Cançonetes (im)prescindibles amb vestit nou

Joan Reig, bateria d'Els Pets, juntament amb Joan-Pau Chaves, teclista d'Els Pets també, encapçalen aquesta proposta que ja porta més de tres anys en actiu, Refugi. La banda l'acaben de conformar Pep Solà a la bateria i Albert Vila al contrabaix.

Refugi neix amb la finalitat de donar a conèixer les cançons de la nova cançó que han estat més amagades, més deixades de banda, ja que no han tingut gaire ressó. Molts cops parlem de cançons d'una gran sutilessa i bellessa, cançons exquisídes que fan de bo escoltar-les amb tranquilitat i deixar-se endur per les seves lletres.



Aquestes cançons conegudes o no surten del calaix, del fons del refugi on han estat anys i anys amagades, per a que la gent les pugui tornar a escoltar, aquest cop versionades, amb un vestit nou, de la veu de Joan Reig. La proposta va més enllà de ser un simple concert, ja que es presenta com un concert - conferència on Joan Reig parla de la nova cançó i ens explica coses, que els més joves desconeixen i els més grans recorden. Així pretèn ser un espectacle per a mostrar el que va ser i va significar la nova cançó, una cançó tal vegada amagada.


Dissabte passat, a una setmana vista de la presentació del seu primer disc "Vestits nous" (RGB Suports, 2009) a Constantí, van oferir un concert a Sant Pere de Ribes. Tal i com va explicar Joan Reig el que pretenia era que les primeres files plenes de gent jove coneixessin la nova cançó i les files de més al fons cantessin aquests cançons que formaven part de la seva època.


Va anar alternant el concert amb una petita explicació prèvia de la cançó i de l'artista versionat, explicant així com va sorgir la cançó d'"Al vent" de Raimon, qui era Guillem d'Efak "un negre, català, dels anys 70 i que cantava blues". També va tenir temps de filosofar sobre el significat del surrealisme i de Dalí, equiparant-lo amb Pau Riba i Sisa en quant a geni i a estrambòtic.


Finalment van tenir cabuda un parell de temes que ell mateix ha compossat, que segon diu Joan Reig "ara es moment de ficar aquí uns temes meus sense que la gent se n'enteri, i com de moment ha anat funcionant, doncs continuem així". Per una banda va interpretar el "S'ha acabat" d'Els Pets i "Cançoneta prescindible" on parla d'una cançó que no vol ser res més que cançó ella reivindica ser cançó com totes les que interpreta durant el concert, no tenen pretencions d'anar més enllà, d'agradar si poden, de ser cantades si la gent vol, i de ser tornades a escoltar.

Tal i com va dir Joan Reig "les cançons és l'obra que ens queda de molts d'aquests artistes, Lluís Llach ja no tornarà als escenaris, però al menys ens queda els seus àlbums per a poder escoltar les seves cançons en qualsevol moment".


Així que no apaguem les cadenes de música i a escoltar cançons!

E= mc2

El nou disc d'en Pep Sala, "Anatomia de la relativitat" (L'indi music, 2009) ja està llest i a punt de sortir al mercat. Estem davant d'un disc rocker, però a la vegada amb una gran diversitat d'estils propis de la dècada dels 70 - 80.

El seu 21è disc d'estudi després de tres anys sense fer-ne cap. No deixa de banda les reflexions personals, continua despullant-se com a persona i a la vegada fa una mirada a la realitat criticant constructivament certs aspectes de la vida social i política dels nostres temps.

Un àlbum amb 11 temes nous que et transporten cap a un món de relax, de captivació i de reflexió en molts casos.

La gira, "Circ Global Show", començarà el dia 4 de desembre a Mataró i el dia 12 de desembre tindrà lloc la presentació oficial del disc a la Luz de Gas de Barcelona. De totes formes el passat divendres a Vilafranca del Penedès ja es van poder escoltar alguna d'aquestes noves cançons. Un concert on vem poder gaudir de la col·laboració estel·lar de la Trinca interpretant la cançó Boig per tu (fotografía).

