dedicant-se integrament al nou treball del grup.

Roberto Vecchioni al BarnaSants


Dijous passat el festival BarnaSants va oferir el seu plat fort, una de les actuacions més esperades de tot el festival, l'actuació de Roberto Vecchioni va omplir la sala Luz de Gas.

Un festival que aposta per la bona música, tant feta a casa com fora, i aquest cop ha mirat cap a Itàlia. Un gran artista, un gran cantautor i lletrista que va oferir un repàs a tot el que ha fet al llarg de la seva extensa carrera amb un final incòmode. Un concert dificultós i complicat però on la seva veu profunda va eriçar la pell d'alguns.

dissabte, 13 de febrer del 2010

La rumba de Peret


Dijous passat, dins del marc del Festival Mil·lenni, a l'Auditori vem poder gaudir d'un magnific concert d'en Peret.

Un concert acompanyat d'una gran banda que van fer un parell de cançons introductories, creant una mena de neguit per a veure a Peret. Finalment va apareixer i tot l'auditori va vibrar amb la seva presència.

Un rapàs de les cançons més destacades de la seva trajectòria i entregant-se completament al públic.

dijous, 11 de febrer del 2010

Brams a Mont-Roig del Camp


Dissabte passat Brams van continuar repartint energia per Catalunya. Aquest cop Mont-Roig del Camp va ser la població escollida. Un pavalló bastant ple, entregat al 100% a les més de dues hores de concert on es va poder reivindicar moltes coses i alhora divertir-se!

Continuo dient que estem devant d'una de les gires més impecables que hi ha actualment en el panorama musical català.

Talment sembla ahir que publicaven el primer disc i començaven a bramar per arreu. Estem devant d'uns Brams més granadets però igual d'energeics i plesn de vitalitat com al principi. Van marxar, han tornat i encara tenen moltes coses per dir.

La gira continua i divendres els podrem veure a Solsona.

divendres, 5 de febrer del 2010

En Belda solidari


Aquesta nit passada en Belda i el Conjunt Badabadoc ha ofert un concert a la sala Luz de Gas, la sala eterna, on tot tipus de música i gent d'estils diferents hi té cabuda amb només unes hores de diferència!

Dins del festival del BarnaSants, en Belda ha ofert un concert ple de versions de grans temes de la música feta a casa, de cançons conegudes i d'altres molt més profundes i desconegudes. Un concert que ha estat com a mena d'homenatge a l'Ovidi Montllor i en solidaritat amb els nens amb càncer i familiars. Els diners recaudats aniran a parar a l'AFANOC, una ssociació que lluita dia rere dia per a millorar la qualitat de vida dels nens amb càncer i les seves famílies.

Les persones que hi han assistit han ogut endur-se a casa, a part d'un molt bon gust de boca de les versions que fan de les cançons i del concert en general, un disc Tribut a l'Ovidi Montllor produit per l'ACIC l'any 2006, editat especialment per a l'associació AFANOC. Aixó ha significat que es pugui tirar endevant el projecte "La Casa dels Xukils".

Un concert solidari però que de ben segur ha estat un regal per a tots! Cançons oblidades que s'han pogut recordar, cançons desconegudes que s'han conegut i cançons conegudes que s'han pogut cantar. En Belda ja ho té, intentar treure la pols dels calaixos i fer veure la llum a peces que diuen molt de per si, però que amb el seu acordió diatònic, juntament amb la resta dels Badabadocs, aconsegueixen un aire màgic, un aire especial.


Fins i tot aconsegueix que tota la sala acabi ballant el "Paquito el chocolatero" tots agafats a la vegada!

Pròximament podrem gaudir d'un concert d'ells a Occitània, dins de la mini gira que fan pel sud de França!

dijous, 4 de febrer del 2010

Les estrelles del Gato Perez


Ahir a la nit la sala Luz de Gas es va vestir de rumba, de rumba catalana. Tal i com va dir el Carles Flavià, mestre de cerimonies, "Aquí a Catalunya la nostra musica no és la sardana, això és una tonteria, el que ens identifica és la rumba catalana, la música feta en el barri de Gràcia!"

