dimarts, 23 de setembre del 2008

ECDL a Sabadell


Relament és al·lucinant com un grup pot mobilitzar a tanta gent, fins a la xifra de 100.000 persones! La clau, el fet de que fos gratuït suposo, tot i que en cap moment va ser anunciat a la seva pagina web! Com una ciutat es pot mobilitxar d'aquesta manera, amb tot el cnetre tallat, els cotxes aparcats per on podien, al mig del carrer, amb mossos vinguts dde poblacions veïnes, amb canvis en els horaris de transport públic, etc... Sabadell per un moment es va veure mobilitzada només pel concert.

El concert va estar molt bé tot i que una mica més fluix del potencial que poden arrivar a tenir ells. Com tot concert d'aquestes característiques ha de tenir punts febles, els quals, segons el meu criteri, van ser la inutilitat de dur una macro infraestructura amb un pantallot immens (bastant peculiar) que només va ser utilitzat en determinades cançons i no arriva pas al 50% del concert, i a part, les projeccions deixaven molt que dessitjar al costat (comparant a un nivell semblant) de les d'Amaral.

Per altra banda les dues pantalles laterals, on per donar la sensació de modernor, van fer jocs visuals amb les imatges que retransmetien, per tant no es podia seguir bé el concert des de les pantalles si estaves al fons de tot, entre altres coses, congelaven la imatge, l'envermellien, feien com si fos un calidroscopi, etc... amb lo senzill que hagués sigut només retransmetre el concert sense xuminades varies!

Pel que fa a la il·luminació realment espectacular, ara un pel excessives i innecessàries, dalt de tot de l'escenari hi havia unes franjes lumíniques que anaven fent colorins com si fos una atracció de fira, que per lo alt que estaven passaven desapercebudes i totalment prescinibles, i a més dintre de l'escenari una gran quantitat de llum que de per si no feien res més que bonic i fer jocs de moviments, però ja està.

Tal i com he dit abans el potencial que poden arrivar a aconseguir no el vaig veure fins ben entrat el concert (6a o 7a cançó, a partir de la del fin de semana). Aquí va ser quan realment donava la sensació que estaves devant d'un grup de pop-rock cadavanter com El canto del loco. El principi realment va deixar molt que desitjar, però un cop ja en marxa van entregar tot el que realment saben fer, fins a la última persona van poder motivar amb les seves cançons i hits més comercials.

I el darrer punt dèbil va ser en els entrecançons que eren monotemàtics, no presentava la cançó ni deia res en realció amb aquesta sinó que la grn part del concert es va dedicar a dir bàsicament que marxaven, que si, que no, que s'acaba, realment poc original i rallant. Clar que és un grup que la gent vol que toquin hores i hores i això els hi ona bastant joc, però per a passar-se com unes 7 o 8 cançons amb el mateix?