Una gira que ve acompanyada de canvis, un lleuger canvi de repertori i a la vegada la incorporació d'una veu femenina com a corista.

Umpah-Pah i Girona són immortals!

Ahir al mig dia va tenir lloc la roda de premsa de la presentació del disc “Més raons de pes. tribut a Umpah-Pah” (Musica Global 2009) a la Casa de Cultura de Girona. Una roda de premsa de la mà de Jordi Puig (Musica Global), Pep Blay (periodista musical) i Lluís Gendrau (director Enderrock).

Recordant Umpah-Pah

Un dels grups poc coneguts dins del panorama musical català, però amb un gran estil i qualitat que no deixava indiferent a la gent. 20 anys després del seu naixement s’han fet una sèrie propostes per a commemorar aquesta efemèride. Per una banda es va inaugurar a Girona una exposició fotogràfica del grup que restarà oberta fins el proper dia 20 de novembre. A part la revista Enderrock ha fet un numero especial on, segons el seu director, hi inclou la millorentrevista que mai s’ha publicat en tota la història de la revista.

A aquesta revista especial l’acompanya un DVD d’un concert en directe que van fer els Umpah-Pah al 1991 presentant el seu primer disc al Mercat de Música Viva de Vic. Lluís Gendrau, tot elogiant la gran qualitat musical del grup i d’ells com a persones, “en l’entrevista que hem fet a l’Adrià Punti, Josep Puntí o Puntí es despulla com a artista i es presenta com a persona”, reitera que era un grup de directes i que aquest DVD és una petita mostra, un petit gran regal. “En el DVD es pot apreciar la gran capacitat que tenien de connectar amb la gent”. Cal dir que és l’únic directe publicat del grup.

I per a rematar amb una triplet, s’edita un disc on diversos artistes de talla nacional i catalans interpreten les millors cançons del grup. Això queda reflectit en el disc que sortirà a la venda el proper dia 30 de novembre.

Novembre

“Comencem així ja que tot això va començar així” aclareix Pep Blay. De novembre a novembre, Umpah-Pah veu la llum com a grup en aquest mes de l’any i a la vegada el seu tribut també. L’acte ha començat amb una petita interpretació de la cançó “Novembre” de la mà de Miquel Abras, el qual la interpreta en el disc.

Pep Blay ha fet un petit anàlisi de la trajectòria del grup i de la seva situació, ha començat plantejant-se la pregunta “perquè Umpah-Pah no té cap tribut? no està a l’alçada de molts grups?”. Autoresponent-se ha dit que estem devant d’un dels grups amb més personalitat i originalitat, i fent un repàs pels grups de més renom al llarg de la història del ‘rock català’ ha creat una imatge, podriem dir, independent de la resta de bandes, “falten grups amb budell i ànima, sense necessitat estètica com el cas d’Umpah-Pah”;”La majoria de bandes tenien arrels de la música anglosaxona, Sopa de Cabra tenia regust a rock americà, Sau a un estil més californià, Els Pets a un rock més britànic i Kitsch a una música més sinistra” ha explicat Pep Blay.

Estem parlant d’un grup amb moltes cançons que han marcat la trajectòria de molts altres músics. Són els autors de cançons com “Bevent passat”, “La catximba i els rostolls de l’Angelina”, “Sí”, … Aquesta darrera tal i com ha explicat Pep Blay, va marcar a Bunbury fins al punt que la cançó i, en certa manera, una part d’Umpah-Pah, ha voltat el món sencer ja que des de fa anys la té incorporada en el seu repertori.

Tal i com ha citat Lluís Gendrau, “és un grup on les seves cançons han passat a la història, cançons que ja formen part de l’imaginari del país” citant les cinc millors cançons del grup entre les quals (a part de les mencionades abans) també hi trobem “Un joc d’ous”.