Així vem poder gaudir de la música autèntica catalana, la música que després d'uns quants anys va tornar a reviure ahir a la nit, la música del Gato Pérez. Amb part de la banda que duia, vem poder reviure les seves cançons en una sala plena de gent disposada a ballar, cantar i a passar-s'ho bé.

Un concert molt especial per a rememorar aquest personatge tan estimat per molts.

Si algu vol obtenir el disc de la banda, la discogràfica Picap (l'organitzadora del concert) va editar l'únic LP editat en format CD i en digital per l'Spotify. El disc es pot adquirir a la pàgina web de la discogràfica (http://www.picap.cat/).

Els Amics de tots


Dilluns a la Luz de Gas els Amics de les Arts van oferir un concert gratuït i amb un èxit absolut. No pel fet de ser gratuït el concert ni molt menys! Sinó per ser ells mateixos, tant naturals com sempre, amb la seva ironia marca de la casa.

Un concert animat on la gent s'hi va entregar al màxim possible. Un concert prop de "casa" de pis que, segons han explicat tenen al carrer Muntaner 260. Un pis compartit d'on sorgeixen les històries de totes les cançons, cançons crítiques amb la societat i amb la realitat que ens envolta, però tractades amb una ironia sobèrbia i divertida.

Ens trobem davant d'un grup que no només fa música i canta, sinó que teatralitza i explica molt, amb introduccions gens feixuges per lo llargues que arriben a ser. Fent riure a la gent amb les seves històries per "Masaxuxes", amb la bola "de merda" que tenien pel pis que era com una més de la família o amb el color de les rajoles vermelles o bordeus.

Moments d'interacció amb el públic amb la cançó "El Codi DaVinci", aparicions estelars a l'escenari quan no tocaven, i quan toquen arriba tard. És que ja se sap, l'home que treballa fent de gos prefereix no moure's del sofà i quan ho fa, la caga.

Per acabar han explicat com funcionen els bisos d'un concert, ja que ironitzant han explicat una anècdota que en tornar a l'escenari només hi quedava la senyora que estava recollint i netejant. Així doncs han advertit que no marxaven, se n'anaven al cantó i al gent havia de cridar euforicament per a que tornessin a sortir, moment on aprofiten per fer les millors cançons del concert tal i com van dir. Tot acabant amb el mític "A vegades"

Un concert divertit, original, amb tan sol 4 persones en semfilera defensant un estil pròpi! Le comparacions son odioses, cert, però en aquest cas, no se per on poden sortir les semblances amb el Manel, no tenen ni punt de comparació! El grup porta una feina dura feta i s'ho mereixen més que mai aquest èxit! Així fins a la propera!

Divendres toquen a la sala Clap de Mataró, però amb entrades exhaurides ja.

dimecres, 3 de febrer del 2010

Els Brams arriben al Pirncipat


Dissabte el Principat va poder començar a bramar. Després d'un mes de la seva primera actuació dins de la gira del vinté aniversari a Mallorca, Brams van arribar a Molins de Rei.


Un retorn molt esperat per a molta gent, que van fer que el pavelló s'omplís amb moltes ganes de passar-s'ho bé, reivindicar i fer festa. El vermell i el negre molt ben combinats amb una selecció de cançons molt acurada per a fer que la gent gaudeixi com mai.

Un concert de dues hores i quart va repassar les cançons imprescindibles de tota la discografia de Brams. Una primera part molt més reivindicativa que va deixar pas a una segona molt més festiva. Un seguit de 34 cançons per no parar.

La nova incorporació d'en Pere Borralleres com a baixista és excepcional, els hi dona molta energia i ha tingut una integració espectacular, una feinada que ha sabut dur perfectament al dia.

Un concert bastant moltitudinari que augura una molt bona prespectiva a la gira, una gira que no s'ha de passar per alt, i en un moment o altre cal anar a un concert.


Després de 5 any sense trepitjar els escenaris, tornen amb molta més força que mai. Una gira que serà molt sonada i que recorrerà tot Catalunya sense parar. El tret de sortida ja ha començat, les pròximes dates de concerts es poden consultar a http://www.brams.cat/. La pròxima cita és dissabte vinent a Mont-roig del Camp.

El repertori del concert:
1.- Intro
2.- Rojo separatista
3.- Sant Jordi 1985
4.- Guanyarem
5.- Brindis
6.- Nena de Nicaragua
7.- Energia
8.- Massana
9.- Quan t'imagino cagant
10.- Quan surt el sol
11.- Sants collons
12.- Moltes gràcies
13.- Ploramiques
14.- Portugal
15.- El president
16.- Som a Girona
17.- Moros i cristians
18.- Fidels a la utopia
19.- Fuig amb mi
20.- La diplomàcia de la rebel·lía
21.- Aldea Global
22.- Cançó d'amor
23.- De bar en bar
24.- Pocatraça
25.- Papa
26.- Goig a St. Hilari
27.- Inici de càstig al fetge
28.- Marihuana berguedana
29.- Dilluns que ve
30.- La Plaça
31.- L'últim tirabol
32.- Vull per demà
33.- Sóc d'un país
34.- Sempre més

L'etern Marc Grau


Dimarts 26 de gener va tenir lloc a la sala Bikini de Barcelona el concert en homenatge a Marc Grau, un músic i compositor que va marcar un abans i un després a molta gent i a molts grups, grups que són tot un referent dins del panorama musical.


Un acte molt emotiu ple de convidats i amics, conduit per en Santi Millant, on una sèrie de grups van oferir unes quantes cançons en directe, grups que van comptar amb la presència de Marc Grau bàsicament com a productor. però està clar que tot això va més enllà, no només una relació estrictament professional sinó, que es va convertir en un dels millors amics d'aquests grups, fins i tot com si fòssin de la família. Segons Els Pets, que van ser els encarregats a tancar l'acte, diuen que era el seu tiet.

Los Rotos van ser els encarregats d'encetar el concert, un grup integrat pel fill del Marc Grau, el Marc Grau, va veure com el public i els grups es van volcar per a homenatjar al seu pare. En Quimi Portet va pujar a l'escenari amb la seva banda actual, però l'ocasió va fer que gran per de El Último de la Fila es reunissin als camerinos. Va interpretar "Progressa Adequadament" i un parell més de cançons.

Una dels grups que van col·laborar amb en Marc Grau no van ser-hi presents, només hi va anar en Gerard Quintana. Havien corregut rumors de que Sopa de Cabra s'ajuntaria per l'ocasió però n va ser el cas. En aquesta nit no es podia obviar les cançons de Sopa i en Quintana va interpretar "Camins", així mateix va aprofitar per a presentar una de les seves cançons, "La Crosta".

Pedro Javier González va oferir una actuació molt melancòlica. Aquest ex component de El Último de la Fila, va interpretar amb la seva guitarra dos cançons que feien possar la pell de gallina. Un dels moments més esperats de la nit va arribar quan Manolo García, excantant de El Último de la Fila va pujar a l'escenari, El public vingut de tot arreu i de bastant lluny, van fer que la seva actuació fos molt especial. Un Manolo molt entregat per la causa i al seu públic va fer tremolar tota la Bikini.

La recta final del concert la van possar tres grups importants del panorama musical català. Primer va pujar en Joan Masdeu amb la seva guitarra, excantant del grup Whiskyn's, interpretant dues cançons del grup que va tenir la marca indiscutible de Marc Grau, "On" i "Cada cop que t'envàs". Seguidament els Lax'n'Busto van interrpetar "Eva", una cançó instrumental que va composar Marc Grau i "La meva terra és el mar".

Els encarregats de tancar l'acte van ser Els Pets, el grup que va tenir mésa finitat amb el productor. Van fer la última cançó que van crear amb ell, "Tantes coses a fer" i la primera, "S'ha acabat". Aquesta última cançó va suposar el moment més àlgid de la nit, on van convidar a Marc Grau fill per a que la interpretès amb ells.

També hi van participar en el concert en Jordi Batiste, en Jornet, Vilaplana, Armengol & Riera i Color Dansa.

La sala a rebentar de gent van fer que fos un concert molt especial, una nit que molta gent recordarà. I sobretot un homenatge molt emotiu, un molt bon record d'en Marc Grau.

3 hores de Belda i Badabadocs


Diumenge 27 de gener, en Carles Belda, un altre any, va oferir un gran concert amb el conjunt Badabadoc a Snat Pere de Ribes, al local de la Ger.