Bevent passat el tribut

La idea original de fer aquest tribut va sorgir de la discogràfica gironina Música Global, tal i com ha explicat Jordi Puig, “vaig contactar amb en Pep Blay per a proposar-li la idea de confeccionar un disc en forma d’homenatge als Umpah-Pah, ja que ell tenia l’experiència d’haver-ne fet un per a Sopa de Cabra”.

Analitzant el ressó del disc, tant pels artístes que hi participent com pel propi ressó que va arribar a tenir el grup per tot el territori espanyol, Pep Blay ha dit que estem devant d’un disc amb una projecció internacional, un disc, que igual que el grup, travessarà fronteres, segons ha dit fins a Mèxic. “Estem devant d’una gran marca que ve amb el segell Umpah-Pah – Puntí – Girona” ha comentat Blay, “a Mèxic i a Espanya s’agenollen devant del grup”

En el disc hi colaboren molts grups i cantants espanyols que van creixer amb la música del grup, ja que al llarg de la carrera discogràfica dels Umpah-Pah van publicar un parell de discs en castellà. De les col·laboracons espanyoles cal mencionar la de Bunbury que ja hem mencionat abans, i després la participació de Ivan Ferreiro, un cantant gallec que s’ha atrevit a cantar en català, versionant “Un joc d’ous”, segons Pep Blay una de les joies del disc.

Pel que fa al panorama català, la majoria de col·laboradors són grups que hi han estat estretament vinculats, i a part molts d’ells estem parlant de grups d’un caire més independent, defugint del que s’havia fet fins ara. L’única excepció ha estat Gossos, que interpreten “Bevent passat”, “voliem buscar algun grup que toquès en clau reggae però no en tenim en el nostre panorama músical, i els que fan uan mena de reggae més tropical són els Gossos, que han versionat la cançó donant-li una sonoritat increïble” ha citat Blay.

Un altre regal és la versió de la “Catximba”, segurament la cançó més coneguda del grup cantada per un grapat de veus gironines entre les quals hi ha la de Gerard Quintana, que va ser una peça clau juntament amb Sopa de Cabra per al grup. Juntament hi canten Mazoni, Miquel Aras, Le croupier, Rosa Pou i Xavi Lloses.

Per a tancar el disc es buscava una cançó inèdita que haguès estat enregistrada i fes justícia al grup, però va ser uan tasca molt difícil ha comentat Blay. Així el Josep Puntí ha versionat una cançó dels Umpah-Pah, “Mirall capgirat”, tancant així una etapa, enterrant definitivament a l’Adrià Puntí.

En memòria d’Adrià Puntí

El disc conté una petita esquela a Adrià Puntí, ja que tal i com anunciava el cantant en el seu primer disc “Pepalallarga….”, acabaria convertint-se en l’actual Josep Puntí.

“R.I.P

Adrià Puntí

Desaparegut sobtadament fa uns anys.
Els teus néts, fills, germans; les teves dones,
nóvies i amics et recordem amb amor,
tot esperant que allà on siguis et trobis bé
i deixis estimar-te pels que t’estimen.

Preguem per la teva ànima en pena i frisem
per tornar a escoltar els teus crits de
gavina i la teva veu polifónica.

Desitgem de tot cor que la ferida que, com
tot artista, tens oberta es guareixi, i que el
teu llegat no es faci mabé pel pas del
temps, que tot ho esborra.

Els teus afligits hereus”

Les sorpreses de la catximba

El disc conté una sèrie de sorpreses, tal i com ha epxlicat Pep Blay, per als seguidors i col·leccionistes d’Umpah-Pah. En la caràtula hi podem trobar l’esquel·la que hem mencioant abans i un fragment de la lletra d’una cançó innèdita del grup. A part el llibret interior´és una reedició del llibret que venia en la versió en vinil, no la de cd, del disc “Bamboo Avenue – The Bollinguers News”.

Encara tenim present el grup i les seves cançons, intenem que això no s’esborri i continuem bevent i fumant els rostolls de l’Angelina amb la catximba!