Un concert molt intens, un concert llarg, on van versionar les cançons que ja podiem escoltar en els concerts, presentant així el seu disc 'Per jamaicanes' (autoeditat, 2009). Tot i això van aprofitar per presentar alguna versió nova com la del "Pere Gallerí", basant-se en la versió de Pomada.

Un concert de 3 hores amb un petit descans enmig per a poder fer uns beures i el que calgués! Un grup molt entregat i amb ganes de tocar!

El proper 4 de febrer estaràn a la Luz de Gas, dins del marc del festival BarnaSants.

Dani Flaco i Rafa Pons al BarnaSants


El BarnaSants conitnua imparable i presentant-nos propostes molt interessants, noves o no. En aquesta ocasió podem parlar d'un concert que fa possar la pell de gallina. Dos cantautors junts dalt d'un escenari despullant-nos les seves cançons només amb la combinació de guitarres.

Dani Flaco i Rafa Pons van oferir un concert conjunt on van presentar cançons que han creat i interpretat junts, així com un seguit de cançons que cada cantautor ha anat publicant.

Un concert d'una gran senzillessa però que va fer que el Teatre Joventut de l'Hospitalet vibrés amb l'energia que transmetien. Un concert amb un public molt entregat, amb ganes de gaudir d'una tarda de diumenge plujossa.

Grups solidaris


El dissabte 23 de gener va tenir lloc a Vic un macro concert per a una bona causa, recaptar fons suficients per a poder adquirir un vehícle adaptat per a l'Associació Sant Tomàs.

Van encetar la nit els alcoians Verdcel, seguits de Estúpida Erikah i Eskac i Mat. Un dels plats forts va arribar amb el pavelló bastant ple, Cesk Freixas va pujar sol a l'escenari i va despullar el seu darrer disc 'La mà dels qui t'esperen' (Temps Record, 2009), així com algun dels seus temes més populars. Una actuació curta, com tots els grups, però molt entregada al públic.

Seguidament, Hotel la paz, un altre dels grups important del cartell van seduir al public amb la seva proposta innovadora de música pop-rock combinada amb projeccions i base electrònica. Un altre plat fort de la nit va pujar a l'escenari amb molta força, els Strombers van oferir un concert bastant reduït comparat amb el que és habitual, però sense deixar de banda els seus grans èxits així com la versió de Loquillo "El Pagés". Com sempre, fent ballar i engrescar a la gent.

I ja a la recta final,  Bonobos ens van oferir el seu directe fresc i jove, ja que estem davant del grup més jove de la nit, un grup de la comarca amb una proposta que pot arribar lluny. I ja per acabar la nit, la traca final la van possar els Rosa Luxemburg ensenyant-nos com creamar una ciutat.


Una nit llarga i intensa però per una molt bona causa.

Victor Manuel al BarnaSants


Victor Manuel va oferir un concert a l'Auditori de Sant Cugat dins del marc del BarnaSants. Un auditori ple de gent, gent amb ganes d'escoltar les cançons que ha composat aquest cantant asturià.

Cançons de tota la vida, censurades i no censurades, amb un regust melancòlic i amb molt de sentimentalisme. Acompanyat pel seu fill al piano van oferir un parell d'hores de concert, on la gent va tenir temps d'emocionar-se, riure i embadalir-se amb la veu del cantant.

Victor Manuel va aprofitar el concert per parlar de cuina explicant la recepta de les patates de l'importància. Va anar explicant la seva vida, tot el que li ha passat a travès de les cançons, cançons clandestines i cançons menys semblants a cançons. Va explicar que de petit era un pèssim estudiant, i que llegia per a omplir els buits que tenia. Va parlar de la Guerra del Vietnam amb la canço "Cobarde".

Va repassar la seva vida sentimental explicant la seva relació amb la seva esposa, Anna Belén, així com la seva família. Un dels moments destacats va ser quan va parlar de la seva àvia, que va ser una font d'inspiració molt important per a ell.

La censura que li va prohibir pubicar i interpretar les cançons durant una època, aquest cop no va tenir força i ens va mostrat tot allò que ell havia reivindicat, creant un dels moments més àlgids del concert en interpretar "Astúrias".